De "M'agrades" a lliçons: les xarxes socials a l’educació

Les xarxes socials s’han transformat en una eina que pot enriquir el procés d’aprenentatge i les relacions entre estudiants i professors. ¿Cóm implementar-ho de manera efectiva a l’aula?

Més enllà de ser una eina que ens permet comunicar-nos de forma ràpida amb altres (pujar fotografies, compartir informació, ser part de diverses comunitats on-line, entre d'altres possibilitats), les xarxes socials compten amb elements que poden ser molt ben aprofitats per l'educació: grups de discussió a Facebook o investigacions realitzades a través de Twitter.

Tot i que encara hi ha molts professors escèptics davant de l'efectivitat del Social Media en l'educació, avui en dia alguns mestres ja estan utilitzant les xarxes socials en pro de l'aprenentatge dels seus alumnes. Per exemple, en l'educació primària i secundària s'estan usant com un instrument per gestionar millor l'aprenentatge, on els docents es poden connectar amb els pares, rastrejar el procés acadèmic de cada alumne, crear grups de discussió i motivar els estudiants a compartir contingut.

D'altra banda, pel que fa a l'educació superior, les xarxes socials solen ser usades per fomentar habilitats com el lideratge, l'habilitat per organitzar i planejar esdeveniments, el raonament pràctic i la capacitat de fer curació de continguts i comprendre la informació que es troba en l'entorn digital.

En aquest text ens centrarem en alguns punts forts de com està sent implementat el Social Media en l'educació superior, i com dur-la a la pràctica de manera efectiva.

Compartir el treball fet a classe

És important que els estudiants es motivin a compartir contingut de valor a través de les xarxes socials, que tingui relació amb el programa acadèmic que s'està duent a terme. Per exemple, per mitjà d'un grup al Facebook es pot convidar els alumnes a publicar els seus treballs, amb la finalitat que els seus parells els comentin o els donin un “M’agrada”. Això ajuda a promoure el pensament crític i analític, ja que els alumnes d'una banda, han de tenir consciència del que publiquen a la xarxa (redacció, rellevància, claredat) i, així mateix, dóna una retroalimentació encertada als seus companys de classe.

A la Universitat de Pennsilvània, Estats Units, la professora d'art Anna Divinsky va crear un curs a iTunes U anomenat “Art 10: Introduction to Visual Studies”, el qual va ser adaptat posteriorment com un MOOC a Coursera. A cada classe del curs virtual els estudiants havien de compartir el seu treball en xarxes socials com Flickr, Twitter o Facebook, amb l'objectiu que fossin avaluats pels seus propis companys, utilitzant diferents hashtags i etiquetes. Això va donar com a resultat que diferents estudiants s'organitzessin en grups de treball, en els quals compartien llenguatge, interessos comuns i habilitats artístiques similars.

Contingut generat per l'estudiant

Una de les maneres més efectives de donar poder als estudiants és a través de la creació d'un blog, fomentant així, el seu esperit investigador, l'exploració d'un tema determinat que estigui d'acord amb els seus interessos i, segurament, el seu pensament crític.

Un blog pot ensenyar als alumnes elements bàsics del llenguatge digital, des de com crear un hipervincle fins a com citar fonts digitals en un text. Però més enllà de conceptes tècnics, gestionar un bloc pot ajudar a l'estudiant a millorar la seva capacitat de síntesi i d'anàlisi, la seva redacció i ortografia o, inclús, la seva creativitat.

L'ús educatiu dels hashtags

Els hashtags de les xarxes socials com Twitter utilitzats en l'educació poden brindar diferents possibilitats tant per a professors com per a alumnes.

1.      Els professors poden unir tot el material que han compartit els seus estudiants de manera fàcil i senzilla, com vídeos, fotografies, articles acadèmics, entre d'altres, en un mateix lloc i, així mateix, monitoritzar les discussions que estan tenint al voltant d'una mateixa temàtica.

2.      Els alumnes poden usar-los en la seva metodologia d'investigació, ja que és una forma de curar els continguts que estan circulant en les xarxes socials i identificar els temes que estan de tendència a la web.

Un altre ús dels hashtags a l'educació pot ser connectar els estudiants amb experts perquè formulin preguntes rellevants a través de les xarxes socials. Per exemple, en una classe de periodisme de la Universitat de Nova York, un professor va convidar a un professional del camp a fer una xerrada a un grup de més de 200 estudiants, els qui al seu torn van ser convidats a fer preguntes i 'transmetre' la sessió en viu a través de Twitter utilitzant el hashtag #IJNYU. A causa del gran nombre d'alumnes i l'ús del hashtag, es va crear contingut exclusiu sobre la xerrada, que després va ser resumit pels alumnes en realitzar un treball acadèmic.

Connectar-se amb el món

Intercanviar idees i coneixement amb classes de diferents països pot ser una manera de brindar als estudiants d'una perspectiva global sobre el que passa fora de les quatre parets de l'aula de classe. Les xarxes socials són un mitjà efectiu pel qual els docents es poden connectar amb altres mestres i organitzar sessions d'aprenentatge conjuntes, que fomentin el treball col·laboratiu.

Per exemple, Connected Classrooms és un projecte de Google que consisteix a connectar professors, alumnes i organitzacions per participar a 'excursions virtuals' a través d'Hangouts de Google+, amb l'objectiu de brindar a tots els estudiants la possibilitat de tenir sortides de camp i experiències d'aprenentatge enriquidores.

Igual que el projecte de Google, Mystery Skype és un joc que connecta a grups estudiantils d'arreu del món amb l'objectiu que tinguin una sessió educativa, on s’intercanviï coneixement i es practiquin diferents idiomes. El joc convida a que els participants comparteixin l'experiència mitjançant Twitter, amb mencions i hashtags.

Un altre projecte que va per la mateixa línia és Global Classroom Project, una xarxa global col·laborativa que ajuda a professors i estudiants a explorar noves maneres de connectar-se, compartir, aprendre i col·laborar amb altres grups educatius a nivell global. (Per posar en contacte a les classes, el projecte utilitza el hashtag #globalclassroom a Twitter, on es poden crear temes d'interès i establir cronogrames de sessions col·laboratives a distància).

Xarxes socials per a l'educació

Gràcies a que el Social Media està sent vist com una eina per gestionar de manera més efectiva els processos d'aprenentatge, avui dia existeixen 'xarxes socials' especialitzades en l'educació, on els mestres i alumnes tenen un perfil, una pàgina pròpia i contactes. Els docents poden rastrejar l'acompliment dels alumnes, crear grups de discussió i treball, establir un cronograma d'activitats acadèmiques, entre d’altres.

Per ajudar-nos en aquesta tasca podem trobar suport en Schoology, per exemple. Aquest programari dóna la possibilitat de crear una metodologia d'ensenyament basat en el treball col·laboratiu, l'ús d'eines digitals i la producció i distribució de contingut acadèmic de qualitat.

Sens dubte, les xarxes socials, més enllà de permetre'ns comunicar-nos i compartir contingut eficientment, s'han convertit en una eina que pot enriquir el procés d'aprenentatge de cada estudiant: fomentant la retroalimentació, el treball col·laboratiu i la creació de contingut. D’aquesta manera podem generar valor a la societat i que augmenti la comprensió de conceptes vistos a classe.

Si bé és cert que encara molts docents es neguen a utilitzar les xarxes socials en la seva metodologia, no falta gaire temps per a què les institucions i organitzacions introdueixin en el seu programari matèries digitals com tenir un perfil social, usar de manera correcta els hashtags i poder administrar un blog. Aquests seran els èxits que han de complir els estudiants del nou segle per completar un determinat cicle acadèmic.

Podeu llegir més a: http://www.youngmarketing.co/de-likes-a-lecciones-las-redes-sociales-en-la-educacion/#ixzz4TMiOJylO