Membres

Mikel Aramburu Otazu és professor titular d’Antropologia social a la Universitat de Barcelona, forma part del grup de recerca Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS), està afiliat a la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge. Imparteix docència de grau i màster en els camps de l’Antropologia política i urbana, les migracions i l’epistemologia etnogràfica. Actualment, investiga les ideologies sobre la redistribució en les perifèries metropolitanes de Barcelona i sobre l’Antropologia històrica de les migracions peninsulars a Catalunya.

https://www.researchgate.net/profile/Lluis-Bellas
https://orcid.org/0000-0001-5583-4975
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=6041682

Doctorant en gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Barcelona (investigador predoctoral contractat FI AGAUR, govern de la Generalitat de Catalunya). Graduat en Antropologia Social (UAB), Màster en gestió del patrimoni cultural i museologia (UB) i postgraduat en gestió del patrimoni cultural immaterial (CRESPIAL-UNC), i polítiques culturals de base comunitària (IberCultura Viva-FLASCO). Actualment està realitzant una tesi doctoral sobre museologies del patrimoni cultural immaterial i festes a Catalunya. Els seus interessos de recerca son els processos de patrimonialització i museïtzació de festes tradicionals a Catalunya, les pràctiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (PCI), Museus de PCI, la museologia social i les polítiques culturals.

Oriol Beltran Costa és professor titular d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona, coordinador del grup de recerca Antropologia de les crisis i les transformacions contemporànies (CRITS) i membre de la Red de Antropología Ambiental. Ha impartit docència en antropologia econòmica, tècniques etnogràfiques, antropologia ambiental i gestió del patrimoni natural. La seva trajectòria de recerca s’ha centrat en l’estudi dels processos tècnics, les formes de gestió comunal, els processos de patrimonialització i les polítiques de conservació de la natura. El seu treball de camp s’ha desenvolupat fonamentalment a l’Alt Pirineu, amb col·laboracions puntuals en projectes de recerca al Perú (Cusco, Madre de Dios) i, en l’actualitat, a l’Argentina (Santa Fe).

Víctor Bretón Solo de Zaldívar, Doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, és Catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat de Lleida i Professor Distingit de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials, seu Equador. Especialista en teories del desenvolupament, economies camperoles i moviments ètnics a Amèrica Llatina, ha fet investigació històrica i etnogràfica a Espanya, Mèxic i Equador. És autor de llibres com: Capitalismo, reforma agraria y organización comunal en los Andes (1997); Tierra, Estado y Capitalismo (2000); Cooperación al desarrollo y demandas étnicas en los Andes ecuatorianos (2001); Capital social y etnodesarrollo en los Andes (2005); Toacazo. En los Andes equinocciales tras la Reforma Agraria (2012); i Indianidad evanescente en los Andes de Ecuador (2022). Ha estat editor, co-editor i col·laborador, tanmateix, de les compilacions: La agricultura familiar en España (1994); Los límites del desarrollo (1999); Estado, etnicidad y movimientos sociales en América Latina (2003); Ciudadanía y exclusión: Ecuador y España frente al espejo (2007); Saturno devora a sus hijos. Miradas críticas sobre el desarrollo y sus promesas (2010); i Poderes y personas. Pasado y presente de la administración de poblaciones en América Latina (2017).

Antropòloga social de la Universitat de Xile, màster en Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona i doctora en Gestió de la Cultura i el Patrimoni per la mateixa Universitat. Actualment és professora associada del departament d’ Antropologia de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca es relacionen amb l’ estudi de la representació indígena als museus, els museus etnològics i els processos de patrimonialització. En aquests últims anys ha investigat sobre els efectes de la Covid-19 als museus i el patrimoni immaterial.

Doctoranda del programa Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona, a la línia de investigació Gestió de la Cultura i el Patrimoni. Màster en Gestió de Patrimoni Cultural i Museologia d’aquesta mateixa universitat i Conservadora – Restauradora de Béns Culturals Museables per la Universidad SEK de Santiago de Chile. La investigació doctoral que està duent a terme en l’actualitat està centrada en la relació entre el patrimoni cultural immaterial i els contextos migratoris, marc a través del qual observa i estudia pràctiques culturals concretes de població migrada d’origen colombià a la ciutat de Barcelona, en un exercici on s’analitzen les possibles relacions entre aquestes pràctiques i determinades lògiques subjacents als processos de patrimonializació. Aquest treball es realitza gràcies a un contracte como a investigadora predoctoral en formació del programa FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya.

Graduada en Ciències Polítiques i en Antropologia Social i Cultural. Ha participat en un programa de mobilitat acadèmica a la Universitat de Belgrano a Argentina. Ha cursat el Màster d’Antropologia i Etnografia (Universitat de Barcelona) on va realitzar un estudi etnogràfic sobre les mobilitzacions per la millora dels centres d’atenció primària de Barcelona, fent un estudi de cas del conflicte del CAP Raval Nord.

Actualment, realitza estudis de doctorat a la Universitat de Barcelona investigant diferents moviments socials per la justícia ambiental.

Forma part del grup de recerca Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS) a la Universitat de Barcelona. A més, participa en el col·lectiu Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), i dels grups de treball Antropologia de l’Estat i de l’Acció Pública, i de Perifèries Urbanes de l’Institut Català d’Antropologia (ICA).

Línies temàtiques: Antropologia política, moviments socials i acció col·lectiva. Antropologia urbana, processos de gentrificació, revalorització i transformació urbana.

Doctor en Antropologia social per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d’Antropologia social de la UB. La meva recerca gira al voltant de les transformacions i les tensions produïdes al món rural des de finals del segle XIX fins al present. Primer, com a conseqüència dels processos d’urbanització, industrialització i implantació d’una economia de mercat, que van impulsar el despoblament i l’abandonament les formes de producció tradicionals, així com la reconversió de les explotacions a una agricultura i ramaderia industrial fortament capitalitzada. I després, des de les darreres dècades del segle XX, per la progressiva terciarització dels espais rurals en el marc dels processos de globalització, amb una economia orientada al turisme i una agricultura i ramaderia cada cop més residual. Des d’aquesta perspectiva he treballat sobre: el grup domèstic, la família i el parentiu, l’agricultura i la ramaderia, els processos de reproducció social,  la patrimonialització de la natura i la cultura, el patrimoni immaterial, la protecció de la natura, i l’arquitectura tradicional i el paisatge. He desenvolupat el meu treball a Catalunya: Pla d’Urgell, Val d’Aran, Alta Ribagorça i Montseny.

Doctorand al Departament d’Antropologia Social de la UB, màster en Antropologia i Etnografia per la mateixa universitat, i graduat en Humanitats per la UPF. Els seus interessos de recerca giren entorn als moviments socials i les seves estratègies organitzatives, i ha treballat particularment sobre els moviments pel dret a l’habitatge i la memòria dels moviments LGTBIQA+. També ha treballat com a periodista i ha investigat sobre els processos de producció informativa. És president de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), membre de la junta de l’Observatori DESCA, del patronat de la Fundació Periodisme Plural, del consell periodístic de la Directa i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF.

Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el
procés de patrimonialització de les Festes del Foc dels solsticis d’estiu als Pirineus,
inscrites a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
l’any 2015. El seu recorregut acadèmic ha girat al voltant de la Filologia (Llicenciatura
en Filologia Romànica – premi extraordinari de fi de carrera- i Màster en Cultures
Medievals, ambdós a la UB) i l’Antropologia Social (Grau en Antropologia Social i
Cultural a la UAB i Doctorat en Antropologia a la UB, realitzat gràcies a les beques FI
AGAUR i FPU), dos àmbits d’estudi que intenta compaginar en el marc de les seves
investigacions.

Els seus interessos de recerca se centren en els processos de patrimonialització del que,
actualment, es coneix com a “patrimoni cultural immaterial”, especialment a les dues
vessants del Pirineu. Dins d’aquest paraigües, les seves línies de recerca són els
conceptes derivats de l’estudi de la patrimonialització; l’evolució conceptual del
folklore, la cultura popular i el PCI; les polítiques patrimonials de la UNESCO
(especialment, els processos de candidatures de PCI); i els impactes locals de les
candidatures de PCI (concretament, al Pirineu). Actualment, ha iniciat una nova línia
d’estudi sobre els usos turístic del patrimoni al Pirineu, específicament, sobre la
recreació del passat medieval.

Cristina Larrea Killinger és catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Actualment és membre del grup de recerca “Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies” del Departament d’Antropologia Social i Cultural i coordina la línia de recerca Toxic Bodi (www.ub.edu/toxicbody ). Actualment co-coordina un projecte R+D centrat en la (in)seguretat alimentària a Espanya. Col·labora en altres grups de recerca de salut pública a nivell nacional, com CIBER-ESP, i a nivell internacional, amb preferència en l’àmbit de la salut col·lectiva Brasil. La seva experiència etnogràfica se cenyeix a problemes de salut ambiental com el sanejament bàsic, els contaminants ambientals i la inseguretat alimentària en zones urbanes i rurals, amb preferència en l’Estat de Badia, el Brasil. Ha publicat diversos articles científics, llibres i col·laborat amb investigadors de l’àrea de la salut col·lectiva, l’epidemiologia, la infermeria, la medicina i l’enginyeria.

Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària (2023), Doctora en per la Universitat de Barcelona en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni (2017), llicenciada en antropologia (2009) i diplomada en infermeria (2002). Treballa actualment en un Centre d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i és membre del grup Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS). Va iniciar la seva recerca examinant les pràctiques de criança de famílies de Bangladesh a Barcelona, i va continuar treballant el concepte de cura a través de l’anàlisi d’històries de vida de professores d’infermeria a Bangladesh. En els últims anys ha combinat la pràctica assistencial amb la docència com a professora associada a la Universitat de Barcelona (2014-2019), i impartint seminaris sobre migració i salut a l’Hospital Clínic i Provincial i a la Universitat de Barcelona.

