Centenari del naixement de Jordi Gol i Gurina

Jordi Gol i Gurina (22 d'agost de 1924 – 19 de novembre de 1985), llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1949, va ser un metge emblemàtic i referent en el camp de la medicina social. A través del seu magnetisme i d’uns forts ideals lligats a l’humanisme i al catolicisme progressista, va dinamitzar les reformes en l’atenció primària de Catalunya i va fer reflexionar sobre com havia de ser un metge de capçalera en ple segle XX.

Un dels moments més significatius de la seva carrera professional va ser la participació en el  X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, especialment simbòlic per ser el primer després de la dictadura franquista, que va tenir lloc a Perpinyà el 1976. Allà es va aprovar la seva particular definició de salut:

“La salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”

En aquesta línia, Jordi Gol es definia com un “metge de persones”. Defensava que la relació metge-malalt s’estableix sobre una desigualtat radical, l’un a mercè de l’altre, i que, per tant, el metge ha de buscar recursos per apropar-se al pacient i actuar més com un facilitador, amic o conseller que no pas com una autoritat que encara l'hi distanciï més. Així doncs, fixar-se només en la malaltia (i oblidar el malalt) suposa una determinada agressió sobre la dignitat de la persona: “(...) la salut del malalt no s'aconsegueix amb la simple restitució a la normalitat de l'òrgan o de la funció alterats, sinó que implica atendre uns valors personals, el benestar mental i social”.

Gol va crear doctrina en molts temes que, anys més tard, es consideren indispensables pel que fa a la pràctica mèdica: la relació metge-malalt, la introducció del consentiment informat, la mort digna, les cures pal·liatives, la funció pedagògica del metge, etc. D’aquesta manera, va exercir una gran influència en les generacions més joves i va formar una escola de metges compromesos amb una medicina més social i amb una reforma sanitària que fos capaç de garantir una medicina de qualitat per a tothom.

La seva trajectòria professional va ser també destacada: Cap de Servei de Medicina Interna a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona (1970-1975), membre de la Junta de Govern de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona i de la Junta Directiva del Col·legi de Metges de Barcelona (1972-1980), ​​vicepresident de la Fundació Jaume Bofill (1969-1983), professor a la UB i UAB i autor de llibres com El metge de capçalera (1979), entre d’altres.

L'any 1987 l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona va crear el premi Jordi Gol i Gurina a la trajectòria professional i humana més destacada d'un metge o professional de la sanitat. El 1995 es va fundar en honor seu la Fundació Jordi Gol i Gurina amb el propòsit de planificar i potenciar la recerca en el camp de l'atenció primària.