Aquesta entrevista neix fruït de la col·laboració entre Ana Cecilia López Olvera, estudiant del Máster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelonai el Col·lectiu Intermedia Arte donat la seva preocupació per la situació política actual per la qual Mèxic travessa, a propòsit de les passades eleccions presidencials del país.

L’objectiu d’aquesta entrevista és reflexionar entorn de la interrelació entre la política cultural a Mèxic i l’actual fragmentació del teixit sociocultural reflectida en la consolidació d’una nova cultura caracteritzada per tres factors: falta de compromís i cooperació comunitària, fragmentació de la identitat col·lectiva local i normalització de la fragmentació.

Quin és l’estat de l’atmòsfera sociocultural en la qual s’insereix avui dia la societat mexicana, i quins són els elements més significatius que han promogut la consolidació d’aquest estat en l’actualitat?

Al nostre país, aquestes relacions socials estan travessades per una sèrie de condicionants en molts àmbits: des del polític, l’històric, el social, l’econòmic… I en aquesta transversalitat, o en aquest encreuament cultural, respecte a com es van configurant les interaccions i les relacions, hi ha almenys tres àmbits que ens tenen en un estat de profunda fragmentació i deterioració de la convivència, que són bàsicament tota aquesta verticalitat, tota aquesta idea de societat de castes, on totes les relacions estan integrades pel teu origen ètnic, econòmic, o pel teu gènere.

Al llarg de les nostres intervencions, hem tingut diversos acostaments amb la comunitat que ens han deixat entreveure una sèrie de pràctiques socioculturals que denoten violència i fragmentació a l’interior de la societat mateixa, i que es poden identificar concretament a través de la presència de tres elements: falta de compromís i cooperació comunitària, fragmentació de la identitat col·lectiva local i normalització de la fragmentació. Quina és la postura de la Política Cultural a Mèxic en relació amb l’emergència d’aquests fenòmens?

Jo crec que la política cultural al nostre país atén poc, en termes operatius, el tema de la desigualtat i la desconfiança. Necessitaríem tenir una reforma de la política cultural (que és un tema que ja s’ha discutit molt), no només en termes de la infraestructura cultural, sinó en les línies que tenen a veure amb què s’espera d’una política cultural, i cap a on va una política cultural.

És l’organització cooperativa, comunitària o solidària, una alternativa viable per al millorament de l’àmbit cultural i la transformació de la consciència política de la societat?

És a partir de l’acte organització, la sensibilització de la possibilitat dels grups i les comunitats, com es poden anar -mitjanament- atenent les necessitats del dia a dia, però també és cert que allò no cal idealitzar-ho: la comunitat i/o els grups organitzats tenen un poder fonamental, però això no garanteix automàticament l’obtenció d’un millor estat; hi ha un risc aquí on la societat civil pot convertir-se en moltes altres coses, i per això és important el paper de l’Estat com a Administració.

Si vols llegir aquesta entrevista completa i detalladament, clicka aquí.

Si vols pots visualitzar l’entrevista en el següent vídeo.