Transcripció del text llatí
DCBarcelona 345 [Perg. 1-2-138]
8 de maig de l’any 1000
Ermessenda de Carcassona, comtessa, pronuncia sentència judicial contra Bonhom, qui s’havia ensenyorit d’unes terres que eren de la seva germana Madrona.
Perg. 1-2-138
Original. Pergamí, 150 x 482 mm. Lletra de l’escola de la cúria comtal.
NOTES I SIGN. ANT. AL VERSO: Reddicio honoris Iudicium Ermessendis comitissa, ubi testis Audegarius Núm. 1411 Mitja Escala, armari 1, n. 138 Diversorum B, 138.
In iuditio domna Herminsindis comitissa & suos iudices, id (es)t, Guifredum, Aurutium, Bonumhominem, intus in comitalem palatium, in ciuitate(m) Barchinona(m), et in presentia Hudalardi uicecomitis ac uniuersam coortem palatii seu adsistentia potentum atq(ue) nobi|2lium uiroru(m) qui ibidem adhera(n)t, in horum p(re)sentia adstitit quadam muliercula captiua, nomine Matrona, [… 8/9 lletres …] lacrimosa proferens querela de suas hereditates & facultates paternas, quas ei dissipauerat frater suus Bonushomo et subuerterat tempore quam |3 diu p(re)notata Matrona detempta fuerat in uinculo captiuitatis in ciuitate Corduba. Remansit igitur p(re)fatus Bonushomo sub p(re)fatam facultate(m) paternam quando Barchinona fuit capta a gente sarracena; & usurpauit hereditatem & facultatem ex huius germane suę Ma|4trona cum rebus ex quadam conda(m) uiri sui Ennegoni de quo genuerat filiam, & post suu(m) obitu(m) superstem remanserat cum ea in p(re)dicta captiuitate, & per uinditiones & p(er) commutationes & per uaria scripturaru(m) ingenia transmutauit & transformauit ea omnia ad suu(m) proprium |5 dominium cupiens p(re)fatam Matrona(m) inde extraneam efficere. Cum enim iudices creati hoc aduertissent per eorum discussa insistentia, & hec narratio fuit intimata in auribus p(re)libata comitissa, apparuit p(re)fatus Bonushomo de p(re)notatis rebus culpabilis & ueritate contrarius. |6 Tunc misit p(re)libata comitissa prenotatos iudices & p(re)nominatu(m) uicecomite(m) Hudalardum, & stationem uel accessionem fecerunt cum aliis idoneis hominibus sup(er) ipsas hereditates, quas p(re)fatus Bonushomo p(er) multaru(m) scripturaru(m) ingenia ad opus suu(m) transformauerat, inuenerunt plura pro modica |7 transmutata uel usurpata sub calliditatis ingenio ac contrarietatis modo, unde actenus hereditates p(re)taxatas a iure p(re)fate Matrone alienate p(er)mansissent, ut nec postmodum exinde aliqua(m) repetitione(m) potuisset inicere nec assummere; protinus ut talia agnouissent uiri p(re)lati, |8 pro magna hereditate parua quamuis portione dederunt ad p(re)notata Matrona, id fuerunt; de uineas modiatas V, t(er)mine Mogoria; quę affronta(n)t ipsas uineas: d(e) parte circi, in uinea d(e) Ermenardo p(res)b(ite)ro heresq(ue) suos; de aquilonis, in t(er)ra d(e) Gelmiro; [espai en blanc … 38/40 …]; |9 de meridie, in terra de [?]itardo [espai en blanc … 30/32 …]; de occiduo, in ipsa carraria[espai en blanc … 30/32]; et de terrulas in terminio Mogoria, affronta(n)t: d(e) circi, in ipsa strata; de aquilonis, in ipso areneo; de meridie, in terra d(e) Ermenardo p(res)b(ite)ro; de occiduo, <in> terra de Liuulo & Gali(n)do |10 ⎡Alia terra afrontat: de circi, in ipsa strata; de aquilonis, in terra de Gitardo; d(e) m(e)ridie, in uia; d(e) occiduo, in t(er)ra de S(an)c(t)a Maria cenobio⎤. |11 Et pro adimplendum usus rectitudinis iustitie, pro compescenda adfutura iurgia ac calumpnia, has uineas & terrulas p(re)taxatas p(re)notatus Bonushomo tradidit & donauit uel transfundit coram p(re)libata comitissa uel ante p(re)fato uicecomite & iudices, in iure & dominio de |12 p(re)taxata Matrona ab integre ad suu(m) p(ro)prium, ob emendatione(m) debitis hereditatibus uel facultatibus, quas ei fraudulenter dissipauerat. Quapropter in Dei nomine & ueneratione domni & senioris mei Raimundi comitis, ego Herminsindis, gra(tia) D(e)i comitissa, una cu(m) meis iudicibus p(re)scrip|13tis huius n(ost)ram institutione(m) roborari ac confirmari percenseo, ut ullus numqua(m) sit ausus eam in quempiam temerare nec in aliquid resultare, quia non oportet n(ost)ra statuta cum iudicibus n(ost)ris semel terminata ac roborata in nullo modo ledi uel infringi, sed in eterna stabilitate se(m)p(er) |14 & iugiter consisti, permaneatq(ue) in s(e)c(u)l(u)m modis omnibus firma & legum uigore stabilita. Igitur consignamus atq(ue) contradimus uineas ac terrulas p(re)scriptas inreuocabili iure ac dominio de p(re)fata Matrona, ut faciat exinde q(uo)dcu(m)q(ue) uoluerit simul cu(m) exiis & regressiis earu(m) ad suu(m) |15 proprium. Et qui de hoc eam resultare presumpserit ac causare, ad nihilum ei proficiat sue temeritatis audacia, sed co(m)ponat ei in uinculo auri libra una sui iure fruitura, & in antea his uineis ac terrulis huius in paginola stilo manuu(m) n(ost)raru(m) scriptis ac roboratis, in dominium |16 consista(n)t & p(er)maneant d(e) p(re)fata Matrona p(er)enniter.
Facta consignationis formula VIII id(us) madii, anno IIII r(e)g(nan)te Roberto rege, filium condam Hugoni.
* Sig+ Bonucius p(res)b(ite)r *.
|17 + Herminsindis, gr(ati)a Dei comitissa, qui ha(n)c institutionem roboraui et signu(m) mee imp(re)ssionis insigniri p(re)censui in perpetua uigore.
* ∅ Vuifredus iudex SSS *. S+ Vuilara p(res)b(ite)r ∅ * |18 Sig+num Gelmirus. * S+ Audegarius sacer ∅ *. * Sig+num Giscafredus, que voca(n)t Bonutius glaromontensis *. * Sig+m Siluius lęuita *. * Sig+m Borrellus f(rate)r Ugoni *. *Sig+m Suniefredus garricensis *. |19 * XP Aurucio iudice XP SSS *. * Ato p(res)b(ite)ro, doctor infantiu(m) ∅ *.
|20 * XP Bonushomo lęuita * scripsit & ∅ sub die & anno prefixo.
Traducció
Document DCBarcelona 345 (Perg. 1 – 2 – 138)
8 de maig de l’any 1000
Ermessenda de Carcassona, comtessa, pronuncia sentència judicial contra Bonhom, qui s’havia ensenyorit d’unes terres que eren de la seva germana Madrona.
Original. Pergamí, 150 x 482 mm. Lletra de l’escola de la cúria comtal.
NOTES I SIGN. ANT. AL VERSO: Reddicio honoris – Iudicium Ermessendis comitissa, ubi testis Audegarius – Núm. 1411 – Mitja Escala, armari 1, n. 138 – Diversorum B, 138.
En el judici, la senyora Ermensenda, comtessa, i els seus jutges, ço és, Guifré, Oruç i Bonsom, en el palau comtal de la ciutat de Barcelona, en presència del vescomte Udalard i de tota la cort de palau i amb l’assistència dels homes poderosos i nobles que allà hi eren.
Es va presentar davant d’ells certa donota de nom Madrona, que havia estat captiva, […] la qual reclamava entre llàgrimes les propietats i drets sobre l’herència del seu pare que el seu germà Bonhom li havia arrabassat i havia dissipat durant el llarg període en què l’esmentada Madrona havia estat retinguda com a captiva a la ciutat de Còrdova. En efecte, el susdit Bonhom es va fer càrrec de les susdites propietats paternes quan Barcelona va ser presa pels sarraïns, i va usurpar les propietats i els drets hereditaris de la seva germana Madrona juntament amb algunes possessions del seu difunt marit Ennegó del qual Madrona havia engendrat una filla. Després de la mort d’Ennegó, Madrona havia sobreviscut amb la filla en la citada captivitat. Per mitjà de vendes, de permutes i de diversos ardits amb les escriptures el germà havia transformat i transferit tot això cap al seu propi patrimoni amb el propòsit de deixar al marge la susdita Madrona. De fet, quan els jutges designats se n’adonaren gràcies als seus insistents interrogatoris i aquesta història va arribar a oïda de la comtessa, va quedar clar que el susdit Bonhom era culpable de les coses esmentades i enemic de la veritat. Llavors, l’esmentada comtessa va ordenar als susdits jutges i al citat vescomte Udalard reunir-se i discutir amb altres homes competents sobre les propietats que el susdit Bonhom havia transformat en benefici propi gràcies als ardits amb nombroses escriptures. Van trobar-ne moltes canviades per altres de més petites i altres usurpades amb tal subtilesa i mala fortuna que aleshores, legalment, les propietats citades havien de romandre alienades a l’esmentada Madrona fins al punt que ni ara ni en el futur no podria reclamar el seu embargament ni recuperar-les. Després que els homes escollits ho van donar a conèixer, van lliurar a l’esmentada Madrona, en lloc del seu gran patrimoni, una part certament petita. En concret: cinc mujades de vinya al terme de Magòria. Les vinyes afronten pel nord amb la vinya del prevere Ermenard i dels seus hereus; per l’est, amb la terra de Gelmir; pel sud amb la terra de Gitard; i per l’oest, amb el camí carreter. Pel que fa als petits terrenys en el terme de Magòria, aquests afronten pel nord amb la carretera; per l’est, amb l’arenal; pel sud amb la terra del prevere Ermenard; i per l’oest, amb la terra de Lívol i de Galind. Una altra terra afronta pel nord amb la carretera; per l’est amb la terra de Gitard; pel sud amb el camí; i per l’oest, amb la terra del monestir de Santa Maria.
I per aconseguir una veritable justícia i evitar futures disputes i denúncies, en presència de la pròpia comtessa i davant del susdit vescomte i dels jutges, l’esmentat Bonhom va lliurar, donar i transmetre les citades vinyes i terres, amb tot el dret i domini, a la citada Madrona de forma íntegra i en benefici propi, per satisfer els béns i les propietats que se li devien i que de forma fraudulenta li havien estat arrabassats.
Per aquest motiu, en el nom de Déu i per la veneració del meu amo i senyor, el comte Ramon, jo, Ermessenda, comtessa per la gràcia de Déu, juntament amb els jutges esmentats abans, prenc la decisió de refermar i confirmar la nostra sentència per tal que ningú mai gosi alterar-la de cap forma ni oposar-s’hi en res, perquè no convé que els nostres decrets, una vegada presos i confirmats, juntament amb els nostres jutges, siguin impugnats de cap manera ni infringits, sinó que s’han de mantenir en eterna immutabilitat sempre i sense interrupció, i han de romandre en ferm eternament en totes les situacions i enfortits pel vigor de les lleis.
Així doncs, retornem i donem les vinyes i les petites terres abans esmentades amb dret i domini irrevocable a la susdita Madrona per tal que en faci el que vulgui, juntament amb els accessos d’entrada i de sortida. I aquell qui gosés oposar-se a ella en aquest assumpte o portar-la a judici, que no li serveixi de res l’audàcia de la seva temeritat, sinó que pagui com a multa una lliura d’or que Madrona gaudirà en bon dret. I en el futur que aquestes vinyes i petites terres de Madrona, descrites i confirmades en aquest document pel zel de les meves mans, es conservin i romanguin de forma perpètua en possessió de la susdita Madrona.
Feta la carta de confirmació el vuit de maig, quart any del regnat del rei Robert, fill del difunt Hug.
Signatura Bonsom, prevere. Ermessenda, comtessa per la gràcia de Déu, que he confirmat aquesta sentència i he decidit signar-la amb la impressió del punt per atorgar-li validesa perpètua.
Signatura Guifré, jutge; signatura Wilara, prevere; signatura Gelmir; signatura Oleguer, sacerdot; signatura Giscafred, a qui anomemen Bonuç Glaromontensis; signatura Silvi, levita; signatura Borrell, germà d’Ugó; signatura Suniefred Garricencis. [Crismó] Oruç, jutge [Crismó]. Ató, prevere, mestre de nens.
[Crismó] Bonsom, levita, el va redactar el dia i l’any abans assenyalats.