Doctora per la Universitat de Sussex amb llicenciatures en Antropologia i Economia. He estat investigadora postdoctoral del Govern Basc en l’Institut de Drets Humans de la Universitat de Deusto i el Centre Regional de Recerques Multidisciplinàries de la UNAM, així com investigadora Beatriu de Pinós en la Universitat Pompeu Fabra. He dut a terme treball de camp en zones rurals de l’Austro equatorià i l’Orient de Morelos a Mèxic, l’estat de Nova York i la ciutat de Barcelona. La meva línia principal de recerca són les articulacions i els significats de la in/mobilitat i l’estudi de les famílies transnacionals i el gènere, particularment en relació a les negociacions al voltant de les remeses. També estic interessada en les experiències corporals i sensorials de la migració i la interacció. Al costat d’altres companyes reflexiono sobre les metodologies i les aliances participatives més enllà del món acadèmic.

Claudio Milano és antropòleg social i cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigador Ramón y Cajal al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2021, és Co-Deputy Chair de la Comissió d’Antropologia del Turisme de la Unió Internacional de Ciències Antropològiques i Etnològiques (IUAES) i membre de l’Editorial Review Board d’Annals of Tourism Research (Elsevier). També és membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). El principal interès de recerca és l’economia política del turisme. La seva investigació se centra en els processos de turistificació i en les respostes i resistències dels moviments socials davant d’aquest fenomen. Ha publicat diversos articles en revistes científiques i participat en projectes internacionals sobre aquest tema.

Professora Associada al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB). Doctorada en Antropologia Social amb la tesi ‘L’amor sense papers. Parella, fills i parents a la cohabitació a Catalunya”. Llicenciada en Antropologia Social (UB), Diplomada en Professorat d’EGB (UB) i postgraduada en Producció de Material Didàctic Virtual (UB). Becària predoctoral FPU del Ministeri d’Educació per a la realització de la tesi doctoral. Experiència docent universitària a la Universitat de Barcelona i la UNED. Participació en projectes de recerca sobre família i parentiu en el marc del Grup d’Estudis sobre Parentiu i Família, membre de la Xarxa Temàtica d’Estudis sobre la Família. Participació en diferents grups d’Innovació Docent Universitària, actualment al Grup Taedium. Àmbits de recerca: parentiu i família, transformacions familiars, parelles, matrimoni, gènere, infància, patrimoni immaterial, museus, societat digital.

Irene Sabaté Muriel és professora agregada d’Antropologia social a la Universitat de Barcelona, forma part del grup de recerca Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS), és membre de la Junta de l’Observatori DESC i està afiliada a la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge. Imparteix docència de grau i màster en els camps de l’Antropologia econòmica i urbana. Investiga en els següents àmbits temàtics: relacions de deute i crèdit, visions antropològiques de la financerització, economia política de la provisió d’habitatge (amb un focus recent en la seva dimensió de gènere), aprovisionament material i reproducció social.

Eloi Sendrós Ferrer és doctor en antropologia social a la Universitat de Barcelona, i cordinador del grup de recerca en Antropologia de l’Estat i l’Acció Pública (EiAP) a l’Institut Català d’Antropologia. El seu treball gira al voltant de les relacions entre la política pública i l’economia, el desenvolupament turístic, i les transformacions de les comunitats agràries; tres temes que actualment està estudiant a través de l’anàlisi dels processos de mercantilització del territori derivats de polítiques i intervencions públiques en l’àmbit del desenvolupament turístic. La tesi que està realitzant es centra en l’estudi etnogràfic dels processos socials, polítics, i econòmics pels quals s’ha convertit la regió vitivinícola del Penedès (Barcelona) en una destinació turística.

Va ser catedràtic del Departament d’Antropologia Social i professor titular d’Història a la Universitat de Barcelona, actualment és professor emèrit. Al llarg la seva llarga trajectòria en l’àmbit acadèmic destaca les seves obres en l’àrea de l’Antropologia Jurídica, sent un referent a nivell internacional en aquest àmbit.

Doctora en Antropologia Ambiental per la Universitat de Kent (UK, 2020), actualment investigadora a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya. Com a línies de recerca, treballo entorn els àmbits social, històric i ambiental dels incendis forestals i d’altres esdeveniments extrems vinculats al canvi climàtic -com inundacions, onades de calor i de fred-, les àrees naturals protegides, i els processos de transformació i patrimonialització dels paisatges culturals. He coordinat i participat en projectes de recerca aplicada interdisciplinaris universitaris, i de l’administració pública, sobre el risc i la prevenció d’incendis forestals a la interfície urbana-forestal, la gestió forestal comunitària, la conservació del paisatge cultural i les xarxes d’economia circular a zones rurals, entre d’altres. Les àrees d’estudi principals on duc a terme treball de camp són la Serra de Tramuntana (Mallorca), la Serra de Collserola, Terrassa i Blanes. 

Professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Brasília. Màster i Doctorat en Antropologia Social de la Universitat Iberoamericana, Mèxic. Actualment realitza el seu postdoctorat en el departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (2023-2024), Espanya. Té experiència en l’àrea d’Antropologia, amb èmfasi en Antropologia Social, treballant principalment en els següents temes: antropologia ambiental, ecologia humana, educació ambiental, sociobiodiversitat del tancat, antropologia del treball, qüestions ètnic-racials.