Jaume Colomer, reconegut consultor cultural que va exercir com a docent de la càtedra d’Estudi de Públics i Polítiques de Programació del Master de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, és entrevistat per les estudiants Marta Goñi i Eva Pérez. El seu interès a realitzar aquesta entrevista es fonamenta en la importància que para elles suscita el treball de recerca en gestió de públics que ha desenvolupat Colomer en la seva carrera educativa i professional.

Jaume Colomer és filòsof de professió i, des de l’any 2003, és el director de Bissap, el seu projecte empresarial especialitzat en la consultoria de les arts escèniques. Coordina la secretaria tècnica del Cercle de Cultura i de la Unión de Asociaciones Empresariales de la Industria Cultural Española. Tambè ha estat comissionat de Mercartes, assessor del govern del Perú per a la gestió del Gran Teatre Nacional i director editorial de Quadernes Gescènic.

Sabem que vostè té un llarg recorregut al món de la Gestió Cultural. Podria explicar-nos, a grans trets, com ha canviat el sector cultural des que va començar a tenir contacte?

Quan parlem de sector cultural suposo que ens referim al sector professional. Jo vaig començar a implicar-me a la fi de la dècada dels 70, en una taula de planificació cultural de Catalunya que va convocar el conseller de cultura (Jordi Maragall) quan en Josep Tarradellas era president de la Generalitat provisional. Els que vam ser convocats érem militants de la causa cultural. El que més ha canviat des de llavors és que el sector s’ha professionalitat i s’han consolidat estructures de gestió molt diverses. També ha canviat el context social, polític i econòmic. I sobretot hi ha hagut una revolució digital que ha canviat moltes coses.

Quines qualitats creu que són indispensables per ser un bon gestor cultural.

Tenir uns valors ètics consolidats, conèixer el sistema cultural local i global, i haver adquirit competències professionals relacionades amb les funcions que desenvolupa.

Ha de canviar alguna cosa a l’educació catalana perquè la cultura tingui un futur d’èxit?

I tant! Fa falta que el sistema educatiu, que depèn bàsicament del govern central, incorpori continguts i competències humanístiques i artístiques. Actualment, té per objectiu formar persones productives en el sistema econòmic vigent, no persones lliures i felices.

Caldria fer més cas de les reflexions de Nuccio Ordine sobre el valor de les coses inútiles. El govern de Catalunya pot intervenir poc en això, ja fa bastant en mantenir la immersió lingüística i promoure l’educació activa basada en el constructivisme  pedagògic. Faria falta que els agents educatius i culturals dialoguessin més i establissin estratègies conjuntes per optimitzar la seva acció.

Finalment, com a referent internacional en la gestió cultural i en la gestió de públics, a pocs mesos de jubilar-se, quin consell ens donaria a joves promeses d’aquest sector?

Ni sóc cap referent internacional ni us heu de considerar joves promeses. Eliminant aquestes etiquetes banals sí que podem compartir una cosa: que la gestió cultural és una professió que requereix, d’una banda, passió per la cultura i, d’altra banda, ofici. L’ofici s’aprèn a partir d’una bona formació acadèmica i a través de l’exercici pràctic buscant la millora contínua a través de la reflexió i l’assaig i error en el marc de comunitats de pràctica.

 Per llegir l’entrevista completa i conèixer les conclusions d’aquesta conversa amb Jaume Colomer, pots donar clic aquí.