Carlos Sancho i Andrés Bermúdez estudiants del Màster Oficial de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona van realitzar un informe prospectiu del GAM, situat a Santiago de Xile. En aquest informe, Carlos i Andrés indaguen sobre la proposta de valor, l’estratègia de formació d’audiències, la gestió dels recursos i el pressupost.
El Centre Cultural Gabriela Mistral, o GAM, com és anomenat comunament, és un espai cultural situat al centre Santiago, capital de Xile. Una de les raons de fer l’anàlisi a aquest centre cultural era poder contrastar les realitats culturals de territoris de fora de Barcelona i Espanya. Una altra de les raons va ser conèixer un model de èxit de treball de públics que es caracteritza per incorporar una estratègia de formació d’audiències des que era un projecte. Aquest tret els hi ha portat a que avui sigui reconegut com un espai referent a nivell sud-americà.
La seva història es remunta a els anys 70, després de servir com a seu per a la tercera conferència de la UNCTAD, Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo(CNUCED) en 1972, aquest lloc es va dir Centre Cultural Metropolità Gabriela Mistral i va funcionar com a un gran punt de trobada social i artístic fins que va ocórrer el cop d’estat a Xile al setembre de 1973. La junta militar va tancar l’espai i ho va transformar en el seu centre d’operacions. De tornada a la democràcia (1990) es va convertir en seu de congressos i trobades. En 2006, un incendi va destruir part de la seva infraestructura, i aquest fet va fer que el govern de Michelle Bachelet el convertís en un centre cultural clau del país. Va ser així com va passar a ser en 2010 el Centre Cultural Gabriela Mistral, el GAM.
El GAM es caracteritza per ser un espai que difon les creacions artístiques de teatre, dansa, música clàssica i popular, arts visuals i art popular. És un lloc de trobada entre públics i creadors. És un lloc de trobada entre públics i creadors, especialitzat en arts escèniques i musicals. La seva ubicació és privilegiada al centre de la capital facilitant l’accés a l’espai i, per tant, a la seva oferta programàtica. En aquesta oferta també conviuen diferents expressions culturals tals com a balls de K-Pop, dansa afro, balls tradicionals, fires de vinil i d’antiguitats, entre d’altres.
GAM és un model d’èxit de gestió de públics i de programació, no així de recursos. En els informes pressupostaris queda en evidència la seva alta dependència de la aportació directa que li lliura el Ministeri de les cultures, les arts i el patrimoni. Principal amenaça, perquè a la mateixa vegada depèn del pressupost de l’Estat i de la assignació que aquest determina assignar. Per tant, GAM hauria de diversificar les seves fonts d’ingressos per mitjà de patrocinadors, per exemple, ja que és un espai amb potencial i atractiu per a marques per: la seva ubicació, la diversitat de públics i el positiu posicionament que té.
En comparació amb la realitat d’altres espais culturals de Barcelona, les dificultats de la sostenibilitat i continuïtat d’aquests llocs és molt semblant: baix pressupost, dependència de només un patrocinador o de l’Estat, necessitat de conèixer als públics per així desenvolupar estratègies comunicacionals efectives i dirigides.
Si desitges llegir l’informe complet, clic aquí.
