100 ANYS DEL DESCOBRIMENT DEL PROTÓ. Rutherford, pare de la Física nuclear.

El dimecres 27 de novembre a les 12:00, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química, amb l'exposició «100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear».

imatge inauguració
imatge1

El dia 27 de novembre a les 12:00 tindrà lloc la inauguració de la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició «100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear».

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Hi intervindran: el Dr. Joan Elies, rector de la UB; el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms; el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal; el president de la Comissió d’usuaris del CRAI Biblioteca de Física i Química, Dr. Albert Moyano; i la Sra. Isabel Parés, cap del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Durant l'acte d'inauguració s'hi representarà l'obra de teatre "Cent anys després", que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.