150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal

Marià Fortuny i Marsal (11 de juny de 1838 – 21 de novembre de 1874) és reconegut com el millor pintor català del segle XIX i una de les figures artístiques més internacionals del seu temps.

Nascut i criat a Reus en una família de tradició artesanal, des de molt jove ja va destacar per la seva habilitat artística. En quedar-se orfe de ben petit, als 14 anys es va mudar a Barcelona amb el seu avi, i es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona, on va continuar sobresortint pel seu talent en disciplines com la pintura, el dibuix i el gravat.

La seva carrera artística va experimentar un gir fonamental amb el viatge al nord d'Àfrica durant la Primera Guerra del Marroc, on va ser enviat com a cronista gràfic per la Diputació de Barcelona. La llum i els paisatges africans van transformar la seva paleta cromàtica i van imprimir un caràcter exòtic a les seves composicions.

Després del seu retorn es va establir a Roma, on va muntar un taller sumptuós, i es va casar amb Cecilia de Madrazo, col·leccionista i filla del reconegut pintor Federico de Madrazo. Allà va culminar La Vicaria, considerada el clímax de la seva carrera, una obra que, exposada a la galeria Goupil de París el 1870, va assolir un dels èxits més sorollosos de la història de la pintura. La peça es caracteritza per la seva meticulositat tècnica i un estil preciosista que el consagraria com un dels artistes més cobejats de l'època.

Amb el pas del temps, la seva producció es va tornar més lliure i esclatant, una evolució que molts estudiosos han associat a l'escola impressionista, amb qui compartia el gust pel japonisme. Pintor detallista i d’una extraordinària habilitat, Fortuny va ser reconegut per conrear temàtiques molt populars al seu temps, com l'orientalisme, la “pintura de casacones” i el temes anomenats "de moros", però va saber transcendir aquestes modes per dotar la seva obra d’una universalitat i d’una dimensió intel·lectual que les manté vigents i captivadores encara avui dia.

Així doncs, la seva obra no es limita a lluir una mestria tècnica aclaparadora, sinó que ens convida a reflexionar sobre problemàtiques humanes i atemporals com la guerra, els estereotips de gènere, la fama, el luxe o el colonialisme. 

Fortuny va morir prematurament a Roma el 21 de novembre de 1874, amb només 36 anys. Tot i la seva curta vida, va deixar un llegat immens que encara avui és objecte d’admiració i estudi. 

El passat 21 de novembre, el Teatre Fortuny de Reus va acollir l’obertura de l’Any Fortuny, que preveu una programació especial d’actes com conferències, exposicions, documentals i altres detalls com un segell commemoratiu de l’artista. Aquesta commemoració, que s’allargarà fins al novembre del 2025, és una oportunitat única per redescobrir l’obra i la figura d’un artista certament excepcional.