Marina Landa, exalumna del Màster en Gestió Cultural de la Universitatde Barcelona, comunicadora i creativa donostiarra, inicia el seu assaig sota una hipòtesi general que manifesta que “El basc no té una posició igualitària en el sector cultural de Donostia en comparació al castellà”

Aquesta hipòtesi neix del seu propi pensament crític i reflexiu i de les seves vivències personals en referència a la temàtica en qüestió i per desenvolupar el seu document, part de la contextualització al lector en la problemàtica que, segons la seva perspectiva, és evident en Donostia en relació amb la representació de la llengua pròpia en l’escena cultural del territori.

Per a Marina, un producte artístic, independentment de la seva disciplina, està pensat en una llengua, en la llengua de la persona creadora i, per descomptat, en la llengua de qui l’observa, la viu i la recrea en la seva ment. De tal manera que una creació feta a París no és igual a una creació feta a Bilbao doncs els seus valors intrínsecs estan determinats pel fet de néixer en un lloc determinat.

Des d’aquesta perspectiva, les polítiques culturals i la programació artística i cultural d’un territori monolingüe com Madrid no són equivalents a les d’un territori bilingüe, com és el cas de Vitoria-Gasteiz. D’aquesta manera, és necessària  la reflexió que generi el respecte i la promoció dels drets lingüístics de tota la ciutadania, inclosa les minories, tal com les Nacions Unides, basant-se en els Drets Humans,  ho manifesten.

A partir de la seva valuosa i pertinent indagació i les dificultats que aquesta va generar per obtenir la informació, Marina Landa conclou entre tantes coses que la programació cultural de la ciutat en basc no és igualitària a la programació en castellà per molt que els equipaments estiguin realitzant accions positives sobre aquest tema.

Al mateix temps, és necessari recalcar que els equipaments privats i públics no tenen el mateix paper en el foment de la llengua, sent el sector públic qui actua com a líder d’aquest procés.

Finalment, manifesta que és essencial que les polítiques públiques i culturals dissenyin un camí comú que promoguin que hi hagi més parlants i d’altra banda, que deixin de mostrar el basc com una llengua secundària provinent del folklorei amb olor a antiguitat.

Si vols llegir aquest assaig complet i conèixer detalladament les troballes del mateix, fes clicka aquí.