Des de fa cinc anys, l’Oriol Cendra Planas exerceix la feina a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, es el responsable de la comunicació interna al Departament de Cultura, feina vinculada a la Secretaria General del Departament. Considera la seva trajectòria como un gestor cultural totalment professional, que no va tenir una formació en l’àmbit de la gestió cultural, però que va a comença a treballar en el Departament de Cultura a partir d’unes oposicions. Como el mateix dic: “Ja sigui per sort o per capacitats, vaig accedir a feines de representació, fent de secretari de diferents consellers de cultura aprofitant tots aquests anys per formar-me a través del treball”.
En aquesta entrevista, Gerard Martínez, estudiant del Máster Oficial de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, intenta conèixer el perfil d’un gestor que ha aprés a força d’equivocacions i encerts i que actualment te un recorregut bastant interesant i enriquidor en el camp de la gestió cultural pública.
Has estat vinculat en alguna associació cultural on hagis pogut contribuir amb els teus coneixements?
Tinc molta vinculació amb l’associació de tècnics de gestió cultural tot hi no ser-ne membre, la meva feina em porta més a conèixer i contactar amb persones que no pas amb entitats, les quals t’obra un ventall important de contactes dels quals en pots aprendre molt.
Per què cultura popular?
M’interessa perquè és un sector que em permet treballar uns aspectes de la cultura que per mi són rellevants, com aquesta cultura no professional, la qüestió de l’associacionisme participatiu, el concepte de cultura viscuda en comptes de la cultura consumida. Es aquest punt, el qual porto temps pensant i tractant, la diferencia que hi ha entre la cultura consensuada com espectacle que com espectadors consumim i la cultura viscuda en la qual s’hi participa. Son dos punts que considero diferenciats i ami m’interessa especialment aquesta basant de la cultura del bé comú, participativa.
Què implica la teva feina?
En aquests moments porto una línia de subvenció, que es llença des de la direcció de cultura popular per realitzar trobades nacionals, per altre banda també me’n encarrego de coordinar una formació no formal destinada al col·lectiu associatiu. Aquesta feina implica desenvolupar la línia, estar en els consells d’avaluació, etc. Coordinar unes jornades de cultura popular, hem conceptualitzat i desenvolupat unes jornades amb la intenció d’oferir eines útils per tècnics de cultura, especialment municipals i gestors culturals. Tractant temes els quals consideràvem importants com són els usos dels espais públics, plans d’autoprotecció, coordinació d’activitats extraordinàries, contractació, assegurances, fiscalitat, també hem incorporat el concepte d’impacte econòmic d’esdeveniments culturals. Altres línies de treball han estat noves formes de finançament, cofinanç aments crowfundings, etc… o per exemple la revisió normativa, juntament amb el departament d’interior hem revisat les normatives d’espectacles i els plans d’autoprotecció. També he participat de la revisió de la llei d’associacionisme, la llei de patrimoni immaterial, en aquest sentit jo hi aporto els meus coneixements tècnics i la meva experiència.
Com és el teu dia a dia de treball?
Tot dependrà molt del calendari, quan és època de subvencions tens una feina prioritària, és important la planificació de les tasques, per exemple l’organització de les jornades és una feina que es pot fer al llarg de l’any.
Quins reptes et suposa la teva feina?
Crec que s’hauria de repensar el model de gestió, en el meu entendre des de la cultura només es contempla la part cultural de les coses, un en canvi en la realització d’un acta cultural intervenen moltes legislacions i reglaments diferents. Hem construït un ordenament jurídic on hi participen molts departaments diferents. M’agradaria construir des del departament de cultura un discurs que incidís en la complexitat que suposa organitzar un acte cultural, i en el que hem de tenir en compte multitud d’àmbits diferents. Una cosa que hem fet en les formacions és posar en contacte enginyers amb tècnics de cultura, o tècnics de protecció civil amb tècnics de cultura, per tal de que entre uns i altres puguem treballar conjuntament. Ja que quant uns desenvolupen un reglament a través d’una llei, tinguin present les característiques culturals de l’activitat afectada, i al inrevés, quan dissenyem un acte cultural no es tracta de fer l’acte més vistos i participatiu o més gros, sinó que es tracta de fer coses que siguin assumibles i segurs. Crec que aquesta qüestió és una peça clau que s’ha de treballar.
Com és treballar a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals?
