El sector cultural i les característiques específiques del producte creat per això estan associades a la creació d’una experiència per a l’usuari, el que constitueix una forta raó per la qual el consum cultural cau en la categoria de l’oci. En aquest sentit, en els darrers anys, s’han creat diferents experiències que es constitueixen com a valor afegit per a l’oferta cultural.

Aquest assaig busca analitzar aquestes experiències des de l’òptica de l’usuari i de la gestió segons la perspectiva de dos estudis de cas que s’enfoquen al Tercer Sector o ONG i en el treball artístic o de gestió cultural de comunitats. L’interès d’aquest marc és el de poder reflectir sobre les tendències d’un projecte cultural modern que compleixi d’alguna manera una funció social i entendre les motivacions de les persones encarregades de la seva gestió. De la mateixa manera, es pretén, finalment, observar l’experiència de forma més directa i interpretar el seu significat per als agents culturals (gestors, públics, clients, artistes) que fan part d’aquesta activitat.

El tema, encara ampli, neix de les reflexions al voltant de tendències artístiques comunitàries i col·lectives, és a dir, de treballadors del sector cultural que, normalment, no cobren un sou de l’activitat que exerceixen. Així mateix, quines són les motivacions d’aquest grup de persones per dur a terme determinats projectes? Com és que el sentit col·lectiu canvia la naturalesa dels projectes o els seus objectius? Podem afirmar que aquest tipus de gestió suposa algun valor afegit al producte cultural a si mateix?

L’assaig té aquestes qüestions com a punt de partida i se centra en les tendències modernes dels festivals i del cinema a través de dos estudis de casos diferents en un sentit estructural però complementaris en algunes de les seves funcions. Tots dos estan pensats al voltant d’un determinat context inicial i un marc teòric que facilita el desenvolupament de reflexions.

Llegir document complet aquí.