L’acta de la visita pastoral realitzada per Ènnec de Vallterra a la parròquia de Sant Cugat d’Albons (Baix Empordà) el 19 de gener de 1367 ens dona notícia dels abusos sexuals comesos pel domer de la parròquia, Gausfred de Palol, a tres nenes de la comunitat: Mansília, de dotze anys, Francesca, d’onze anys, i Marieta, filla de Jaume Cloy, d’entre set i vuit anys. Gausfred de Palol ja apareixia en la primera visita del bisbe a la parròquia, el 1363, i se l’acusava de concubinatge amb una tal Elisenda. Uns anys abans se l’havia acusat de robatori, de vagar pels camps robant fruita, i de desatendre les seves funcions en l’església.
Amb relació als abusos sexuals infantils, en la visita pastoral se’n recullen diversos episodis en què el domer intentà agredir les tres nenes, i cada episodi és explicat per més d’un testimoni. El primer incident que es relata va ocórrer una tarda de juny de 1366, al camp, on Mansília, filla de Bernat Veí, estava pasturant els animals. Llavors, el clergue, tocant-se els genitals, s’apropà a la nena. L’agafà, li aixecà la vora del vestit i li tocà la vulva. Prop d’allà hi havia testimonis, com Bernat Perer, que s’apropà i allunyà la nena del clergue.
El segon episodi tingué lloc tres setmanes més tard i, a més de Mansília, en fou víctima Francesca, filla de Francesc Clarà. Les dues nenes estaven recollint herbes al camp de Gausfred Palol que se’ls apropà, nu i masturbant-se. Les dues nenes fugiren mentre el domer les amenaçava i insultava.
Un tercer fet s’esdevingué en un carrer de la vila, per on passava Mansília. El domer s’hi acostà i la tirà a terra, aixecant-li la roba i deixant-la nua. La nena reaccionà plorant i afortunadament diversos veïns la van socórrer.
El quart incident tornà a succeir al camp. Aquesta vegada Marieta, que amb set anys és la més jove de les nenes agredides, Mansília i Francesca es trobaren amb Gausfred Palol totalment nu, que les espantà tocant-se els genitals i amenaçant de violar-les. Les nenes fugiren donant el crit d’alarma medieval: “Via fora!”.
És sorprenent que Mansília, essent dona i menor d’edat, testifica en l’acusació contra el domer d’Albons. Respon preguntes sobre els presumptes insults i la violència física exercida per Gausfred Palol contra ella i les altres nenes. Assegura que el clergue ha intentat mantenir relacions sexuals amb ella i amb Francesca i els ha dit un seguit de paraules que es recullen literalment en el registre de visita.
El cas de les nenes d’Albons és una mostra de la violència sexual a la qual estaven exposades les dones a l’època medieval, particularment en el camp i zones despoblades, una violència que la literatura misògina medieval va arribar a presentar com un joc plaent per a les dones que la patien. Així ho van fer homes com l’arxipreste de Talavera, que en El Corbacho assegurava que les dones en realitat desitjaven l’acte sexual forçat, encara que s’hi oposessin verbalment i n’intentessin escapar. Aquesta idea, però, va ser desmentida per veus femenines com la de Christine de Pizan, que afirmava que la violació comportava una gran aflicció.
Mireia Ribot
(IRCVM – Universitat de Barcelona)