90 anys del vot femení

L’1 d’octubre de 2021 es celebra el 90è aniversari de l’aprovació del sufragi femení a l’Estat espanyol.

Referèndum autonòmic basc (1933). Indalecio Ojanguren.
Clara Campoamor (1931). Mundo Gráfico.

El 1931 es va permetre per primera vegada a Espanya el vot a les dones. Aquesta aprovació, que es va prolongar en les següents legislatures de la II República, va suposar un punt d’inflexió en el camí cap a la igualtat jurídica entre homes i dones a l’Estat espanyol.

El moviment sufragista femení va aparèixer durant el segle XIX especialment als països anglosaxons. El vot de les dones, però, no s’instauraria a cap país europeu fins a començaments del segle XX. A Espanya, no seria fins a l’arribada de la II República (1931) que les discussions sobre la legalització del vot femení entrarien de ple en el debat polític i social.

El 14 d’abril de 1931 es proclamà la II República Espanyola, i el 28 de juny del mateix any es van celebrar les eleccions generals, el resultat de les quals va ser unes noves Corts Constituents. En aquestes primeres eleccions, les dones no van poder votar, però paradoxalment sí que podien ser escollides com a diputades. D’aquesta manera, dues dones, Clara Campoamor i Victoria Kent, van obtenir escó en el Congrés que tindria com a objectiu elaborar una nova Constitució.

Clara Campoamor, gran defensora i figura clau en l’aprovació del vot femení, va estar present en la redacció de la Constitució de 1931. Els debats entorn la qüestió del sufragi femení van ser intensos, ja que gran part dels diputats s’oposaven a que les dones obtinguessin el dret de votar. Curiosament, inclús Victoria Kent es mostrà inicialment en contra, atès que hi havia el temor que el vot femení atorgués la victòria als partits de dretes per estar massa influenciades per l’Església i els seus marits. 

Finalment, l’1 d’octubre de 1931 es va aprovar el sufragi femení a Espanya per 161 vots a favor i 121 en contra. Per fi, les dones obtenien un dret fonamental després de segles de discriminació en la vida política; però no seria fins a les eleccions del novembre de 1933 que les dones podrien exercir finalment el seu dret a votar. Amb l’esclat de la Guerra Civil i la victòria del dictador Francisco Franco, tant les dones com els homes no van poder tornar a exercir el dret de vot fins al juny de 1977.

Indubtablement, sense la presència al Congrés de personatges com Clara Campoamor, que van dedicar la seva vida a lluitar fortament per igualar els drets polítics entre homes i dones, hauria estat impossible l’assoliment del sufragi femení.

Per commemorar el 90è aniversari d’aquesta fita històrica, el Congrés dels Diputats celebrarà amb diversos actes l’aprovació d'aquest dret, entre els quals figuren debats, una exposició sobre Clara Campoamor, i la difusió de publicacions relacionades amb la lluita pel dret al sufragi universal a l’Estat espanyol.  

Ramon Romero
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals