El desenvolupament de polítiques culturals a Europa després de l’horror de la II Guerra Mundial va tractar de recuperar una idea de la cultura com a dret col·lectiu, associat a beneficis comuns en termes de cohesió social i benestar. A mesura que els models de benestar van anar consolidant-se, la cultura ampliaria el seu marc conceptual al conjunt d’externalitats relatives a recursos en clau de desenvolupament econòmic. La intervenció pública en matèria cultural troba doncs la seva legitimitat en les externalitats positives que aquests dos sentits proporcionen en termes de beneficis socials, polítics i econòmics en finalitats tals com la democratització en l’accés a la cultura, el suport a la creació, el desenvolupament industrial, la formació dels seus professionals, o l’enfortiment de la identitat territorial.
A través d’aquesta indagació Javier Gómez Serrano, estudiant del Postgrau en Disseny de Projectes Culturals del Institut de Formació Contínua IL3 de la Universitat de Barcelona intenta identificar certes línies generals en el desenvolupament de polítiques culturals en les democràcies occidentals després de la II Guerra Mundial, no obstant això, manifesta que l’anàlisi de les polítiques culturals no pot separar-se de les realitats socials, organitzacions i institucionals de cada país. A partir d’això, aconsegueix fer un exercici comparatiu entre les dinàmiques de consum i participació cultural entre Espanya i el Regne Unit.
Aquest petit exercici de recerca forma part de l’aprenentatge, i en aquest cas es pretén apuntar cap als patrons de consum i participació cultural en dos països europeus que presenten models diferents d’intervenció governamental en matèria de cultura, Espanya i el Regne Unit. En concret, es tractarà d’analitzar certs patrons consum i participació des d’una lògica comparada, posant l’accent en els trets diferencials de cadascun dels països en matèria de desenvolupament de polítiques i programes, tractant d’aportar valor explicatiu a les diferències que puguin donar-se entre els diferents indicadors.
Es ressalta també que, per a acostar-se a l’objetiu d’estudi, aquest treball va partir d’informació continguda en el Compendium of Cultural Policies and Trends, un sistema d’informació en línia, amb dades i tendències bàsiques sobre polítiques culturals a Europa.
Entre les conclusions que aquest exercici llança, s’esmenta l’evident impacte que va tenir la crisi econòmica a Espanya, amb una major disminució de la despesa pública d’Europa en tots els nivells d’administració. En el cas del govern britànic, el seu treball en el desenvolupament d’audiències i l’esforç en la despesa pública sembla haver reduït l’impacte de la crisi econòmica, donant mostra de bonança en termes de turisme i del sector cinematogràfic, perquè sembla trobar-se una relació entre la inversió en el sector i l’estímul de l’economia, com és el cas de Liverpool amb motiu del seu torn com a capital europea de la cultura.
Si vols conèixer a profunditat aquest estudi, i llegir la totalitat de conclusions d’aquesta interessant comparativa, et convidem a donar click aquí.
