Segundo de Chomón, "el Méliès espanyol"

Segundo Víctor Aurelio Chomón y Ruiz (1871-1929), més conegut com Segundo de Chomón, va ser un dels precursors més destacats dels primers anys del cinema, sobretot per la seva perícia amb els efectes especials, que van sorprendre a productors i directors de tot el món. La seva figura ha esdevingut imprescindible per entendre els inicis del setè art, des de la seva implementació amb tècniques artesanals lligades a la fotografia fins a la consolidació d’un nou llenguatge artístic d’abast mundial.

Va néixer a Terol, però les seves ganes d’aprendre el van portar ben aviat a París, on va quedar captivat per l’emergent cinema de Georges Méliès i dels germans Lumière. La seva estada  a la capital francesa el va convèncer de seguir els passos d’aquests grans mestres.

Segundo de Chomón va desenvolupar la seva carrera professional entre Barcelona, París i Torí, i va treballar per les principals companyies cinematogràfiques de l’època, tals com Itala Films, on treballaria en grans pel·lícules com Cabriria (1914), i Pathé Frères, on va intervenir en la realització de Napoleó (1927), un clàssic del cinema francès. 

Tot i que el seu nom era poc conegut entre el gran públic, gaudia de prestigi dins del sector. El cineasta aragonès  va ser un dels més importants pioners del primer cinema, doncs fou el precursor de tècniques revolucionàries, tals  com el travelling,  l’animació stop motion, l’acoloriment dels fotogrames, la doble exposició i altres efectes especials. Aquestes noves tècniques farien de les seves produccions quelcom especial i innovador. Per això, Giovanni Pastrone, director de Cabriria, es referia a ell com “el pare dels tècnics de cinema”.

Segundo de Chomón va morir prematurament a París, poc abans de que el cinema sonor s’acabés imposant. Sens dubte, el cineasta espanyol va deixar un importantíssim llegat per al desenvolupament de l’art cinematogràfic. A més a més, també va contribuir en la creació d’un cert cinema popular espanyol, tot i que les carències de la indústria cinematogràfica espanyola van provocar que el seu talent fos més aprofitat fora d’Espanya.

Curiosament, malgrat el seu enorme talent, la figura de Segundo de Chamón ha quedat eclipsada per altres cineastes. Segons relata Julio Sánchez Millán, president de la Real Sociedad Fotográfica de Zaragoza, «La seva labor no fou menys transcendent que la dels germans Lumière o Goerges Méliès. Ells van passar a la història, Chomón no».

Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, diverses institucions culturals, tals com la Filmoteca de Catalunya, el Museu del Cinema de Girona o la Filmoteca Espanyola li reten homenatge mitjançant diverses activitats al voltant de la seva obra i figura.

Ramon Romero
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals