Johannes Kepler, revolucionari de l'astronomia
Aquest mes de desembre se celebra el 450è aniversari del naixement del prolífic científic alemany, figura clau en la història de la ciència moderna.
Tot l'any (Johannes Kepler va néixer el 27 de desembre de 1571)
Johannes Kepler (Weil der Stadt, 27 de desembre de 1571 – Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser un astrònom, matemàtic i físic alemany. Figura clau de la revolució científica, Kepler és fonamentalment conegut per les seves lleis sobre el moviment de l’òrbita dels planetes al voltant del Sol, lleis que porten el seu nom i que van ser publicades entre 1609 i 1619.
Nascut en el si d’una família econòmicament en decadència, el petit Johannes va començar a estudiar al seminari d’Adelberg (1584) i a la Universitat de Tübingen, on cursà teologia. El 1594 va interrompre la seva carrera teològica, al ser nomenat professor de matemàtiques a l’institut de Graz.
L’any 1600, a causa de les persecucions contra els protestants, Kepler es va veure obligat a abandonar Graz i es traslladà a Praga. Allà treballaria com a ajudant de l’astrònom Tycho Brahe. L’estret contacte amb el científic danès fou molt profitosa per a Kepler, doncs les precises mesures fetes per Tycho el permeteren, posteriorment, formular les seves lleis sobre el moviment planetari. A la mort de Tycho Brahe el 1601, Johannes Kepler fou nomenat astrònom imperial per l’emperador Rodolf II.
El 1609, Kepler publicà l’Astronomia nova, obra que contenia les dos primeres lleis que duen el seu nom. En aquest important document, establia l’el·lipticitat de les òrbites planetàries i indicava que el Sol és l’origen de les forces que mouen els planetes.
Kepler va ser designat professor de matemàtiques de la Universitat de Linz l’any 1612. Fou durant la seva estada en aquesta ciutat quan publicà De Harmonices mundi (1619), que conté la tercera de les seves lleis, que relaciona numèricament els períodes de revolució dels planetes amb les seves distàncies mitges al Sol.
Posteriorment elaborà les Taules rudolfines (1627), un compendi de taules amb dades numèriques que servien per calcular la posició dels planetes i les estrelles en qualsevol part del mon. Aquestes taules, que assimilaven totalment els plantejaments de Copèrnic, foren emprades durant aproximadament un segle.
Johannes Kepler va morir el 1630 a la ciutat de Ratisbona, a l’edat de 58 anys. Fou un científic tan prolífic que inclús poc abans de la seva mort publicà Admonitio ad astronomos, on va predir que l’any següent Mercuri passaria per davant del Sol, projectant-se com a punt negre davant de l’estrella.
450 anys després del seu naixement, la figura de Kepler segueix fascinant. La seva obra va resultar vital a l’hora d’impulsar la cosmologia i d’aportar una nova visió del món. Va perfeccionar les invencions de Galileo Galilei, i les seves importants obres van influir en els futurs descobriments d’Isaac Newton.
Per tal de commemorar el 450è aniversari del naixement del seu naixement, nombroses institucions científiques han organitzat congressos i jornades al voltant de la seva figura. També s’han dedicat trobades astronòmiques a Johannes Kepler, com per exemple la Noche de las Estrellas 2021, organitzada per la Universidad Nacional Autónoma de México.
Ramon Romero Coma
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals