JOSEP VALLVERDÚ: VIURE I ESCRIURE

El 9 de juliol de 1923 naixia a Lleida Josep Vallverdú, reconegut per la seva faceta d’escriptor de novel·les infantils i juvenils, i  amb una extensa producció de més de setanta títols, entre els quals destaca Rovelló (1969), les famoses aventures d’un gos que es van adaptar a format televisiu i que van travessar fronteres arribant a altres països europeus i a Amèrica Llatina.  

Des de ben petit sentia curiositat per les paraules i el llenguatge. Això va fer que es despertés la seva passió per l’escriptura i comencés a escriure els seus primers textos als dotze anys.  

Quan va acabar la guerra, Vallverdú tenia setze anys i la seva família es va veure obligada a deixar Lleida i marxar cap a Barcelona. Allà va cursar el darrer any de batxillerat i a l’any següent comença la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.  

A la Universitat va tenir accés als llibres de literatura catalana medieval, com els de Bernat Metge, que en aquella època, en ple franquisme, no s’ensenyaven. Vallverdú en llegir-los es va quedar embriagat i va convertir-se en un ferm defensor i divulgador d’aquesta literatura.  

Vallverdú es va graduar amb premi extraordinari de l’especialitat de filologia clàssica: grec, llatí i sànscrit. Durant els anys següents va col·laborar com a becari del doctor Jordi Rubió en una investigació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Vallverdú considerava a Rubió el seu mestre i va mantenir amb ell una relació d’amistat al llarg de la seva vida.

En acabar la seva etapa universitària va començar a exercir com a traductor i a publicar els seus primers textos, primer en castellà i a partir dels anys seixanta en català. Ell mateix divideix la seva trajectòria literària en tres etapes:  

La primera, l’etapa dedicada a la literatura juvenil. És la més llarga de totes, va des dels inicis dels anys seixanta fins a mitjans dels noranta. Durant aquests anys es publiquen moltes de les seves obres més conegudes com El venedor de peixos. Paral·lelament també tradueix novel·les i publica alguns articles. Si bé és cert que la producció de literatura juvenil decreix a mitjans dels anys noranta, l’autor reconeix que no ha cessat i que ha continuat escrivint novel·les d’aquest gènere posteriorment .  

La segona, l’etapa del ‘llibre del jo’ va des de mitjans dels noranta fins al 2008. En aquesta etapa, hi inclou les memòries, autobiografies i dietaris. I hi trobem títols com Les vuit estacions (1991) i Desmudat i a les golfes (2000).  

La tercera i última s’inicia el 2008 i és la de la poesia. Vallverdú explicava en una entrevista recent que quan et fas gran algunes coses creus que les has d’expressar a través d’un vers, perquè és més radical, més profund i compromet més a la persona. I sobre la seva poesia deia “la meva poesia més que de sentiments és d’experiència i de memòria”. Aquesta darrera etapa de producció  està més lligada al seu present i s’inicia amb la publicació de De signe cranc (2009).  

Des de la Universitat de Barcelona volem celebrar el centenari de l’escriptor que va passar per les nostres aules i reivindicar la seva figura més coneguda com a escriptor de novel·les juvenils, però també la més desconeguda com a escriptor de poesia i d’obres autobiogràfiques.