XII CICLE DE DANSA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

El XII Cicle de Dansa, concebut a continuació de l’anterior, també protagonitzat per tres dones, vol destacar la importància de la dona creadora en l’àmbit de la dansa, com a coreògrafa i iniciadora de canvis fonamentals en la dansa actual. Per això, aquest cicle se centra en tres personalitats femenines que han dibuixat el camí de la dansa contemporània a escala internacional.

En primer lloc, Isadora Duncan (San Francisco, 1878- Niça, 1927) una de les pioneres de la dansa moderna des del neoclassicisme. Va concebre el cos femení i el seu moviment des d’una òptica molt diferent de la que es tenia fins aleshores, cercant sobretot la llibertat en l’espai escènic i la consciència del cos.

En segon lloc, Mary Wigman (Hannover 1886- Berlín, 1973), vinculada al grup Die Brücke, al dadaisme i al mestratge de Rudolf von Laban. Fou la creadora del terme “dansa absoluta”, una dansa pura basada en tots els recursos de la dansa i allunyada de les relacions amb altres arts. La tensió-relaxació marca un dels principals puntals a l'hora de concebre el moviment en l'espai. 

I, a l’últim, Martha Graham (Allegheny, 1894-Nova York, 1991), creadora d’un llenguatge codificat per expressar totes les emocions. Concep l’arrel dels moviments en les contraccions i relaxacions a partir de l’accentuació de les contraccions pelvianes, la relaxació (release) en la respiració, els espasmes musculars, etc. Tot això, fruit de la seva mirada vers el dolor i el patiment de l’ésser humà.

DATES: 

19-04-2023 «Isadora Duncan: reinventant la dansa, reinventant Isadora», a càrrec de la Dra. Montserrat González (doctora en Pedagogia per la UB, sotsdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic i dramaturga).

Isadora Duncan estava influenciada pel neo-classicisme de finals del segle XIX. Marcada pel pensament de filòsofs com Nietzsche i molt avançada en les seves idees sobre la condició femenina, va ser una dona lliure, bohèmia, revolucionària i feminista que va fer de la dansa un art nou.

26-04-2023 «Mary Wigman: Ausdruckstanz i el cos femení», a càrrec de la Dra. Riikka Laakso (doctora en Arts Escèniques per la UAB i dramaturga de dansa).

Mary Wigman encara l’audàcia i la vitalitat que van emergir en la dansa durant la república de Weimar. Va destacar per la seva força expressiva: per la presència d’un món intern canalitzat en el gest fugaç, per un cos extàtic expandint-se en l’espai. També fou apreciada per la seva tasca pedagògica. La influència internacional de Wigman ressona en el desenvolupament del butoh i la dansa moderna nord-americana.

03-05-2023 «Martha Graham, la dansa com expressió de vida», a càrrec de la Dra. Ester Vendrell (doctora en Història de l’Art per la UB i ballarina).

La trajectòria artística de Martha Graham es va desplegar dialogant i encarnant el pensament contemporani del seu temps. Les seves primeres creacions van donar lloc al terme modern dance. Un dels aspectes fonamentals de la seva recerca i creació fou la correspondència expressiva entre l’emoció i el gest, a través de la respiració. La construcció del seu propi llenguatge la va portar a desenvolupar una metodologia d’ensenyament-aprenentatge del moviment que es va internacionalitzar a partir dels anys seixanta.

Totes les sessions aniran acompanyades d’una praxi artística, a càrrec els alumnes del grau superior en la Dansa del CSD (coordinats per Blanca Ferrer, ballarina, professora i sotsdirectora d’aquest centre), inspirada en l’estil específic de dansa que proposava cada coreògrafa en el seu treball.

Horari de les sessions 19:00 a 20:30.

Aforament limitat.

Lloc: Aula Magna  de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona).