Projectes finalitzats
Xarxa ciutadana per dret a la cura
+ informació
Referència: 23S00606-001
IP: Sílvia Bofill-Poch
Entitat finançadora: Subvencions per a la realització de projectes, activitats i serveis d’àmbit de districte i de ciutat. Ajuntament de Barcelona
Finançament: 2.500,00 €
Durada: 2023
La Xarxa pel Dret a Cura té com a objectiu crear un espai representatiu i transversal a tots els col·lectius de persones cuidadores i persones amb necessitats de cura, i convertir-se en un interlocutor legitimat amb les institucions del país, a nivell local i nacional, per a contribuir en la millora de les polítiques públiques en l’àmbit de la cura.
La dimensió de gènere de la crisi de l’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona (2008-2021)
+ informació
“La dimensió de gènere de la crisi de l’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona (2008-2021)”, setembre 2021-agost 2022
Entitat finançadora: Wenner Gren Foundation for Anthropological Research, Post-PhD Research Grant (Gr. 10084)
Investigadora principal: Dra. Irene Sabaté
Quantitat finançada: $13.097 (10.610,01€)
Prometheus. Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus (PROMETHEUS)
+ informació
Prometheus. Las fiestas del fuego del solsticio de verano en los Pirineos (PROMETHEUS)
Prometheus. The Summer Solstice Fire Festival in the Pyrenees (PROMETHEUS)
Referència: EFA309/19
IP: Xavier Roigé i Sofia Isús
Entitat finançadora: Programa Interreg POCTEFA 2.014-2.020 FEDER
Finançament: 168.641,00 €
Durada: 2019-2022
Patrimoni immaterial i polítiques culturals. Reptes socials, polítics i museològics (PINMAT)
+ informació
Referència: PINMAT 20192021 / PGC2018-096190- B-I00
IP: Xavier Roigé. Membres de l’equip: Ferran Estrada, Camila del Mármol, Juan Agudo, Elodia Hernández, Pilar Leal, Alexandra Georgescu, Yadur González, Ángeles Castaño, Alejandra Canals
Aquest projecte es proposa investigar l’impacte que ha tingut la declaració de Patrimoni Immaterial (PCI) en les polítiques culturals a Espanya, a partir de quatre grans objectius: 1) Analitzar les polítiques culturals sobre PCI a Espanya, comparant-les amb altres països; 2) Analitzar els usos socials, turístics i polítics que es deriven d’aquestes polítiques, destacant els conflictes que es generen en relació a les pràctiques culturals, la generació de patrimonis alternatius i les formes de multiculturalitat; 3) Analitzar com s’ha introduït el concepte de PCI als museus, i com aquestes institucions de conservació del patrimoni han renovat els seus paràmetres en relació amb aquestes noves polítiques patrimonials; i 4) Analitzar l’ aplicació de noves tecnologies en l’ estudi i preservació del PCI i la seva utilització com a element de dinamització social dins de les polítiques culturals.
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Finançament: 84.700€
Durada: 2019-2021
Confiança i responsabilitat en el consum alimentari de les dones embarassades i lactants a Espanya: narratives i etnografies sobre els riscos de la contaminació interna per CTP
+ informació
Referència: CSO2014-58144-P
IP: Cristina Larrea Killinger. Membres de l’equip: Arantza Beguería (UB), Lina Casadó (URV), Miguel Company (UAL), Montserrat Fábregas (Hospital del Mar), Andrés Fontalba (UAL), Óscar García Algar (UAB), Esther Herrera (UGR), Jaume Mascaró (UB), Araceli Muñoz (UB), Eva Zafra (URV)
La contaminació interna que es deriva de l’impacte d’aquestes substàncies té importants implicacions culturals, socials, ideològiques i econòmiques. El projecte se centra en l’estudi de la confiança / desconfiança percebuda per les dones embarassades i lactants per la presència de compostos químics (Compostos Tòxics Persistents) en els aliments, i les responsabilitats atribuïdes pels possibles efectes que aquestes substàncies produeixen o podrien produir a llarg termini per a la salut.
Des d’un enfocament etnoepidemiològic s’estudiaran els discursos i les pràctiques dels actors socials relacionats amb el consum alimentari de les dones i els lactants. D’una banda, els professionals de salut (ginecòlegs, pediatres, infermeres, llevadores, nutricionistes, etc.), altres experts (dietistes, farmacèutics, terapeutes alternatius, mitjans de comunicació, informació a la xarxa, etc.), xarxes de suport (parents, veïnes, amigues, associacions, etc.); i, d’una altra banda, les dones embarassades i lactants.
En aquest estudi es vol aprofundir sobre la percepció social del risc per substàncies químiques sintètiques presents en els aliments i els seus riscos en la salut humana, els criteris de perillositat en el consum d’aliments durant l’embaràs i la lactància materna, les recomanacions i orientacions dietètiques dutes a terme per professionals, especialistes, mitjans de comunicació, xarxes de suport o opcions individuals, i la diversitat de pràctiques de consum d’aliments, segons sigui el període d’embaràs o de lactància materna. S’estudiaran, també, els models explicatius relacionats amb el procés alimentari: quins aliments es compren, per què se’n compren uns i no d’altres, criteris de selecció, preferències, prohibicions alimentàries, desitjos, on es compren, on es preparen, on es consumeixen, com es conserven, què es comparteix, què es llença.
Per a aquest estudi es tindrà en compte la relació que mantenen els factors socials, culturals, històrics i econòmics en la configuració dels estils i les preferències alimentàries. D’aquesta manera, el projecte aprofundeix en diferents nivells de percepció social del risc de la contaminació interna en funció del paper que els diferents actors socials concedeixen a la corporalitat tòxica en el procés de construcció de la salut humana i l’alimentació; es tenen en compte les desigualtats socials, la diversitat cultural, les tradicions culinàries i les opcions ideològiques de les dones en dos contextos rural-urbà, a les comunitats autònomes d’Andalusia i Catalunya. Mitjançant una metodologia qualitativa i etnogràfica comparada, aquesta recerca espera obtenir resultats més rics i profunds sobre el context sociocultural dels límits de l’acceptació del risc, el perill, la confiança i la desconfiança en el consum d’aliments.
Entitat finançadora: Ministerio de Economía y Competitividad
Finançament: 24.200,00 €
Durada: 01/01/2015-01/06/2018
Cossos tòxics: etnoepidemiologia sociocultural de la contaminació interna per Compostos Tòxics Persistents (CTP) a Espanya
+ informació
Referència: CS02010-18661
IP: Cristina Larrea Killinger. Membres de l’equip: Miquel Porta (IMIM), Jaume Mascaró (UB), Eva Zafra (URV), Joan Muela (URV)
La recerca qualitativa sobre la percepció, els discursos i les pràctiques socioculturals de la contaminació interna per CTP és rellevant per tal de dissenyar una economia política de la salut ambiental, i per conèixer la cultura de la toxicitat.
La finalitat del projecte és crear una línia d’investigació etnoepidemiològica centrada en l’anàlisi dels discursos i les pràctiques socioculturals de l’experiència corporal de la contaminació humana, en general, i de la contaminació interna per Compostos Tòxics Persistents (CTP), en particular, a Espanya.
Els canvis en la producció industrial i les transformacions de les pautes de consum esdevinguts a Espanya en els últims 60 anys han influït en l’augment de la importància dels discursos sobre la contaminació interna centrats en la corporalitat tòxica. Aquests canvis han generat un conjunt de significacions socials i culturals que reforcen el conflicte entre natura, tècnica i cultura. Aquest conflicte, observat i sentit com a resultat dels excessos de manipulació que la ciència i l’economia continuen exercint en la natura i les persones en nom del progrés, s’expressa de manera més complexa quan el cos ocupa el centre de producció dels discursos sobre la contaminació. Els significats morals, polítics i tècnics de la corporalitat tòxica conformen un llenguatge complex del cos com a dipòsit de residus.
A partir de la contribució de l’antropologia, l’epidemiologia i la filosofia es pretén aprofundir en els canvis socials que afecten la salut humana i comprendre millor la reconfiguració dels discursos i pràctiques socioculturals sobre la contaminació i la toxicitat.
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Finançament: 62.900,00 €
Durada: 2011-2013
Fòrum social de la cura. Reptes i horitzons cap a una societat cuidadora
+ informació
Referència: 32/5ACT/21].
IP: Sílvia Bofill-Poch
El context de pandèmia ha accentuat la situació crítica d’emergència social i la urgència política de transformar el model actual d’organització social de la cura, que es construeix sobre la base de relacions de desigualtat i injustícia social, i genera situacions de vulneració sistemàtica dels drets econòmics, socials i de salut de les persones cuidadores i també de les receptores de cura. Per fer-hi front i convertir aquest malestar social en una resposta política col·lectiva, organitzem el primer Fòrum Social de la Cura: perquè tenim dret a la cura i volem impulsar la creació d’un Sistema Nacional de Cura.
Entitat finançadora: Instituto de las Mujeres
Finançament: 10.605,00 €
Durada: 2021-2022
La cura importa. Impacte de gènere en les cuidadores/és de majors i dependents en temps de la Covid-19 (CUMADE)
+ informació
Referència: URV. B05.02.02 N-009573
IP general: Dolors Comas d’Argemir (URV) [IP UB: Sílvia Bofill-Poch]. Membres de l’equip: Raúl Márquez (UB); Diana Mata-Codesal (UB); Raquel Martínez Buján (UDC); Salvador Cayuela (UCLM); Marcela Jabbaz (UV); Carmen Gregorio (UGR); Matxalen Legarreta (UPV); Ana Lucía Hernández Cordero (UNIZAR); Jesús Sanz (UCM); Juan Ignacio Rico Becerra (UM)
L’emergència sanitària generada per la COVID-19 ha posat de manifest la fragilitat de l’organització social de les cures a persones grans i dependents i ha tingut fort impacte en les dones i homes que cuiden, tant si ho fan en la família de forma no remunerada com si es tracta de treballadores/es del sector ocupacional de les cures. Aquesta recerca se centra en l’impacte de la crisi sanitària en les condicions econòmiques i laborals de les dones i homes que cuiden a persones grans i dependents: cuidadores/es familiars, treballadors/es de serveis de cura i empleades de llar i cures. L’àmbit d’anàlisi és la cura social (no la sanitària), un sector que durant la crisi ha estat poc dimensionat en termes epidemiològics i insuficientment contemplat políticament, la qual cosa, en tractar-se d’un sector feminitzat, repercuteix en l’increment de les desigualtats de gènere.
Entitat finançadora: Fondo Supera COVID-19 Santander-CRUE-Universidades Españolas
Finançament: 99.542,00 €
Durada: 1/07/2020 – 30/12/2021
Envelliment i necessitats de cura. Una qüestió social i política
+ informació
Referència:
IP: Dolors Comas d’Argemir (URV) i Sílvia Bofill-Poch (UB)
La crisi de la cura constitueix un dels principals reptes que enfronten les nostres societats. La manera com es resolen les situacions de cura generen situacions d’injustícia social i de gènere que plantegen la necessitat d’avançar cap a una redistribució més justa i equitativa. L’objectiu d’aquest projecte és crear un espai d’intercanvi i reflexió que convoqui a tots els agents implicats, per explorar un nou compromís de tota la societat en la cura de les persones grans i en la consecució d’entorns d’atenció justos i socialment sostenibles.
Entitat finançadora: Fundació La Caixa
Finançament: 7.500,00 €
Durada: 2020-2021
Cultura, Subjetividade e Emoções – Capes-PrInt
+ informació
Referència: EDITAL nº. 41/2017/ CAPES-PRINT 88887.311759
IP: Maria Claudia Coelho (Instituto de Ciências Sociais, Universidade do Estado do Rio de Janeiro, UERJ). Membres de l’equip: Susana Narotzky (UB); Sílvia Bofill-Poch (UB); Raúl Márquez (UB); Claudia Barcellos Rezende (ICS/UERJ); Helena Bomeny (ICS/UERJ); Waleska Aureliano (ICS/UERJ); Antónia Lima (ISCTE-IUL); Paulo Raposo (ISCTE-IUL); Miguel Vale de Almeida (ISCTE-IUL); Ana Spivak L’Hoste (IDES); Mariana Sirimarco (UBA)
La creació de l’Antropologia de les Emocions com a àrea autònoma de recerca va iniciar-se al Brasil en la dècada de 1990. Des de llavors, l’àrea s’ha desenvolupat fortament gràcies a la realització de reunions per part d’associacions científiques al Brasil, com la ABA i la ANPOCS, així com internacionals, com la Reunió d’Antropologia del Mercosur, l’Associació Europea d’Antropologia Social, l’Associació Portuguesa d’Antropologia i l’Associació Argentina d’Antropologia. Entre les temàtiques abordades estan les relacions entre emocions, cos i experiències de salut/malaltia i el treball micropolític de les emocions en fenòmens de la vida pública, com ara violència, vigilància policial, moviments socials, institucions i universos/trajectòries professionals. Partint d’aquesta trajectòria, el present projecte articula investigadors de les línies “Cultura, Subjectivitat i Emocions” i “Intel·lectuals, Educació i Política” del Programa de Postgrau en Ciències Socials (PPCIS) de la UERJ. L’objectiu central d’aquest projecte és la formació d’una Xarxa Iberoamericana de l’Antropologia de les Emocions per mitjà del foment de la interlocució entre investigadors del Brasil, de l’Argentina, de Portugal i d’Espanya. Els projectes teòrics que fonamenten aquesta proposta estan articulats en quatre grans eixos temàtics que serveixen per estructurar la reflexió entorn dels límits i a les possibilitats de construcció de les emocions com a objecte de les ciències socials. A saber: a) emocions, trajectòries intel·lectuals i camps científics; b) cos, salut, emoció i gènere; c) sofriment, crisi i cura; i d) vigilància policial, seguretat i emocions.
Entitat finançadora: Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior, Ministério de Educação, Brasil
Finançament: 86.401,48
Durada: 2019-2022
Anàlisi estadística sobre la incidència de l’assetjament sexual en dones treballadores de la llar immigrants d’origen estranger a Catalunya
+ informació
Referència: BE-2019-3398
IP: Sílvia Bofill-Poch/ Norma Véliz Torresano. Membres de l’equip: Álex Gordillo (estadista)
Entitat finançadora: Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Finançament: 8.470,00 €
Durada: 2019-2020
Concepcions populars de la justícia social en front de la crisi i les polítiques d’austeritat (CONJUST)
+ informació
Referència: CSO2015-67368-P
IP: Sílvia Bofill-Poch i Mikel Aramburu Otazu. Membres de l’equip: Raúl Márquez, Irene Sabaté, Xavier Garcia, Juan Endara, Agustín D’Onia, Raquel Alquézar, Patricia Homs, Martin Lundsteen, Julio Zino, Mariona Rosés, Francisco Arqueros, Núria Morelló, Gemma Antón, Diana Sarkis, Agatha Hummel, Jaume Franquesa, Antonia Pedroso de Lima, Ubaldo Martínez-Veiga
Aquest projecte aborda les concepcions populars de la justícia social en l’actual context de crisi. La crisi i la seva gestió a través de polítiques d’austeritat generen un descontentament social, una ruptura amb principis morals i expectatives prèvies que obliga els individus a explicitar i reelaborar concepcions del just i l’injust, generant una oportunitat analítica que pretenem aprofitar. L’objectiu general del projecte consisteix a elucidar com, quan i per què operen les diferents dimensions de la percepció d’injustícia: redistributiva, de reconeixement i de representació o participació política. Encara que aquestes dimensions apareguin sovint solapades o mútuament imbricades, com a hipòtesi central proposem que, en el context de crisi, les dimensions redistributives cobren primacia. Com a segon objectiu, plantegem que el sentit d’injustícia va acompanyat d’una crisi de legitimitat del sistema de governança que té una sèrie de conseqüències socials -en termes de reaccions a aquesta crisi- que pretenem abordar. Com a tercer objectiu, plantegem que la percepció de justícia com a restitució de principis morals apel·la a vincles morals socialment circumscrits a determinats grups -reals o imaginaris-, les “comunitats morals”, els criteris de formació de les quals i transformació, així com les seves conseqüències en termes d’inclusió i exclusió, pretenem analitzar.
Entitat finançadora: Ministerio de Economía y Competitividad; FEDER, EU
Finançament: 48.000,00 €
Durada: 2016-2019
Estudi i recuperació de cultures jurídiques ancestrals: el cas de les comunitats Shuar de l’Alto Nangaritza
+ informació
Referència: Prometeo 2016-009
IP: Raúl Márquez
El projecte estudia la cultura jurídica del poble shuar a partir de l’etnografia en comunitats de l’Alto Nangaritza, amb l’objectiu de, per un costat, caracteritzar la seva forma històrica i, per altre, comprendre els canvis que provoca el procés de institucionalització com a justícia indígena, en el marc del nou constitucionalisme equatorià. Les entrevistes i tallers realitzats a les comunitats de Nangaritza permetran reconstruir unes institucions i procediments jurídics que s’ajustaven a l’anomenat paradigma de les justícies vindicatòries (les que giren al voltant de les responsabilitats corporatives, el reconeixement i reparació de les ofenses i la composició de la vida social després del conflicte); analitzar el complex procés d’aculturació i hibridació amb la justícia estatal i amb la pròpia d’altres pobles originaris patit per la justícia shuar; i etnografiar algunes problemàtiques derivades del reconeixement per part de l’Estat de les terres ancestrals en algunes comunitats pluriètniques. Els resultats del projecte es difongueren a través d’una guia sobre la justícia shuar, i de dos articles científics publicats a Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (actualment Disparidades) i Latin American Perspectives.
Entitat finançadora: Secretaría de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación de Ecuador
Finançament: 10.000,00 €
Durada:
Diversitat en espais públics de zones perifèriques de la ciutat de Barcelona
+ informació
Referència: 2014 BP_B 00262
IP: Diana Mata Codesal
Projecte postdoctoral competitiu de recerca individual finançat a través d’una ajuda Beatriu de Pinós consistent en una etnografia dels mecanismes de diferenciació entre grups d’immigrants en el barri del Carmel, una àrea situada en la perifèria geogràfica i socioeconòmica de Barcelona i construïda per migrants interns, als qui s’han unit més recentment persones procedents de l’estranger. El projecte s’ha centrat en les persones que no poden recórrer directament a la tríada nosaltres-aquí-sempre a causa de mobilitats internes prèvies, per a explorar com construeixen la seva autoctonía en relació amb els immigrants Internacionals.
Entitat finançadora: AGAUR (Beatriu de Pinós)
Finançament: 91.022,40 €
Durada: 2015-2018
The Spanish home repossessions crisis as a case for the study of debt and credit relations
+ informació
IP: Irene Sabaté
La decisió forçada de deixar de pagar una hipoteca -una fita en les narratives dels deutors morosos- és difícil a causa de la càrrega simbòlica de l’habitatge ocupat pels seus propietaris: una casa, un vincle espacial, una font de benestar material, una garantia per al futur, un regal per a la pròxima generació. La força moral de l’obligació de pagar els deutes complica encara més aquesta decisió. No obstant això, també es pot experimentar una certa sensació d’alliberament, ja que les llars ara poden reconsiderar les seves prioritats. El sobreendeutament hipotecari no sols els amenaçava amb quedar-se sense llar, sinó que també estava posant en perill la satisfacció d’altres necessitats urgents abans que es fixi una data de desallotjament. Les dades etnogràfiques recollides en l’àrea de Barcelona mostren que la decisió de deixar d’amortitzar una hipoteca pot legitimar-se sempre que faciliti l’accés a altres recursos bàsics com l’alimentació o l’educació infantil. Els esforços realitzats fins a aquest moment per a mantenir-se al dia amb els reemborsaments poden llavors resignificar-se com a contraproduents per a assegurar un mitjà de vida. A més, estar en mora proporciona als deutors cert poder de negociació enfront dels bancs. Això il·lustra com els judicis morals comunament acceptats sobre prestadors i prestataris, i sobre la pràctica de manllevar i prestar, són desafiats en el marc de l’ona espanyola d’embargaments d’habitatges.
Entitat finançadora: Wenner Gren Foundation for Anthropological Research, Post-PhD Research Grant
Finançament: $13,596.16 (8.050€)
Durada: 2014
http://www.wennergren.org/grantees/sabate-muriel-irene
Immobilitats en contextes d’alta mobilitat
+ informació
Referència: DKR-2013-03
IP: Diana Mata-Codesal
Projecte individual de recerca finançat mitjançant una ajuda postdoctoral del Govern Basc. El projecte de 3 anys de durada, comprenia dos anys com a investigadora visitant al Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinares de la UNAM a Mèxic on vaig dur a terme treball de camp sobre immobilitats en l’Orient de Morelos, una zona creuada i constituïda per multitud de trajectòries de mobilitat (interna, internacional, de retorn, pendular, etc.). L’estudi situava la immobilitat en el centre de la recerca, complicant així les visions actuals que se centren de manera aïllada en la mobilitat i obvien les relacions necessàries i indissolubles que relacionen la mobilitat i la immobilitat humana.
Entitat finançadora: Política Científica del Gobierno Vasco
Finançament: 86.000,00 €
Durada:
Estudi de viabilitat d’un possible Observatori de la Migració Amèrica Llatina/Carib-Unió Europea
+ informació
Referència: CRIS ICI-ALA/2012/293-330
IP: Diana Mata-Codesal i Kerstin Schmidt (Universidad de Bielefeld).
Consultoria competitiva amb la Fundació EU-LAC per a determinar la factibilitat de l’establiment d’un Observatori de les Migracions Amèrica Llatina-Europa sobre la base d’una anàlisi de l’estat-del-art i enquesta a observatoris de la migració a Europa i Amèrica Llatina. Els resultats van ser presentats en la reunió del grup de treball sobre migració en les relacions entre la Unió Europea, Amèrica Llatina i el Carib en el Parlament Grec el 28 de Març.
Entitat finançadora: Fundación EU-LAC
Finançament: 11.500,00 €
Durada: 2013
Alimentació i tercera edat. Escollir aliments, menjar àpats. Sostenint la independència i la qualitat de vida entre les persones grans
+ informació
Referència: QLK1CT200202447
IP: general: Margaret Lumbers; Monique Raats (University of Surrey, UK); IP UB: Jesús Contreras; Sílvia Bofill-Poch
Entitat finançadora: Programme Vè Programa Marc/ DRCE – Direcció General de Recerca de la Comissió Europea
Finançament: 3.133.930,00 €
Durada: 2003-2005
‘Famílies d’avui’. Un estudi sobre les noves famílies a l’àrea de Barcelona
+ informació
Referència:
IP: Xavier Roigé i Joan Bestard
Estudi sobre les diferents formes familiars i les relacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Entitat finançadora: Consorci de l’Institut d’Infància i Món Urbà CIIMU
Finançament:
Durada: 2009-2012
Les unions estables de parella: noves tendències legislatives a Catalunya
+ informació
Referència: DOGC 4791 de 3.01.2007 (JUS/4290/2006)
IP: Xavier Roigé i Joan Bestard
Recerca sobre la cohabitació a Catalunya des d’un punt de vista legal i social
Entitat finançadora: Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada
Finançament:
Durada: 2006-2007
Els rituals de la cohabitació. Significats culturals i celebracions de les parelles cohabitants a Catalunya
+ informació
Referència: 2003/02617
IP: Marta Rico Iñigo
Investigació sobre les formes rituals de celebracions en la realitat familiar de la convivència sense matrimoni, així com les formes de celebració d’aquestes parelles amb posterioritat.
Entitat finançadora: Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), Generalitat de Catalunya
Finançament:
Durada: 2002-2003
Noves famílies i relacions de parentiu. Estudi antropològic sobre l’evolució de la residència al context urbà de Barcelona
+ informació
Referència: SEC96-0992
IP: Xavier Roigé
Estudi sobre les noves formes familiars creixents als anys noranta del segle passat i les relacions que generaven.
Entitat finançadora: PNID – Plan Nacional I+D
Finançament:
Durada: 1996-1999