JOAN ORÓ: EL CIENTÍFIC QUE ES VA DEDICAR A L'ESTUDI DE L'ORIGEN DE LA VIDA

Joan Oró va néixer a la Bordeta, Lleida, un 26 d’octubre de 1923. Va créixer en una família de flequers, però des de ben petit sentia una curiositat especial per l’origen de la vida, volia trobar la justificació de la seva existència. Les ganes per aprendre sobre aquest tema el van dur a matricular-se l’any 1947 a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona per estudiar Química. En graduar-se, va tornar a Lleida i, després d’unes quantes propostes fallides de projectes químics, va començar a treballar per a la seva família. Malgrat això, el seu interès en els temes científics no va disminuir, estava decidit a continuar aprenent i el 1955 va marxar als Estats Units per estudiar Bioquímica a la Universitat de Houston, on vuit anys més tard en va ser nomenat catedràtic.

Aquest any se celebra el centenari del seu naixement i la Universitat de Barcelona vol reconèixer la seva figura publicant aquesta efemèride avui, que fa 35 anys que el científic va visitar la nostra universitat.

Durant la seva visita va deixar una exhaustiva dedicatòria al Llibre de signatures, on reconeixia la Universitat de Barcelona com “la seva casa pairal, des del punt de vista intel·lectual”, afirmant que el coneixement après a la nostra universitat havia contribuït a les seves descobertes  mundialment reconegudes.  

Oró, que va dedicar gran part de la seva carrera a l’estudi de l’origen de la vida i que va publicar més de 300 treballs, va fer una gran aportació a aquest camp quan durant el Nadal de 1959 va aconseguir per primera vegada sintetitzar l’adenina—molècula indispensable per la vida—a partir de l’àcid cianhídric. Aquesta descoberta va derivar en la teoria que afirma que els cometes van contribuir a la formació de la Terra primitiva, és a dir, que els cometes van ser portadors dels materials necessaris perquè es pogués desenvolupar la vida a la Terra. L’any 1961 va publicar la descoberta a la revista científica Nature sota el títol “Comets and the formation of biochemical compounds on the primitive Earth”.

Van ser descobertes com aquesta que el van col·locar en una posició de prestigi en l’àmbit científic nordamericà, raó per la qual va començar a  participar en diferents estudis, com la cèlebre missió Apol·lo 11, on va ser assessor per a l’anàlisi de roques lunars.

L’any 1980 va tornar a Catalunya i va començar a treballar com a assessor científic per a la Generalitat de Catalunya. No obstant això, la impossibilitat de donar continuïtat als seus projectes de recerca el van fer tornar a Houston, on va romandre fins al 1994, any en què es va jubilar.

Joan Oró va morir l’any 2004 a Barcelona. En una entrevista realitzada el 2002 per TV3 i recuperada pel programa Inèdits, Oró va dir que li agradaria ser recordat com una mena d’evangelista de la ciència. Creia que els coneixements que ell havia ajudat a transmetre tenien unes conclusions ètiques que podrien dur els éssers humans cap a la pau. Perquè si és veritat que els humans venim de molècules molt senzilles, no ens podem considerar els reis de la creació, sinó que la conclusió ètica que se’n deriva ens ha de portar a la humilitat.