Anàlisi realitzat per Andrea Arasa Catalán i Víctor Valle Seroles, estudiants del Máster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona.
La Sala Beckett es va inaugurar el 1989, al barri de Gràcia, com a seu de la companyia “Teatro fronterizo” que estava dirigida pel dramaturg José Sanchís Sinisterra. Durant més de 25 anys han treballat en el foment de la nova dramatúrgia a través de l’exhibició, la creació i la formació de dramaturgs.
El novembre del 2016, canvien d’ubicació i es traslladen al barri del Poblenou de Barcelona a un edifici d’uns 3.000m2. Una construcció que durant la dècada dels anys seixanta i setanta va ser destinada com a cooperativa i centre socials entre els veïns del barri, l’antiga Cooperativa Pau i Justícia. Actualment, i ja com a espai de referència dramatúrgica i de creació a nivell internacional, destaca la participació de grans directors i dramaturgs en el seu patronat. Un total de 12 dramaturgs i directors vinculats fortament a l’escena teatral catalana fan part de la seva governança: Sergi Belbel (president), Carles Batlle, Josep Maria Benet, Marta Buchaca, Toni Casares, Jordi Galceran, Juan Mayorga, Pau Miró, David Plana, Pere Riera, José Sanchis Sinisterra i Mercè Sarrias.
Aquest canvi en el seu continent i en el seu model de governança han produït modificacions en el seu contingut. Dins de les sales de teatre a Catalunya es caracteritza pel seu fort caràcter formatiu, on en la seva carpeta de serveis ofert es pot trobar des d’una programació teatral contemporània, la creació de produccions (tant d’espectacles com de nous textos dramàtics), espais per al pensament i el debat i serveis per a dramaturgs i la formació, a més de desenvolupar un projecte comunitari que els acosta cada vegada més al seu entorn de referència.
Finalment, Andrea i Víctor, conclouen que la Sala Beckett és moltíssim més que una sala teatral, on sorprèn la fermesa dels seus valors i, a més, la nova seu no fa sinó reforçar cada vegada més i consolidar la marca Sala Beckett. També diuen que la veritable fortalesa de la sala Beckett és oferir en el context català un espai per als dramaturgs (com els anteriorment esmentats) i nous creadors, que moltes vegades desconeguts en l’àmbit cultural. Projectes com el de la Sala Beckett són els que veritablement conformen unes estructures sòlides i connectades amb la societat a la ciutat de Barcelona, en particular, i dins el territori català, en general.
Especialment amb l’eix de Pensament i Debat queda remarcat el tarannà de servei públic de l’equipament, independentment que, en efecte, és una fundació privada. En aquest sentit el model financer-jurídic és nou, però caldrà esperar si l’estructura administrativa vigent és capaç de acompanyar-lo en aquesta singularitat o, per contra, i a força de poder continuar amb ajudes, acaba pervertint la seva circumstancialitat.
Consulta l’inform complet aquí i visita la web oficial de la Sala Beckett aquí.
