El Gran Teatre del Liceu de Francisca Fuentes i Lina Spinetti, estudiants del Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat del Barcelona.
El Gran Teatre del Liceu, un equipament cultural de titularitat pública, que va sorgir gràcies a la iniciativa dels membres de la Milícia Nacional l’any 1837 i gràcies a les aportacions de la burgesia barcelonina i a aportacions particulars, és reconegut avui dia com el teatre d’òpera més simbòlic i prestigiós de Barcelona i un dels més importants del món.
Situat des del 4 d’abril de 1847 en La Rambla de Barcelona, el Liceu compta actualment amb un aforament de 2.292 localitats repartides en 6 plantes, una de les sales operístiques amb major capacitat del món.
La seva gestió i organització de recursos humans respon a diversos òrgans i personalitats provinents tant de l’àmbit públic com del privat, entre els quals es troba el Consorci del Gran Teatre del Liceu, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, entre altres. En termes generals, a més de la seva administració, gestió i patronat, el Gran Teatre del Liceu és un equipament que empra actualment de manera permanent a més de 300 persones.
Sent una fundació, els seus estatuts estableixen que els resultats del seu exercici anual són reinvertits íntegrament en les activitats de l’exercici següent. No obstant això, és de ressaltar, que a diferència de la majoria d’equipaments públics culturals de Barcelona, els ingressos generats per l’activitat del Liceu representa més del 35% dels ingressos totals, que per al període 2014-2015 van ser de 39 M€.
Denotant una marcada aposta per la democratització cultural, on s’entén a la cultura com un bé col·lectiu que ha de posar-se a l’abast del major nombre d’habitants d’un territori, la gestió del teatre reconeix que el gust per l’òpera podria constituir-se en un “ascensor social” que propiciï el consum d’altres manifestacions culturals, garantint al mateix temps la formació de públics fidelitzats i amb ganes de repetir l’experiència.
El projecte social que va tenir vigència des del 2014 al 2018 té tanta o més rellevància que el projecte artístic i proposa deixar enrere la relació elitista que històricament tenen les classes “populars” entorn de l’òpera i el Teatre, per a convertir-se en un lloc d’unió on s’entengui a l’òpera com un espectacle total, que a més facilita l’accés i té la voluntat de disminuir la distància social entre el Teatre i els nous públics poc habituats al llenguatge operístic.
Una de les conclusions d’aquesta anàlisi, realitzat per Francisca i Lina que resulta destacable de l’estudi del cas del Liceu, és les formes de com mantenir la naturalesa social d’un equipament al mateix temps que li fem econòmicament equilibrat. Una d’aquestes claus és mantenir i crear el públic que representi el seu caràcter social amb innovacions, sense perdre de vista el compte de resultats. I treballar amb eficàcia una clara estratègia amb la qual s’estigui d’acord.
Per a llegir aquesta anàlisi d’equipament de manera detallada, fes click aquí