Elias Rogent, el mestre

Elias Rogent (1821-1897), primer arquitecte important del primer període romàntic, fou un personatge polifacètic i fonamental en l’evolució de l’arquitectura catalana. Tot i ser més coneguts els seus deixebles que les seves aportacions, Rogent arribà a ser un arquitecte de gran prestigi a Barcelona, ciutat on va néixer, no tan sols per la seva ingent tasca com a arquitecte, sinó també per la seva activitat com a historiador i restaurador del patrimoni arquitectònic, per la seva dedicació a la docència, així com pels seus vincles amb la intel·lectualitat catalana.

Havent nascut en el si d’una família dedicada a la venda de materials de construcció, la seva vida es va orientar de seguida a l’aprenentatge de l’Arquitectura, per la qual sentia des de jove un interès especial, veient així acomplerts també els desitjos del seu pare. 

Els fonaments teòrics en què es basa la seva arquitectura s'han de cercar en l’estudi dels Principi di Architettura Civile, del teòric italià del segle XVIII Francesco Milizia, del qual Rogent assumirà algunes de les seves idees fonamentals. Així, per exemple, el principi que l’arquitectura havia de ser expressiva i adaptar-se a les necessitats de les persones, al temps que havia de ser eclèctica i adoptar diferents estils. Això dona com a resultat una obra que, tot i compartir unes característiques comunes fruit del seu pensament, presenta una diversificació que respon a la idiosincràsia particular que té cada edifici i que, segons Rogent, és necessari saber expressar mitjançant les eines que ofereix l’arquitectura. Efectivament, la seva intensa activitat com a arquitecte és molt diversificada, amb projectes de les tipologies més heterogènies i clients situats en qualsevol punt d’un ampli ventall sociològic. Trobem edificis de gran impacte arquitectònic i urbà, com l’edifici de la Universitat Literària de Barcelona, i projectes més modestos de limitat efecte social.

La seva és una arquitectura de línies senzilles, lluny d’estridències i excessos, d’aparença ferma, sòlida, moltes vegades massissa. Una arquitectura rigorosa. Un arquitectura útil, que expressa les funcions per a les quals ha estat creada. I una arquitectura eclèctica, que cerca les millors solucions en les formes del passat a través de l’ús simultani d’elements corresponents a estils històrics diferents.

Rogent va destacar també per altres activitats. Així, la seva faceta de restaurador del patrimoni arquitectònic es nodreix tant de les seves aportacions més tècniques com a arquitecte com dels seus ideals netament romàntics d’amor pel passat històric i monumental. Va treballar en diversos projectes de restauració d’edificis i monuments, així com en altres tipus d’actuacions, com obres de consolidació, adequació, reparacions, etc. a diferents indrets de Catalunya, destacant les seves intervencions al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Santa Maria de Ripoll.

Com a docent, no podem deixar de posar de relleu que Elias Rogent fou el primer director de l'Escola d’Arquitectura de Barcelona, càrrec que ocupà des del 29 de novembre de 1871 fins a la seva dimissió el 29 de gener de 1889. Va escriure els apunts de les seves lliçons que han arribat fins a nosaltres d’una manera molt sistemàtica i ordenada, sent la millor font per a conèixer el posicionament teòric d’Elias Rogent. Com a professor de Teoria i Història de l’Arquitectura, Rogent deixà la seva empremta en alumnes tan significatius com Antoni Gaudí.

D'altra banda, els seus vincles, en algun cas familiar, amb els artistes i intel·lectuals romàntics catalans, molt influïts pels natzarens alemanys, fou absolutament determinant en la seva ideologia, profundament cristiana, així com en les seves formulacions teòriques i, consegüentment, en la plasmació d’aquestes formulacions en la seva arquitectura. L’assimilació d’aquests ideals per part dels artistes catalans tindrà un fort ressò en el món cultural català del segle XIX. 

Finalment, Rogent destaca sobretot per ser l'autor d'un edifici tan important com l'actual Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. La seva rellevància rau d'una banda, en el fet que es tractava d'un dels primers edificis que es construïren fora de les antigues muralles, sent de gran significat per al desenvolupament urbanístic de la ciutat. D'una altra, en què, juntament amb l'edifici del proper Seminari Conciliar, també de Rogent, constitueix l’únic conjunt monumental de Barcelona del segle XIX.

La seva importància rau, però, sobretot, en el fet que Rogent fou qui va rebre l'encàrrec de construir un nou edifici per a la Universitat que, després de l'exili cerverí, s'establia de nou a Barcelona per convertir-se, amb els seus valors i compromisos, en una de les més destacades institucions d'educació superior del país.

Pili Mateo
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals