Selma Santiago va formar part de la 1a promoció del Màster Universitari en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. És del Brasil i, actualment, és consultora per a la UNESCO. En els últims temps ha publicat el llibre Gestão da Cultura para o Desenvolvimento de Cidades
Actualment, a què et dediques?
En aquests moments, estic treballant com a consultora per a la UNESCO. Alhora, sóc professora de formació de Gestió Cultural en algunes universitats del Brasil per a la formació dels secretaris de la Cultura de les diferents ciutats brasileres. Anteriorment, vaig treballar per al Ministeri de la Cultura coordinant un programa del projecte “Mais Cultura” -que treballa a favor del reconeixement de la cultura com una necessitat bàsica per a tots els brasilers-
Quin va ser el motiu pel què vas escollir el Màster en Gestió Cultural de la UB?
Vaig començar fent teatre de carrer i més endavant vaig deixar el teatre per passar a la producció. Després em va atreure moltíssim la temàtica de la política cultural, realitzar projectes culturals i construir una programació. Vaig estudiar un postgrau de gestió de productes i serveis culturals a Ceará -Brasil- i desitjava fer un màster, però al meu país no hi havia un màster en gestió cultural. Llavors la meva professora Cláudia Leitão em va suggerir el de la Universitat de Barcelona i per això vaig venir aquí a fer el màster.
Recordes quina assignatura et va ser més útil i quin te va donar més eines?
Les assignatures de “Política Cultural, Marc Econòmic i Estructura dels Sectors Culturals” i “Turisme Cultural” em van ajudar molt. Alhora, vaig anar d’oient a la de “Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació” de Jaume Colomer i va ser molt interessant i molt important per a mi.
El Màster, et va servir per enlairar a nivell professional?
Sí, amb certesa. Quan estudies en un altre país coneixes com és la formació a l’estranger, però a més coneixes una altra cultura i això és molt rellevant. Al Brasil, les persones canvien de ciutat, però, en general, no canvien de país, no és com a Europa que hi ha molta més mobilitat.
El fet de conèixer altres cultures i altres formes d’organització em va servir molt per què, a més, al meu país la gestió de la cultura està molt a prop del desenvolupament social, i per tant venir aquí em va donar un altre punt de vista. Al Brasil hi ha altres necessitats i altres preocupacions i tornar amb les idees de l’economia de la cultura i del desenvolupament econòmic va ser molt important per a mi. Ara tinc un Màster en Gestió Cultural que al Brasil encara és estrany … [riu].
Què recordes del teu pas per Barcelona? Et va agradar la ciutat?
Em va agradar des del primer fins l’últim dia, fins avui quan torno. Sempre dic que vull tornar a Barcelona i tornar a viure aquí. Qui sap si podria venir a aquí per fer el Doctorat, ho estic pensant. M’agrada molt perquè és una ciutat molt oberta.
Tens alguna curiositat o alguna anècdota que t’agradaria explicar?
Jo em quedo amb el grup que vam fer. Com érem la primera promoció del Màster Oficial vam fer molta pinya i vam estar molt pròxims entre nosaltres. Fins avui som amics. Des de fa 5 anys que no torno, però mantenim el contacte per Internet i sempre parlem i intercanviem idees i tenim un feedback constant. De fet, aquest divendres hem quedat tots per sopar [riu].
Va ser molt enriquidor compartir classe amb gent que prové de realitats culturals tan diverses?
Sí, sens dubte. A més el més interessant és que veus que els problemes són molt semblants i les solucions també. Ens vam adonar que som més semblants del que pensàvem. La forma de pensar la gestió cultural acostant el social, el cultural, l’econòmic i el simbòlic és la millor fórmula.
Al Brasil, quan el cantant Gilberto Gil va ser Ministre de Cultura va implementar unes polítiques on la cultura havia de tractar amb la condició simbòlica, econòmica i social. Jo crec que el Màster reuneix les tres coses i és la millor manera, perquè així atén les necessitats de tots els països. Te dóna una visió global de la gestió cultural.
Entrevista realitzada per en Pol Gil Marimón