Jo provenia d’una posició en la Direcció General on la feina del dia a dia se’t menja, arribava un moment on responíem 150 correus electrònics al dia, més entrar 60 documents que havies de tramitar, més el seguiment que això comporta, més reunions d’agenda produint un dia a dia frenètic. Al entrar a la Direció General de Cultura Popoular, Associacionisme i Acció Cultural, m’ha permès treballar amb temps, poder enfocar un tema, treballar-la amb temps i fer propostes, en aquest sentit el treball del dia a dia és un treball agraït, perquè permet aquest procés de reflexió que considero interessant. D’una banda les directrius de treball van molt bé per planificar la feina i el dia a dia, però per l’altre banda jo visc malament aquesta tensió en tant que la funció pública no sempre pot resoldre els problemes en l’horari d’oficina. Considero que un problema que té la funció pública, i que algun dia solucionarem, és que tot hi la flexibilitat horària que puguem tenir, no podem assistir en horari laboral als actes culturals, ja que aquests és produeixen fora de la majoria d’horaris laborals, precisament perquè els desenvolupen les persones quan estan en els seus temps lliures.
Has mencionat la planificació, creus que és una eina important en la teva feina?
Ho és molt, i a vegades des de l’administració tendim a treballar poc planificadament. Hi han moltes urgències, i políticament hi han prioritats que canvien. Per exemple amb la normativa, és una qüestió que es treballa amb molt poca planificació, la majoria de legislacions que regulen la cultura son dels anys 90, les quals a vegades s’han quedat desfasades pel fet de que han aparegut nous conceptes. La meva visió és que si volem millorar, sempre es poden fer passes més enllà de com és fan actualment.
Com creus que evolucionarà la gestió de la cultura popular?
Una cosa és el que a mi m’agradaria i l’altre el que crec que pot passar. Sóc molt dolent fent pronòstics, però jo crec que tendim cap a l’especialització i no cap a la transversalitat, i tendim cap a l’espectacularització i no cap a la vivència. Per tant anirem creant esdeveniments i xarxes d’esdeveniments amb espectacle, promotor i públic. Hi anirem creant espectacles de gran format i que siguin rendibles. Jo crec que molta gent de la cultura popular voldrien ser com els castellers que tenen la sort de poder oferir un producte que és competitiu i espectacular i es pot retransmetre per televisió. Jo veig que va cap aquí la cosa, cap a l’espectacularització i l’especialització. Ami això és una cosa que hem costa d’entendre com a cultura popular, ja que la considero més com espectacle. Ami m’agradaria que tendís cap aquesta transversalitat i cap a la gestió i programació compartida. Aquí el gestor cultural és un acompanyant necessari en aquesta construcció d’uns espais veïnals on la cultura i el lleure i tinguin lloc. Però és un món complex i aquest canvia molt ràpidament, considero que formo més part del món que s’acaba que no del que ha de venir, i en aquest sentit tinc poca capacitat de prospectiva. La gent que sou més joves sou els que heu de saber cap a on anirà o cap a on voleu que vagi.
En referència a la teva llarga trajectòria, com has viscut l’impacte de les noves tecnologies en el dia a dia del teu treball?
Clar, jo vaig començar fent copies amb paper carbó i paper de seda!, i la meva prova per entrar a l’administració em vaig tenir que portar una màquina d’escriure. Si!, ha canviat molt, afectes pràctics la introducció dels ordinadors amb aquells disquets tous, els primers telèfons mòbils…tot això ha canviat molt encara de que no ens adonem. També el correu electrònic i la seva capacitat de relacionar, això no existia…i això té un doble basant per mi. Molt positiu perquè permet intercanviar molt ràpidament informació. D’altre banda és molt fàcil saturar-te amb correus electrònics, ara falta poder una mica més la capacitat de reflexió alhora de contestar. El problema es que avui en dia la quantitat et supera la pròpia capacitat de gestionar tot el volum. Però també la tecnologia ha canviat la manera de com fem les coses, i aquest món selfie també ha entrat en els esdeveniments de cultura popular. En una manifestació festiva sempre hi ha hagut la voluntat de destacar més que l’altre, però la introducció de la selfie, de la Go-pro, penso que està canviant molt la manera de gaudir i de participar de la festa. Perquè en certa manera també és perd aquest sentiment més comunitari i anònim de la festa.
