Benvinguts a l’univers Berlanga

Luis García-Berlanga Martí (València, 12 de juny de 1921-Madrid, 13 de novembre de 2010) fou un destacat director i guionista espanyol. El 1947 va ingressar en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrid, on més tard seria professor i on coneixeria Juan Antonio Bardem, amb qui rodaria la seva primera pel·lícula, Esa pareja feliz (1951). El 1953 estrena Bienvenido Mr. Marshall, una de las pel·lícules més emblemàtiques de la història del cinema espanyol, amb guió de Berlanga, Bardem i Miguel Mihura, premiada al Festival de Cannes. El 1961, en col·laboració amb Rafael Azcona, roda Plácido, una denúncia a la hipocresia social de l'època, que va ser nominada a l'Òscar a la Millor Pel·lícula Estrangera. L'any 1963, també amb Azcona, realitza El Verdugo, Premi de la Crítica al Festival de Venècia. Mítiques són també altres pel·lícules com Calabuch (1956), Todos a la cárcel (1993), La vaquilla (1984) o la trilogia La escopeta nacional, Patrimonio Nacional i Nacional III. En els últims anys fou president de la Filmoteca Nacional d'Espanya i director de la col·lecció de relats eròtics La sonrisa vertical.

García-Berlanga va ser guardonat amb diversos premis, tant a Espanya com internacionals. De fet, és paradoxal la gran acollida que va rebre la seva obra en els grans certàmens internacionals, que contrasta, però, amb el poc seguiment, potser incomprensió, per part del gran públic d’aquests mateixos països que el premiaven. I és que la cinematografia de Berlanga, tot i que no deixa d’estar connectada amb el neorealisme italià, beu directament de la tradició popular espanyola de la comèdia, que només es pot entendre si es coneix bé el context històric i social d’aquella Espanya.

I és que, a més de la indiscutible talla com a cineasta, es podria dir que fou un dels grans cronistes del seu temps. Per què no dir-ho, un gran historiador. Efectivament, el seu és un cinema molt “hispà”, caràcter del qual altres directors han pretès apropiar-se dècades més tard, sense arribar, però, a la pulcritud i finesa de la mestria de Berlanga. Un hispanisme molt distanciat de l’espanyolisme institucionalitzat per la dictadura totalitària franquista amb qui va haver de lidiar per temes de censura. Una censura que es mostrava tan fustigadora contra els diàlegs d’alguns personatges, com innocent i desconcertada davant la destresa i genialitat del director valencià amb altres recursos cinematogràfics. I un hispanisme, finalment, que reflecteix una visió del país entre benèvola, de vegades, i durament crítica i directa, d’altres.

L’humor negre, la denúncia social, la sàtira, les misèries humanes. Tot això i més és el cinema, en blanc i negre i en majúscules, de Luis García-Berlanga.

El proppassat 10 de juny es va desvetllar el secret millor guardat del director valencià en obrir-se el llegat que el cineasta va dipositar el 2008 a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes i que només es podia obrir fins a 100 anys després del seu naixement. Es tracta del guió inèdit de ¡Viva Rúsia!, quarta entrega de la trilogia Nacional.

Amb motiu del centenari del seu naixement, el 2021 es celebra l'Any Berlanga, amb homenatges impulsats pel Ministeri de Cultura, l’ICAA (Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales) i la Filmoteca Espanyola, així com moltes altres institucions que han volgut sumar-se a aquesta celebració.

Pili Mateo
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals