Carmen Laforet, primer Premi Nadal de la història
Aquest setembre es compleixen 100 anys del naixement d’una de les més grans escriptores espanyoles del segle XX i icona de la generació de la postguerra.
Tot l'any (Carmen Laforet va néixer el 6 de setembre de 1921)
Carmen Laforet Díaz va néixer a Barcelona un 6 de setembre de 1921. Quan tenia tan sols dos anys, la seva família es traslladà a Gran Canària, indret on transcorreria la seva infància i adolescència. L’any 1939 Carmen tornà a Barcelona, on va iniciar els estudis en Filosofia i Lletres. Tan sols tres anys més tard va marxar a Madrid, matriculant-se a Dret. Malgrat iniciar dues carreres universitàries, Carmen no va arribar a finalitzar els seus estudis.
Durant la seva estada a Madrid va escriure Nada, la que seria la seva primera novel·la i que la catapultaria cap a la fama literària sent encara molt jove. Gràcies a aquesta obra, Laforet va rebre la primera edició del Premi Nadal l’any 1945, amb tan sols 24 anys, sent l’escriptora més jove en aconseguir aquest prestigiós premi fins a l’actualitat. Aquesta obra, en la qual Carmen reflecteix la pobresa de la postguerra i dels primers anys del franquisme, va esdevenir tot un best seller. Actualment està considerada com una de les novel·les escrites en castellà més importants del segle XX.
Durant la dècada dels 50 publicaria dues novel·les més: La isla de los demonios (1952) i La mujer nueva (1955), que esdevé un reflex de la seva reconversió al catolicisme després d’uns anys d’agnosticisme. El 1963, el seu creixent prestigi va fer que l’Editorial Planeta publiqués La insolación, que seria la primera entrega d’una trilogia titulada Tres pasos fuera del tiempo.
Per bé que durant uns anys va seguir escrivint relats curts i articles, la carrera literària de Carmen Laforet va començar a apagar-se durant els anys 70 a causa de freqüents depressions i d’un rebuig cada vegada més gran envers la vida pública. Si bé mai va deixar d’escriure, les seves obres sempre quedaven incompletes, fruit del seu esperit perfeccionista. Les seves experiències personals, juntament amb dificultats econòmiques i l’ambient politicosocial amb el qual estava desencantada va provocar que Carmen es decantés per una retirada voluntària.
El seu silenci literari, les inseguretats, la fòbia social i les dificultats d’escriure com a dona en aquella època es veuen plasmats a Puedo contar contigo, epistolari de 76 cartes amb el seu amic i escriptor Ramón J. Sender, que va recopilar i publicar una de les filles de l’escriptora l’any 2003. Afectada per l’Alzheimer, malaltia que la va deixar sense parlar els darrers anys de la seva vida, Carmen Laforet va morir a Majadahonda el 28 de febrer de 2004. Al mateix any de la seva mort es va publicar Al volver de la esquina, escrita als anys 60 i reelaborada al llarg de tota la seva vida. Aquesta novel·la representava la segona part de la trilogia inacabada Tres pasos fuera del tiempo.
Carmen Laforet va ser una de les escriptores més influents de la seva època, i va inspirar a tota una generació, especialment de dones, les quals van veure en ella un exemple a seguir i una forma característica d’escriure. Va ser de les poques veus femenines que van desafiar el masclisme i el fosc paper que l’Espanya franquista tenia reservat a les dones.
En les seves obres, on s’entreveu una visió femenina i una òptica mística, i on barreja elements autobiogràfics i de ficció, Carmen reflecteix a la perfecció el clima social i polític que li va tocar viure. Obres com Nada, on tot això es veu plasmat, han fet que Carmen Laforet hagi aconseguit un merescut lloc d’honor en la història de la narrativa espanyola.
Ramon Romero
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals