CENTENARI DE FABIÀ ESTAPÉ, ECONOMISTA, POLÍTIC, PROFESSOR I RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Cent anys del naixement de Fabià Estapé, professor i rector de la Universitat de Barcelona en els períodes 1969-1971 i 1974-1976.
Tot l'any 2023 (Fabià Estapé va néixer el 14 de setembre de 1923).
Fabià Estapé i Rodríguez va néixer el 1923 a l’Alt Empordà, a Portbou. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona on es llicencià l’any 1946. Set anys més tard, el 1953 es doctorà a la Universitat Central de Madrid.
La Universitat de Barcelona el nomenà professor catedràtic i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques, on va exercir la docència tenint com a alumnes destacats personalitats com ara Ernest Lluch, Pasqual Maragall, Josep Piqué, Narcís Serra, Anna Birulés, Antoni Serra Ramoneda, Joan Hortalà o Anton Costas.
Més enllà de la seva trajectòria com a professor, va ser rector en dos mandats: del 1969 al 1971, i tornà a ser escollit el 1974 fins al 1976. Durant aquest període encarregà retrats d’alguns rectors històrics per tal d’actualitzar la col·lecció de la galeria de la Universitat de Barcelona, que es troba a la primera planta de l’Edifici Històric.
El 1957 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Joan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econòmic espanyol. Cal destacar també que, després del seu primer mandat com a rector, entre gener i juny del 1972 fou comissari adjunt del segon i tercer pla de desenvolupament juntament amb el seu amic, Laureà López Rodó, feina que li suposà molts costos personals, per la seva proximitat al règim; i Membre del Consell d’Hisenda Pública el 1974. L’any 1979 fou distingit col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya (1979). Guardonat amb la Legió d’Honor pel Govern francès i amb la Creu d’Alfons X el Savi, l’any 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, considerat el màxim honor per la Generalitat de Catalunya.
En el context acadèmic, va difondre l'escola històrica i institucionalista de John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter, de qui va prologar l'obra Capitalisme, socialisme i democràcia (1966). L’Escola de l’Institucionalisme Americà destaca per la importància econòmica dels hàbits de conducta i de pensament dels grups humans. Influïts pels historicistes alemanys, utilitzen conceptes procedents de la psicologia i de l’evolució darwinista, considerant l’economia una pràctica dinàmica.
Els seus principals treballs s'han recollit en Assaigs sobre història del pensament econòmic (1971) i en Assaigs sobre economia espanyola (1972). Va ser editor de l'obra d'Ildefons Cerdà Teoria general de la urbanització, i autor de nombroses monografies i articles en publicacions periòdiques i en premsa, com ara “La Vanguardia”, on publicà més de 1500 articles. Igualment, participà en debats i tertúlies a televisió i ràdio, on destacà com a bon orador i amb un personal sentit de l’humor.
La Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona atorgà el nom de Fabià Estapé a la Biblioteca de Recerca de la Facultat el 2012 després de la seva mort el 31 de gener a Lleó a vuitanta-vuit anys a causa d’un atac de cor.
Estapé i la Universitat de Barcelona van ser un binomi inseparable. Conseqüentment, i amb motiu del centenari del seu naixement, des de la Universitat se’l vol recordar amb respecte.