La presa de Barcelona per part de les tropes d’Almansor l’any 985 provocà un gran trasbals en la vida dels supervivents, com mostra la història de Madrona. Coneixem altres històries de dones marcades per aquest fet. Així, una tal Susanna també va ser capturada i portada a Còrdova. Ella, però, va poder tornar a casa relativament aviat. Tan bon punt va ser a Barcelona, va intentar fer efectius els préstecs que, abans de l’atac d’Almansor, ella havia concedit a alguns homes de la ciutat. Conservem dos documents força interessants. En el primer, s’esmenta que Susanna va sol·licitar a Gomarell el pagament d’un deute. Aquest, però, que també havia patit esclavitud a la ciutat andalusina i havia tornat a Barcelona juntament amb Susanna, no va poder fer front al deute i va perdre les propietats que havia empenyorat. En el segon document, Susanna afirma que ha de vendre les propietats que Fruilà li havia empenyorat atès que ni ell ni cap dels seus familiars podien respondre pel deute contret ja que tots havien mort durant l’assalt d’Almansor. Susanna, doncs, no mostra ni pietat ni empatia envers els que han patit captivitat com ella.
Un altre cas diferent, però també relacionat amb Almansor, és el de Dulcídia. La crema de la ciutat va comportar la destrucció de bona part de les cases amb tot allò que hi havia dins, entre altres, les escriptures de propietat de les seves cases i finques. En aquests casos, calia presentar-se davant un jutge acompanyat de testimonis que poguessin donar fe que la persona en qüestió n’era la propietària. Aleshores, el jutge en confirmava la propietat amb un nou document. Això és el que va haver de fer Dulcídia.
A continuació, trobareu la traducció al català dels passatges més significatius d’aquests tres documents:
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, perg. 12139
Susanna ven a Eldefred una casa intramurs per quinze sous.
En el nom del Senyor, jo, Susanna, faig una venda a tu, Eldefred, que n’ets el comprador.
Per aquesta escriptura de venda, et venc la casa i el pati de la meva propietat que tinc dins les muralles de la ciutat de Barcelona. Tot això és en poder meu pel document d’empenyorament que va fer al meu nom Gomarell perquè li vaig prestar 12 monedes d’argent i no em va restituir el deute esmentat segons l’acord estipulat ja que no va poder a causa de la destrucció de la ciutat de Barcelona. Ell també va ser capturat. Tots dos, ell i jo, vam ser portats en captivitat a Còrdova, però, amb l’anuència de Déu, el Senyor ens va alliberar de les mans dels ismaelites i vam tornar a la ciutat de Barcelona. Després, jo, Susanna, li vaig dir a l’esmentat Gomarell que havia de tornar a comprar l’esmentada casa i el pati, però no va poder.
Per aquest motiu, en presència del sacerdot i jutge Marc, del jutge Oruç així com de Guitard, del sacerdot Bonfill, del prevere Vidal, de Sesenand, d’Esteve, de Gonter, de Pere, de Suniefred i d’altres homes respectables, et venc aquestes propietats, tal com ells les van taxar, a un preu avaluat i fixat. I així he acceptat jo, la venedora, de tu, el comprador, 15 sous.
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Liber Antiquitatum II. n. 305, f. 100cd
Susanna, Bellús i Ansilda venen a Sunyer i la seva muller Ermessenda una terra a Campo Malo, a Vilapicina, per cinquanta sous.
En nom del Senyor, jo, Susanna, juntament amb Bellús i Ansilda som els venedors; tu, Sunyer, i la teva esposa Ermessenda, en sou els compradors.
Per aquesta escriptura de venda us venem la terra amb els arbres, els arbres fruiters, el pou i les vinyes, cultivades i ermes, tot de la nostra propietat, que tenim en el comtat de Barcelona, en el terme de Vilapicina, al lloc anomenat Campo Malo. Jo, Susanna, tinc aquestes terres en el meu poder gràcies al document d’empenyorament que va fer al meu nom Fruilà per un cafís d’ordi que ens havia de retornar en el termini fixat i no va poder a causa de la destrucció de la ciutat de Barcelona, ja que tant ell com tots els familiars que l’havien d’heretar van trobar allà la mort. En efecte, després que el Senyor ens va deslliurar de les mans dels ismaelites, vaig tornar a la ciutat de Barcelona i no vaig trobar ningú que pogués retornar-me el deute esmentat, de manera que, en presència del jutge i d’homes bons, us venc aquesta propietat davant del jutge Marc així com de Gontari, Ennegó, Gelmir, Eroigi, Pere, Recosind i d’altres homes respectables, tal com ells van establir judicialment i van determinar el preu en funció de quantitat que se’m devia.
Nosaltres, Bellús i Ansilda, en tenim la possessió pel dret hereditari dels nostres pares i per altres drets. Així doncs, nosaltres, conjuntament, acceptem de part de vosaltres, els compradors, cinquanta sous.
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Liber Antiquitatum II, n. 46, ff. 16d17b
Daniel, Bellit i Pasqual, requerits per Dulcídia, juren com a testimonis una declaració sobre el contingut d’unes escriptures perdudes d’unes propietats de Dulcídia i del seu marit Adam.
L’any del Senyor 985, en el trigèsim primer any del govern de Lotari, el dia 1 de juliol, divendres, la ciutat de Barcelona va ser atacada pels sarraïns i, amb el permís de Déu, sense poder evitar-ho per culpa dels nostres pecats, fou presa per ells en el mateix mes, el dia 6, i aleshores foren morts o capturats tots els habitants de la ciutat o del comtat que, per ordre del comte Borrell, hi havien entrat per protegir-la i defensar-la. I aleshores es van destruir tots els seus béns, tot el que hi havien aplegat, tant llibres com diplomes reials i tots els documents de qualsevol tipus que acreditaven que ells i els familiars que els havien precedit durant més de dos-cents anys posseïen les terres i altres propietats. Entre aquests, es van perdre les escriptures d’un cert home de nom Adam i de la seva muller anomenada Dulcídia. Per això, la susdita Dulcídia es va presentar davant el jutge Oruç i va demanar-li què es podia fer amb les seves escriptures. El susdit jutge li va preguntar si podia presentar testimonis que diguessin haver escoltat o haver vist aquelles escriptures. L’esmentada dona va declarar que els testimonis que les veieren i escoltaren eren Daniel, Bellit i Pasqual.
(A continuació hi ha un llarg passatge que recull totes les propietats de Dulcídia i, per a cadascuna d’elles, els testimonis afirmen haver vist i haver sentit llegir les escriptures corresponents. Finalment, el document acaba amb les paraules següents)
Nosaltres, els testimonis susdits, jurem, en primer lloc, per Déu Pare totpoderós, pel seu fill Jesucrist i per l’Esperit Sant, que és en la Trinitat un únic i veritable Déu, i per aquest lloc de veneració de sant Climent, màrtir del nostre senyor Jesucrist, la capella del qual està situada al suburbi de Barcelona, dins l’església de Santa Maria que es troba a la part occidental, sobre el sacrosant altar del qual hem tingut a les nostres mans aquestes declaracions testificals i sota jurament les hem tocat: que nosaltres, els abans esmentats, vam sentir llegir les susdites escriptures i les vam veure escriure, i que per aquestes escriptures els abans esmentats Adam i la seva esposa susdita posseïen aquests alous lliurement i els tenien en ferm; i que el dia de la caiguda de Barcelona les susdites escriptures es van perdre, i avui, segons determina la llei, aquesta escriptura ha estat renovada amb el mateix text de les abans esmentades. D’allò que sabem rectament i veraçment en donem testimoni i ho jurem amb aquest jurament en el Senyor. I jo, Dulcídia, així juro que totes i cadascuna de les coses que aquests testimonis han testificat aquí en aquest judici són veritat, i que no hi ha ni frau ni mal enginy, sinó que renovo els nostres béns justos a través d’aquest mateix document per ordre del jutge Oruç.
Declaracions testificals realitzades el 17 d’octubre, primer any del regnat del rei Hug el Gran.
Si voleu més informacions sobre dones de la Barcelona de l’any 1000, podeu consultar la pàgina web www.ub.edu/veinesbarcelonaany1000