EL PROCÉS CREATIU D'ANTONI TÀPIES AL PARANIMF DE LA UB: 40 ANYS
El 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acollí una exposició sota el títol “Projectes i realització del monument a Picasso de Tàpies”, impulsada per la Facultat de Belles Arts. Quaranta anys després recordem aquesta fita.
40è aniversari de l'exposició "Projectes i realització del monument a Picasso de Tàpies" (7 d'abril a 18 de maig de 1983).
L’any 1981 l’Ajuntament de Barcelona feia un encàrrec a Antoni Tàpies. L’encàrrec consistia a crear un monument dedicat a Picasso —que havia mort l’any 1973— per situar-lo al Passeig de Picasso.
Tàpies va concebre un assemblatge de mobles d’estil modernista—concretament, un moble que fa la funció de sofà, mirall i armari alhora, corresponent també a l’època en què el pintor malagueny va viure a Barcelona—travessats per unes bigues de ferro. A l’obra el moble actua com un símbol del confort d’un temps i d’un entorn social concrets, i les bigues—que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores—representen la incomoditat de la revolta. L’obra es completa amb unes cadires apilades que estan lligades amb cordes, i unes mantes blanques desplegades amb frases escrites a la part inferior, d’entre les quals en destaca una que diu “un quadre no és per decorar un saló, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Aquesta peça fa palesa la intenció de Tàpies de fer que l’art pugui tenir una funció social.
El 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acollia una exposició sota el títol “Projectes i realització del monument a Picasso de Tàpies”, dedicada a la descripció del procés creatiu del monument, i que es va poder visitar del 7 d’abril al 18 de maig. Amb motiu de l'exposició, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, organitzadora de la mostra, edità el número especial d’abril-maig de 1983 del Butlletí de la Facultat. Per a la seva inauguració es va organitzar un acte que va comptar amb la presència d’importants personalitats del moment: Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat; Max Cahner, conseller de cultura; Pascual Maragall, alcalde de Barcelona; Joan Guitart i Agell, conseller d’Ensenyament; Josep Maria Cullell, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; José María Maravall, ministre d’Educació i Ciència; i Tomàs de la Quadra-Salcedo, ministre d’Administració Territorial del govern espanyol, entre altres personalitats. La Universitat va organitzar un cicle de conferències al voltant de l’exposició, entre les quals destaca la que va impartir Alfonso Pérez Sánchez, director del Museu del Prado, amb el títol “Monumento y pintura”.
En un curs en què commemorem els 150 anys de vida de l’Edifici Històric, no podem deixar de recordar aquells moments especials en què grans figures de l’art han trobat en el nostre espai universitari les millors condicions per exposar la seva obra. I és per això que, en un any de celebració, també volem rememorar els 40 anys d’aquella exposició com una gran fita cultural per a la Universitat i també per a la ciutat.
