Entrevista realitzada per Cecília Genivart i Natalia Baile, estudiants del Máster Oficial en GestióCultural de la Universitat de Barcelona.
Al moment de decidir el/la gestor(a) cultural a entrevistar, són molts els factors que s’han de tenir en compte. L’ideal és poder tenir la major qualitat en cadascun d’aquests factors, com a experiència, professió, representativitat i impacte de projectes, etc.
En aquesta ocasió, aquests factors s’han conjugat de manera satisfactòria en l’entrevista realitzada a Cesc Casadesús, egressat del Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona i actual director del Festival Grec.
En aquesta trobada es parlarà de la cultura, del seu possible significat i de la perspectiva de gestió cultural plantejada per Cesc. Alhora, es farà una reflexió a partir del seu pas i experiència en projectes com el Mercat de les Flors, el MACBA i el Festival Grec.
Cesc Casadesús, de professió Llicenciat en Pedagogia i Màster en Gestió Cultural, va tenir les seves primeres participacions en les arts escèniques com a actor, ballarí i coreògraf. Va ser gerent de l’Institut de Cultura de Vic, director de comunicació del MACBA, director del Consorci del Mercat de les Flors, president de la Xarxa Europea de Cases de Dansa i des de finals del 2016 Director del Festival Grec.
Comencem per alguna cosa clàssic: Què entens per Cultura?
En la meva pràctica diària, que és el meu treball de gestor cultural, sempre intento entendre la cultura, com la relació entre les persones. En alguna definició, que no sé qui la va escriure, diuen que és la creació de significats. En el sentit en què totes les relacions que tu estableixes creen una base cultural, que és la que dóna significat a les coses. Per tant, aquesta relació que té un significat, pel meu és la cultura. És a dir, si tu i jo parlem en una llengua i ens entenem, aquesta és la nostra cultura. És una de les coses que fan que ens puguem relacionar. Per tant m’interessa la cultura entesa com la relació entre les persones. Com totes les relacions que compartim, memòries que tenim, patrimoni que coneixem. Hi ha un fil entre nosaltres que forma la nostra cultura. Això vol dir que moltes cultures poden conviure simultàniament perquè tu pots relacionar moltes coses alhora; i al món d’avui dia, on les xarxes són cada vegada més importants, existeixen també cultures que no són geogràfiques, que poden ser una forma de relacionar-se a través d’altres sistemes que no són solament de caràcter lingüístics. Com a gestor cultural m’interessa tot allò que pugui fer més i millors relacions entre les persones. No sé si existeix aquesta teoria… Gestor com aquest mediador que hi ha entre la ciutadania i l’art. És aquell que també contribueix a fer millors relacions i a afavorir la transformació social.
Quines eines t’aporta estudiar el Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona?
Per a mi, el màster va a ser un moment de parar. Jo havia fet tot un camí personal, passant per molts llocs diferents, des de formació intel·lectual a la universitat, fins al treball artístic. El màster va a ser un moment de parada i de reflexió sobre el que volia fer; un canvi en la meva vida també en el sentit en què anava a decidir que em dedicaria a la gestió i no a la creació o interpretació artística. I un màster no deixa de ser una esperança que et pot catapultar cap a un lloc i projectar la teva vida professional cap a un altre costat. Això és el que va a ser para mi. El màster és una caixa d’eines. Després tu pots ser més hàbil amb les alicates i amb el tornavís, però et brinda una caixa d’eines que pots usar després en la teva activitat laboral futura.
Abans del Grec, vas tenir deu anys com a director del Mercat de les Flors. Quins reptes vas tenir?
El Mercat de les Flors és avui dia, un dels projectes més importants de la meva vida professional perquè ha tingut una llarga durada. Va ser un projecte molt bonic perquè vas a veure com un projecte de gestió escrit a casa en un paper va poder ser passat a la realitat. I va a tenir el temps, l’ajuda, i d’alguna manera els recursos per fer-ho realitat. Va a ser molt bonic veure com es va a produir aquesta transformació en el Mercat: que un espai que no té una identitat passi a tenir una molt clara, com va a passar l’edifici a una reforma per ajustar-se a aquesta identitat, tenir un públic que no tenia i un lloc al món. I veure que aquest projecte viu després que jo m’hagi marxat. Per a mi, el repte més interessant d’assumir com a gestor cultural és que els projectes et transcendeixin i que segueixin avanci quan et marxes. Això para mi és un objectiu a aconseguir, perquè si el projecte mor quan et marxis vol dir que no has fet bé el treball. El gestor ha de pensar que el projecte ha d’anar més enllà d’ell mateix. Estic content d’haver contribuït a aquesta transformació des del principi.
Ens pots explicar una mica, quines són les funcions d’un director d’un festival com el Grec i com és el teu dia a dia?
Seguim vivint en un país on no es respecta gens la cultura. Per tant sempre ens trobarem en unes situacions en les quals ens toqui fer de tot. En aquest sentit els equips no són massa grans i, depèn de l’equip que tinguis, t’has de dedicar a una cosa i menys a una altra. En el meu cas em dedico més a la programació i per tant, a fer aquesta recepta de la programació. Programació, per a mi, en el Festival Grec entesa com un suport al talent. Est és una mica el treball global. Per fer això has de conèixer diferents eines com la programació, has de viatjar, has de veure coses, estar en contacte amb altres coproductors, treballar de còmplices per fer les coproduccions. Has de treballar amb moltes complicacions, fer moltes relacions, has de conèixer l’Administració, doncs no serveix de res picar en contra de la paret, has de tenir el control del pressupost, sinó, compliques la consecució dels objectius. Personalment m’interessa molt el treball de comunicació, i m’agrada treballar la del propi festival. La part més important del treball són les relacions, la programació i la comunicació.
Si vols llegir l’entrevista completa, clic aquí.
