Centenari de Joan Triadú

El 7 de desembre de 1972 el diari La Vanguardia publicava la notícia de la sanció de 200.000 pessetes, i la retirada del passaport, a sis veritables actius de la llengua i la cultura catalana del segle XX: Josep Maria Castellet, Alexandre Cirici, Fèlix Cucurull, Josep Faulí, Albert Manen i Joan Triadú. El pecat: haver acudit a la crida del catedràtic de literatura hispànica Ramon Sugranyes per organitzar els Jocs Florals de la Llengua Catalana el 29 d’octubre d’aquell mateix any a Ginebra. No podíem deixar escapar aquest mes sense recordar en el seu centenari a un d’aquells literats: Joan Triadú i Font (1921-2010).

Nascut a Ribes de Freser el 30 de juliol de 1921, cursà els seus estudis de filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on posteriorment ingressà com a professor de la Facultat de Filologia l’any 1939. Escriptor i crític literari, fou un dels pilars de la resistència cultural i política durant els anys del franquisme a partir de notables iniciatives dins el món de l’ensenyament. Entre aquestes cal comptar la direcció pedagògica de la Institució Cultural del CIC (Centre d'Influència Catòlica), fundada l’any 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet, que esdevingué la primera escola de formació de professores de català, a més de bressol de la Nova Cançó i del grup Els Setze Jutges. Així mateix, tampoc podem deixar de mencionar la fundació de l’Escola Thau de Barcelona (1963), on actualment la biblioteca està dedicada precisament a Joan Triadú. 

La seva entrega pedagògica i social estigué sempre combinada amb una extensa producció literària amb les poesies d’Endimió  (1948) o El Collsacabra (1956), al costat de les seves cròniques més personals a Dies de memòria 1938-1940 o Memòries d'un segle d'or. Traductor de Shakespeare i Píndar, crític literari de prestigi i assagista incansable, dins del seu ampli corpus escrit destaquen obres com La poesia segons Carles Riba (1954) o Llegir com viure (1963).

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i secretari tècnic d’Òmnium Cultural, la seva notable trajectòria fou reconeguda amb les més altes distincions com la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992) o la Medalla d'Or de la Generalitat (2001).

El seu traspàs, ocorregut el 30 de setembre de 2010 als 89 anys, fou acompanyat d’unes solemnes exèquies i la instal·lació de la seva capella ardent al Palau de la Generalitat.

Segueix totes les activitats de l’Any Triadú