150 anys de la mort d’Anselm Clavé i Camps

Des de la Universitat de Barcelona volem commemorar els 150 anys de la mort d’una personalitat imprescindible per a la història de la música coral de Barcelona: Anselm Clavé i Camps (Barcelona 1824-1874).

Als disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra. Amb la idea d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant, projectà la fundació de diverses societats corals i compongué melodies per ser que eren cantades als cafès i que acabaren sent molt populars.

L’èxit l’encoratjà a organitzar, el 1845, una agrupació coral, L’Aurora, una mena d’estudiantina, amb flautes, guitarres, mandolines i bandúrries, que obtingué un gran èxit popular. Aquesta agrupació coral es transformà en La Fraternitat, societat d’auxilis mutus i primera coral peninsular (1850), composta per quaranta homes. El 1857, Clavé li canvià el nom per Euterpe i aviat s’estengueren nombroses “societats euterpenses”, origen dels Cors de Clavé.

Anselm Clavé componia la lletra i la música de les seves cançons. Foren populars des del primer moment per la seva melodia fàcil i encomanadissa. L’impuls de la Renaixença el dugué a escriure les primeres composicions en català, La font del roure i Les nines del Ter (1854); Les flors de maig (1859) constituïren un esdeveniment. Més tard, introduí els temes del treball i del progrés (Els pescadors, 1861; La verema, 1862; La maquinista, 1867) i l’alegria de les festes populars (Els xiquets de Valls, 1867; Pasqua Florida, 1868).

Cal posar en relleu també el compromís polític d’Anselm Clavé, militant del partit republicà el 1843, qui prengué part en la revolta contra el general Espartero i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona. Més tard, durant el Bienni Progressista (1854-56) intervingué en la política, però la repressió del 1856, durant la qual s’enfrontà amb el capità general Juan Zapatero, li costà el confinament a les Balears. Retornà clandestinament a Barcelona. El 1867 fou empresonat a Madrid, i, en triomfar la Revolució de Setembre (1868), la política absorbí gairebé totes les seves activitats: com a militant del partit federal i membre de la Junta Revolucionària, formà part de la redacció de La Vanguardia i d’El Estado Catalán, que dirigia el seu amic Valentí Almirall. Fou elegit president de la diputació provincial de Barcelona durant el regnat d’Amadeu I (1873) i, el mateix any, diputat a les Corts Constituents i governador civil de Castelló de la Plana i de Tarragona (1873-74).

En el 150è aniversari de la seva mort, que coincideix amb el bicentenari del seu naixement, la Universitat de Barcelona no pot deixar de reivindicar la figura de Clavé per la seva gran aportació a la música coral, un immens llegat que la UB ha sabut recollir amb la formació d’agrupacions corals a molts dels seus centres, als quals cal sumar el Cor UB i la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis.