L’equip d’Edicions UB ha entrevistat a Lluís Bonet i Manel González-Piñero, editors de La innovació en la gestió de la cultura.

Pregunta: La creativitat és un element imprescindible de qualsevol projecte cultural. Però aquesta creativitat, assegureu al llibre, no és sempre sinònim d’estar innovant. A què us referiu quan parleu de la innovació en la gestió cultural?

Manel González-Piñero: La creativitat és vista com la capacitat de generar noves idees o processos que poden crear valor una vegada incorporem la innovació, l’eina que ens permetrà aplicar aquesta creativitat dins l’organització. Per tant, hi ha una interconnexió, perquè tot i que la creativitat genera idees que poden arribar a ser impracticables, proveeixen una base sobre la qual treballar.

La innovació és l’eina que ens permet sumar valor a les nostres propostes, desenvolupant-les, implementant-les i finalment transferint-les a través de tota la cadena de valor per acabar tenint impacte econòmic i social. De fet, la innovació parteix de la detecció de necessitats dels usuaris, consumidors o públic, per donar-los una solució ajustada a la seva realitat. No entenem innovació sense impacte en els usuaris finals, i per això parlem d’innovació de l’usuari o públics perquè cal implicar-los al llarg de tot el procés de creació.

Lluís Bonet: Les organitzacions culturals no sempre incorporen la creativitat dels seus professionals i de les seves audiències com a factor d’innovació. Donen per fet que són creatives ja que parteixen de recursos creatius, però poden ser molt conservadores i estàtiques. Per a ser realment innovadores cal que capil·laritzin tota la creativitat que hi ha al seu voltant i la transformin en processos d’innovació. Això passa necessàriament per un model de gestió obert, amb uns directius realment compromesos amb aquesta opció. Una estratègia d’innovació que no només impulsi propostes artístiques innovadores sinó també que transformin els formats i la funcionalitat, generin experiències significants i modifiquin el propi model de gestió i governança.

Ara be, més enllà de les organitzacions cal tenir en compte els valors i el context local on s’insereix el projecte cultural. La creativitat i la innovació s’expandeixen en entorns de llibertat, on no es penalitza la curiositat i el trencar barreres. També en contextos socioeconòmics que apostin pels intangibles i els planters creatius.

P: Quin és el paper que han de tenir-hi les noves tecnologies? Són imprescindibles?

MG: Les tecnologies són una eina a l’abast de qualsevol organització i persona. Per tant, el sector cultural també n’ha de ser conscient de les seves potencialitats i ha d’identificar les eines que des de qualsevol sector de coneixement poden hibridar amb aquest sector per oferir noves solucions als reptes actuals i avançar-se al futur. Això requerirà un treball més col·laboratiu del gestors culturals amb professionals que tinguin un bon coneixement de la tecnologia i disciplines científiques. Personalment, penso que en el futur la formació dels gestors culturals requerirà que entenguin i coneguin millor la tecnologia (no només el seu ús, si no la seva creació i desenvolupament).

Estem veient com a partir de l’aparició de la covid19 moltes organitzacions del sector van començar a digitalitzar fons, continguts o oferir online molts dels seus continguts sense una estratègia clara. Per a nosaltres, aquest fet és molt important perquè si la digitalització és un instrument que respon a l’estratègia d’un projecte està bé, però hem vist molta improvisació i certes actuacions desconcertants. Tenim exemples molt interessants d’organització de concerts online però no retransmetent un concert tradicional sinó, per exemple, utilitzant un videojoc popular con Fortnite per oferir un concert de Travis Scott amb més de 12 milions d’espectadors. Però és clar, un concert d’aquestes característiques canvia el que entenem per un concert tradicional: cal gent que s’encarregui dels gràfics, el cantant passa a ser un avatar… Però una solució que hibrida el món dels videojocs amb el de la música permet acumular molts espectadors, interactuar socialment amb el nostre avatar i explorar nous límits. També el festival Tomorrowland ha apostat per fer créixer els seus festivals a través de plataformes online, però oferint experiències diferents del que s’espera d’un festival en viu. Un festival amb música en directe és una experiència única però a través d’experiències com les descrita l’experiència d’usuari/públic també és molt elevada i complementària amb la primera. Això és l’inici però si es plantegen models de negoci adequats veurem com propostes com les descrites s’aniran consolidant i les experiències en viu i virtuals on seran força complementàries.

LB: La innovació no sempre passa pel factor tecnològic, sinó que en el llibre expliquem molts casos en que la tecnologia i la digitalització no intervenen. Ara be, cal trobar formes de cooperació entre la creativitat artística, els processos de mediació artística i patrimonial i la innovació tecnològica.  Això no sempre és obvi, ja que sovint el món artístic es caracteritza per una mentalitat bohèmia i una mica endogàmica, així com per una actitud resistent davant del perill de ser instrumentalitzat i perdre l’autonomia del procés artístic. Aquestes actituds xoquen a vegades amb la mentalitat més pragmàtica dels desenvolupadors tecnològics. Crear curiositat mútua és fonamental per tal de generar sinergies entre ambdós mons.

