Tot recordant la figura i l'obra de Ferran Soldevila

Els 50 anys de la mort de Ferran Soldevila son un moment oportú per a reivindicar la ingent tasca que va dur a terme en el camp de la historiografia, així com per a posar en valor la seva figura des d'una dimensió política i vital.

Enguany volem commemorar i reconèixer el llegat personal i professional d'aquest historiador i escriptor, l'obra del qual és tot un referent en l'itinerari de la cultura catalana del segle XX.

Ferran Soldevila
Jardí Ferran Soldevila

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona 24-10-1894 - Barcelona, 19-05-1971) va créixer en un entorn familiar i social proper a la cultura urbana de la burgesia noucentista. Fou en aquest context personal on es va despertar el seu interès per les Humanitats, en paral·lel a la carrera com a dramaturg, poeta i novel·lista del seu germà gran, Carles Soldevila.

La seva obra més coneguda és la "Història de Catalunya", publicada en tres volums durant els anys 1934-1935 (Ed. Alpha), si bé l'abast de la seva producció és molt més ampli. Fruit d'aquest ingent i precís treball historiogràfic són les seves monografies sobre personatges clau de la Catalunya de l'època medieval com Jaume I o Pere el Gran, així com la monumental "Historia de España" (1952, Ed. Ariel).

La carrera de Ferran Soldevila va iniciar-se amb la seva llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1915) i el seu posterior doctorat a la Universidad Central de Madrid, ingressant el 1922 en el cos de bibliotecaris i arxivers. Posteriorment, va dur a terme una destacada activitat docent a la University of Liverpool i, més endavant, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor d'Història de Catalunya entre els anys 1935-1939.

Les vinculacions polítiques de Ferran Soldevila eren properes al nacionalisme català de caire progressista, raó per la qual el desenllaç de la Guerra Civil el va menar a l'exili fins l'any 1943. Una vegada retornat a Barcelona va reincorporar-se professionalment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, entrà a formar part de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, alhora que continuà amb la seva minuciosa labor historiogràfica, la qual sempre va alternar amb una producció com a poeta, dramaturg i assagista potser no tant reconeguda, però no per això menys notable.

Els Jardins Ferran Soldevila, ubicats en el conjunt patrimonial de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, reben el seu nom en homenatge a la persona i l'obra d'aquest historiador tan estretament vinculat a les institucions culturals catalanes i, també, a la nostra pròpia universitat, tal i com ho va fer palès en la seva obra Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), escrita en plena Guerra Civil i recuperada i editada per Publicacions UB en una edició facsímil de 2013.

J. Oriol Silvestre Canut
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals