Leonardo Dolores és un reconegut gestor del sector editorial peruà. Dins de la seva carrera professional ha participat en projectes de creació de diverses editorials i associacions culturals, que ho han portat a tenir un prestigi i posicionament en el sector, a tal punt que, actualment, exerceix com a Coordinador De la Producció i Circulació Del Llibre en el Ministerio de Cultura de Perú.

En aquesta entrevista, realitzada en el marc de l’assignatura Prospectiva de Projectes Culturals del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona per l’alumna Diana Maceda, podem detallar diferents punts de vista del sector cultural peruà, específicament l’editorial, també trobarem diferents reflexions del treball en el sector públic i privat de la cultura peruana. I finalment, tindrem una mirada global de la situació de la indústria editorial peruana, les polítiques del llibre i la lectura i les seves reflexions sobre la problemàtica del mateix.

Com vas decidir emprendre en el sector cultural i, especialment, en la indústria editorial?

Va ser de casualitat. Vaig conèixer a un grup de gent en tallers d’escriptura, i en un moment un d’ells va voler publicar un llibre, va buscar una editorial, però no la va trobar. Llavors, vam dir ‘publiquem-ho nosaltres mateixos’. L’editorial es funda molt ràpid, o sigui construir una empresa i tots els tràmits que comporta fer, jo els havia fet abans, perquè fa alguns anys havia creat una empresa d’ordenadors, tenia l’experiència de com vendre alguna cosa en la formalitat peruana, per això es va fer molt ràpid; des que es va prendre la decisió, en un parell de setmanes ja estava creada l’empresa. Encara que, només vaig pensar en la part formal, tenir l’editorial i publicar aquest llibre, que aquest autor anava a finançar amb l’ajuda de cadascun de nosaltres sis, que érem els socis que conformem l’empresa. Vaig participar en el treball d’edició del llibre, però no tenia una idea clara del que és el procés d’edició, de posicionar el llibre, gens d’això, només volia que el llibre sortís bé.

A partir de la teva experiència, quins serien els principals problemes del sector editorial a Perú? Has pensat en possibles solucions?

La distribució és un punt important, no existeixen els suficients canals de distribució, les tres cadenes que existeixen són insuficients. La distribució a Perú és dolenta, en general, per a qualsevol producte, per això Amazon no ve. Pensa en ciutats com Chiclayo, que durant un “Fenómeno del Niño” són totalment inaccessibles, llavors amb això bloqueges qualsevol tipus de comerç, sigui de televisors o llibres. Tampoc hi ha suficients llibreries per habitant, existeix un dèficit. Els llibres que es publiquen no poden aconseguir almenys exhibir-se, que és el pas previ al fet que algú les adquireixi.

La solució, a llarg termini, és crear biblioteques. La distribució comercial es donarà quan sigui atractiu comercialment posar una llibreria a qualsevol província. Aconseguir això és difícil, jo crec que el mateix Estat si pogués oferir els fons per finançar-ho, podria recolzar en l’inici de la conformació de l’empresa, però no sé si aconseguiria que sigui sostenible.

Estan “Los Malles”, que tenen llibreries, i les expliquem perquè venen llibres, però igual és possible que el llibre d’una editorial independent no s’exhibeixi, venen llibres d’autors peruans però editats per transnacionals, i no del 80% de les altres editorials que existeixen a Perú. Per a mi el tema passa per crear biblioteques i formar lectors, i a partir dels lectors, la societat civil, exigir que hi hagi llibreries. Per exemple, Sant Borja, és un districte en el qual està la Biblioteca Nacional, el Ministerio de Cultura, el Ministerio de Educación, el Gran Teatro Nacional i encara no ha arribat el moment en què algú digui ‘vaig a arriscar tants diners per posar una llibreria aquí’.

Què és el que has après en la teva labor com a gestor cultural en el Ministerio de Cultura?

Ara dubto que en el polític neixin grans coses, crec que és la societat civil la del poder, quan ets part de la societat civil penses que és l’estat és qui podria resoldre les coses i quan aquestes en l’Estat penses, per què la societat civil no es queixa?, perquè tu estàs en una posició en la qual no pots rebatre decisions polítiques verticals per una qüestió de llocs, és propi de qualsevol estructura laboral, no ets l’únic que decideix, però si societat civil s’involucrés més, es podrien aconseguir millors coses.

Si desitges conèixer aquesta entrevista detalladament i tenir una visió més clara del món editorial peruà des de la perspectiva de Leonardo Dolores, clicka aquí.