P: El llibre combina un primer bloc conceptual amb un segon en el que s’exposen experiències concretes d’innovació en el món de la gestió cultural. Microteatro por Dinero n’és un exemple. Es tracta d’un projecte d’arts escèniques que ha redefinit els límits de la vivència teatral en relació amb el públic. Quines són les innovacions que aquest projecte ha incorporat al sector del teatre?

MG: Microteatro va aconseguir llençar una proposta que va més enllà de la pròpiament cultural, donant la possibilitat  a l’espectador de sentir-se part de l’espectacle (pot arribar fins i tot a integrar-se en la proposta escèncica en alguns casos), elegint quantes obres vol veure i quants diners vol gastar, podent romandre al bar prenent alguna cosa i de cop i volta baixar i gaudir de l’obra. Aquest tipus de proposta ha sabut detectar el canvi d’estil de vida, del desig del propi espectador. I aquí Microteatro va saber elaborar un producte en el format adequat i amb els serveis addicionals que demanava l’espectador. Tot junt afegia valor a l’experiència del públic.

El valor de la proximitat a tota l’experiència i l’obertura dels límits de la industria teatral  (dins i fora de les sales) va permetre acostar-se a un ampli segment de consumidors que prèviament no s’havien plantejat assistir a un espectacle teatral (el que anomenem no-públic), i alhora va augmentar el seu atractiu pels aficionats al teatre i altres públics que buscaven oferta d’oci substitutiva fora del sector. Aquestes obres més curtes van permetre baixar el preu de les entrades i atreure adolescents, joves i altres públics que mai havien assistit a un teatre però ara podien consumir propostes escèniques a demanda (decidint el temps que volen estar a la sala) i després poden continuar en l’espai d’una altra manera (bar-restaurant). Podem dir que han creat un nou concepte teatral, proporcionant valor innovador als seus consumidors i fent la competència irrellevant.

P: Un altre dels casos dels que parleu al llibre és el de la famosa FiraTàrrega, un projecte d’arts escèniques de llarg i exitós recorregut. El seu èxit està vinculat a una bona gestió i aplicació de polítiques d’innovació?

LB: Si, sens dubte. Sovint es pensa que un projecte de titularitat pública no pot ser innovador donat que ha de subordinar-se al procediment administratiu i a la lògica política. Però el cas de FiraTàrrega ens permet trencar estereotips. Els processos d’innovació són en aquest cas incrementals, molt lligats a la curiositat i capacitat de cooperació de l’equip directiu, observant experiències i buscant solucions ad hoc, en un procés prova – error – aprenentatge molt fructífer.

P: Un dels sectors més damnificats per la pandèmia de la covid19 ha estat el cultural. Aquest sotrac ha obligat al sector cultural a innovar i reinventar-se?

MG: La crisi que hem viscut ha evidenciat moltes de les debilitats del sistema. Segurament ara és el moment adequat per fer un bon diagnòstic del sector i repensar alguns dels plans estratègics i projectes dissenyats. Com comentava anteriorment, hi ha hagut una acceleració en la digitalització de molts continguts però això no s’ha fet des de la reflexió, sinó que ha estat un acte reactiu. Ara caldria pensar què cal digitalitzar, amb quin interès, saber si això forma part de l’estratègia d’aquella organització, quin ús es donarà, quins models de negoci hi haurà al darrera.

Hem vist com inicialment es donaven tot tipus de contingut gratuïts, després alguns d’ells van començar a monetitzar-se i ara, només alguns, veiem que estan intentant consolidar-se per atorgar experiències úniques i de gran valor. A això es suma la possibilitat d’innovar a través de la fertilització creuada de coneixements i tecnologies, i així veiem com la indústria musical explora nous formats a través del videojoc, com algunes produccions audiovisuals ens permeten interactuar amb els personatges com en un videojoc o com puc crear festivals que temàticament exploren les potencialitats d’àrees de coneixement (per exemple, la Intel.ligència Artificial i la Música -SONAR).

Alguns projectes a part de la seva proposta en viu estan apostant per oferir també una altra experiència a través d’altres canals. I l’interès rau en fer que ambdues experiències siguin complementàries, o que una reforci el desig del públic de transitar cap a l’altra quan tingui l’oportunitat. Ambdues poden tenir coincidència de públics però també poden adreçar-se a segments diferents (i així la proposta virtual –pensada i dissenyada expressament per al món virtual- pot ser rellevant per a gent que viu lluny del festival físic, gent que no vol desplaçar-se, gent que vol gaudir-la amb un grup d’amics quan organitzes una festa a casa teva i com no, gent que ha gaudit del festival físic i vol allargar a posteriori l’experiència).

La publicació

La innovació en la gestió de la cultura. Reflexions i experiències, està disponible per a la seva adquisició en les següents pàgines web: Edicions UB (paper i ebook) – La casa del Llibre – La llar del llibre – Amazon

Per al seu enviament internacional recomanem adquirir-lo a través de: Edicions UB  – UNEbook

Materia: Economía y empresa
Formado: 18 x 25 cm
Páginas: 256
ISBN: 978-84-9168-433-6
Fecha de edición: 2021