Karolina Villaraga: una dissenyadora gràfica que va veure al món digital l’oportunitat de generar continguts culturals amb un missatge social, especialment al públic infantil, tenint en compte que l’ús de les noves tecnologies i mitjans massius de comunicació són eines accessibles per a gran part de la població. La prova està en un recorregut de projectes d’animació o fotogràfics, amb una perspectiva majoritàriament documental, enfocats en la mirada del nen cap a un món complex, des de la realitat dels nens desplaçats de Cazucá a Colòmbia (“Cazucá´s Children”) fins al respecte per la diversitat i per la convivència en una comunitat multicultural (Migrópolis, Plaza Sèsam)

En aquesta entrevista la María Camila Chaparro i el Simão Chambel, estudiants del Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, han dissenyat una sèrie de preguntes de manera semi estructurada, amb l’objectiu de conèixer l’obra i labor de Karolina, i acostar-nos al perfil del gestor cultural tenint en compte tres aspectes: primer des de l’experiència personal i com determina els processos de creació audiovisual i gestió de projectes, el segon albirar l’actualitat el sector audiovisual, possibilitats i reptes i finalment, com és la gestió cultural de productes audiovisuals.

Hem vist que el teu treball s’emmarca en una línia política i social. Com has arribat a això? I quines dificultats implica?

La necessitat de fer alguna cosa que aporti al món. Crec fermament que l’art sí que pot canviar coses i més ara en moments de guerra. Però paral·lelament a això apareixen altres mirades que motiven a la gent al fet que es mogui a fer projectes socials que potser canviïn el rumb. Clar és diferent el que jo faig, però sempre la idea ha estat aportar amb l’art i que després que vegin l’animació o les històries els quedi alguna sensació, emocions, sentiments i missatges.

Com perceps el sector audiovisual en l’actualitat? Com perceps el rol de les noves tecnologies en el sector?

Doncs jo crec que és molt positiu perquè obre moltes portes, moltes possibilitats d’animació de narració. Hi ha coses que abans podies fer i no les veia ningú o les veien els teus amics i ja. Ara, amb les xarxes socials pots arribar a l’abast d’altres persones que no arribaves. També hi ha més competència, també és més difícil sobresortir enmig de tantes produccions ja que clar, tothom està pujant coses; però a mi em sembla increïble tot el que està passant i tots els corrents que hi ha. O sigui, explicar històries per exemple en realitat virtual que obre tantes portes. Per exemple, tu pots tenir una història en realitat virtual, que l’espectador vegi una part de la història però una altra en la qual  hi hagi una altra persona que interactui més, llavors llegeixi una altra capa de la història. A mi m’encanta tot el que està passant i totes les portes que obre el món digital.

Com veus el sector audiovisual ara? Els veus estancat? El sector està creixent?

Jo creuria que sí, però jo creuria que està creixent d’una manera que no sé si algun ho té clar, però jo crec que ningú sap molt bé para on va, per tot això, perquè hi ha noves eines. Llavors fa deu anys ningú s’imaginava que la gent no anava estar veient la televisió si no que anava a pagar a Netflix i HBO. No sabem a on anem a arribar, jo crec que sí que està creixent i va a seguir creixent el que passa és que va a ser diferent, el que passa és que no sabem com la gent va a consumir continguts en deu anys. Per exemple, llegia algun article que deia que ja no es va a necessitar televisors, si no que tu vas a tenir unes ulleres des d’on veus la pantalla. Però jo crec que sempre, la naturalesa humana et va fer voler veure històries noves, llegir llibres i conèixer històries, emocionar-te amb històries.

Quines recomanacions faries a les persones que gestionen projectes audiovisuals i culturals?

Òbviament es necessita tenir un treball de qualitat però un treball de qualitat no es ven solament. Quantes més xarxes tinguis, més contactes, més aliances tindràs i a més gent li arribaràs. Perquè cadascuna d’aquestes xarxes s’obre, o sigui, més extensió vas a tenir en el teu producte i a més això dóna la possibilitat de veure diferents mirades. Ara, els projectes són en diferents plataformes o transmedia, van a la ràdio o van al teatre. A mesura que aquestes xarxes creixin, el teu projecte també es pot enriquir d’una altra manera. Per exemple, si hi ha algú que hagi escrit un llibre o que té una editorial a qui li interessa el teu projecte (que és audiovisual) es pot fer el còmic amb la història del llibre i llavors aquesta és una altra finestra que s’obre. Per això dic que no és solament el sector audiovisual sinó el sector cultural.

Com treballa i es coordina MicuFilm?

Depenem dels projectes i no tenim contractada gent fixa. És molt difícil mantenir una nòmina de gent fixa quan no hi ha una continuïtat i en això, moltes vegades, els projectes van i vénen. Jo estic aquí a Barcelona, el meu soci està a Mèxic i el meu germà està a Colòmbia, som els tres socis de l’empresa. Així que depèn del projecte, o sigui, ja tenim un equip de gent amb el qual treballem per això cridem a les persones que necessitem, si és animació 3D si és 2D o si és imatge real, llavors tenim també els nostres càmeres. Aquí sí gestionem els recursos i el talent de la gent depenent una vegada més del projecte que s’està manejant.

Quines competències es requereixen per dirigir i gestionar els projectes de  MicuFilm? Quins són les principals dificultats?

En l’organització el seguiment és clau perquè nosaltres tenim bastant treball virtual. Llavors tenim una plantilla, per exemple si és un curt, que té tot separat per escenes i per la persona que està a càrrec de cadascuna de les seqüències. Igualment es posen dates, es fa un planning, es distribueixen les tasques que cada persona ha d’anar complint cada dia com certs segons d’animació, el texturitzat de determinat personatge, l’edició o el so. També es va fent seguiment, ajustos i  després, en un planning general, veiem ja com al final el muntatge de tot el curt o de tot el capítol de la sèrie va quedant. Tot és molt organitzat en un Excel amb repartició de tasques i es va fent seguiment que es vagi complint tot.

Quin aspecte consideres important  a tenir en compte en la gestió des de la teva experiència  personal i de  producció?

Cal assessorar-se molt bé amb un advocat abans de començar el projecte i no després de. Perquè moltes vegades un diu “No, perquè vaig a aconseguir un advocat? Segurament tot va a sortir bé!” però sempre és millor invertir una mica més abans, assessorar-te amb les persones que saben, signar els documents que cal signar i deixar tot clar des del principi. També és important preguntar a altres persones que hagin fet projectes similars en què es van equivocar, perquè tinguis després més eines de negociació amb les persones que hagis de negociar i sàpigues de l’experiència d’aquella gent que ha fet coses abans per no repetir aquests errors. Igual és millor deixar les coses clares perquè tu vagis amb una seguretat, en general en tot però sobretot legalment (riures).

Consulta l’entrevista completa aquí.