GUIMERÀ, SALVAT-PAPASSEIT I BALAGUER

100 anys de la mort d'Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català que ha gaudit de major projecció internacional. Ja des de molt aviat, la difusió de la seva obra, a càrrec sobretot de la companyia de l’actriu Maria Guerrero i del seu marit Fernando Díaz de Mendoza, fou notòria. Les seves obres foren traduïdes a moltes llengües i, en alguns casos donaren lloc a versions cinematogràfiques i operístiques. En la mateixa tradició, Guimerà ha estat un referent per a molts autors dramàtics de maneres diferents, des de Sagarra a Ramon Vinyes o, més recentment, Josep M. Benet i Jornet o Sergi Belbel entre d’altres. És, en definitiva, l’autor més emblemàtic de la nostra tradició dramàtica i va esdevenir una figura popular que va donar lloc a cançons com el cuplet “La muller d’En Manelic” o la sardana “Catalunya plora”.

Guimerà fou també un dels grans poetes del segle XIX català. La poesia de Guimerà destaca per una gran amplitud temàtica, per un to sensual i per una tendència a la reflexió existencial. Un altre aspecte rellevant de Guimerà és la seva faceta de verbalitzador de les idees principals del catalanisme, aplegant els seus discursos patriòtics en el volum Cants a la pàtria (1906).

L’èxit de Guimerà com a escriptor li va valdre ser presentat com a candidat al premi Nobel en diverses ocasions. La seva imatge pública tingué un gran relleu, no només com a ideòleg del catalanisme, sinó també com a personatge popular pel seu tarannà bonhomiós i la seva actitud liberal.

El dia 18 de juliol de 1924 mor Àngel Guimerà a la casa del seu amic Aldavert, amb la família del qual visqué bona part de la seva vida.

100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit

Enguany fa cent anys que Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va morir a Barcelona. És conegut sobretot com a poeta avantguardista, amb títols que no han estat prou reeditats, exceptuant El poema de La rosa als llavis, que va ser tema d’estudi en els cicles educatius. Tampoc no ha estat gaire traduït a altres llengües; no obstant això, la seva obra va ser difosa a partir dels anys seixanta pels integrants d’Els Setze Jutges i la Nova Cançó, que van musicar molts dels seus poemes. La seva poesia també va esdevenir espectacle en la versió Nocturn per a acordió del grup teatral Dagoll Dagom.

L’obra de Salvat-Papasseit no només és poètica, sinó que abraça la prosa ja sigui com a articulista, pensador revolucionari, crític d’art o narrador. El seu compromís social es va plasmar en les seves col·laboracions en publicacions periòdiques. També va destacar com a poeta popular postmaragallià i romàntic. Salvat-Papasseit va ser un activista cultural que va promoure la poesia visual, amb cal·ligrames inspirats en Apollinaire i en el futurisme de Marinetti.

200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera

L'11 de desembre de 1824 naixia a Barcelona l'escriptor i polític català Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901), fundador de la Biblioteca Museu que porta el seu nom a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. La trajectòria de Balaguer, tant acadèmica com professional, es desplega en múltiples àmbits: el periodisme, la història, la literatura, la política... Personatge cabdal de la Renaixença, mestre del Gai Saber, autor del nomenclàtor de l’Eixample de Barcelona, ministre de Foment i d'Ultramar, senador i filantrop, la seva figura ha estat tractada i revisada en nombroses ocasions, com en deixa constància l’àmplia bibliografia existent del personatge.

La commemoració del bicentenari del seu naixement vol reivindicar el seu llegat patrimonial i cultural, on sobresurt, sens dubte, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Una institució creada, conceptualitzada, fundada i finançada pel mateix Balaguer, que va obrir portes oficialment l’any 1884 a tocar de l’estació de ferrocarril de la ciutat costanera de Vilanova i la Geltrú, en una data molt primerenca en el context de la museologia catalana.