Francesca Bonnemaison, pionera de l’educació femenina popular

Nascuda a Barcelona el 12 d’abril de 1872 en el si d’una família benestant, Francesca Bonnemaison va ser criada en un ambient tradicional i fortament religiós, però a la vegada influenciat per l’esperit il·lustrat de la Renaixença. La seva clara vocació per la cultura, afavorida per la seva educació conservadora i catalanista, va convertir-la en una jove molt popular entre la burgesia barcelonina.

Enmig del clima de convulsió social que es vivia entre finals del segle XIX i inicis del XX, Bonnemaison creia que millorar les condicions de vida de la classe obrera constituïa el punt de partida necessari per vèncer el perill d’una radicalització general. D’aquesta manera, decidí orientar els seus esforços cap a un objectiu íntimament lligat a les seves conviccions personals: l’educació de les joves obreres.

Així va néixer la idea de la Biblioteca Popular de la Dona, inaugurada el març de 1909. De fet, fou la primera biblioteca per a dones de tot Europa, avançant-se disset anys a la Fawcett Library de Londres (1926), i vint-i-dos a la Bibliotèque Marguerite Durand de París (1931). La biblioteca emfatitzava molt especialment que es tractava d'un centre "d'entrada lliure per a totes les dones", deixant ben clar que estava pensada per al públic femení, independentment de la seva condició social.

Aviat la biblioteca va tenir un èxit sense precedents, i Francesca decidí transformar-la en l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Aquesta institució, enfocada en l'educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social, era un espai on les dones, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques. I tot això de franc, en un moment en què les dones encara no tenien un accés fàcil a la universitat.

Francesca no es va aturar aquí, ja que va adquirir uns terrenys a Badalona, vora el mar, per tal que les dones poguessin dur a terme classes de natació, incorporant així l'esport a les seves vides. A més a més, l'Institut disposava d'una borsa de treball que incloïa moltes empreses. De mitjana, aconseguia col·locar unes 1600 noies cada any.

Amb la proclamació de la República, Francesca Bonnemaison s’implicà en les campanyes a favor del vot femení, i es va fer càrrec de l’organització femenina de la Lliga Regionalista. També fou una de les primeres dones que es presentà com a candidata en unes eleccions, les municipals de 1934, per bé que no va sortir elegida.

Després de l’esclat de la Guerra Civil es va refugiar a Suïssa, i no retornaria a Barcelona fins al 1941. Des d’aleshores, i fins a la seva mort l’any 1949, es desvinculà de de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, que havia estat cedit a la Diputació de Barcelona en absència seva. La institució creada per Francesca s’havia transformat en un centre de la Secció Femenina de la Falange, i els seus objectius eren totalment diferents als que ella havia pensat per a les dones barcelonines.

Després d’una etapa de canvis en què l’edifici va acollir l’Institut del Teatre durant la Transició, la historiadora feminista Isabel Segura encapçalà una reivindicació en la qual reclamava la recuperació de l’espai com a centre de cultura de dones. D’aquesta manera naixeria el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, institució hereva de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Així doncs, l’herència de Francesca Bonnemaison, una de les principals pioneres de l’educació femenina popular a Europa i al món,  continua viva 150 anys després del seu naixement. La seva enorme importància en la història del feminisme fa que Francesca sigui un dels personatges que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Ramon Romero Coma
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals