17 setembre, 2024
En memòria del Dr. Ernest Arenas Cases (1962 – 2024)
El “Professor” Ernest Arenas ens ha deixat de manera prematura i inesperada. Brillant neurocientífic i excel·lent persona. Una vida dedicada a la ciència, abordant un dels principals reptes mèdics de la nostra societat: la cerca de tractaments per a les malalties neurodegeneratives.
El Dr Arenas va néixer el 1962 a Lleida, encara que va passar la seva infància a Manresa. L’Ernest va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat de Lleida. Posteriorment va fer la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sota la supervisió del Dr Jordi Alberch. Durant la seva etapa predoctoral, l’Ernest ja va destacar per la seva capacitat de treball i pel seu esperit crític, innovador i creatiu. A banda de múltiples articles sobre la regulació farmacològica de l’alliberament d’acetilcolina al nucli estriat, que va publicar durant la seva etapa predoctoral, cal destacar l’article que va aconseguir publicar a la revista Journal of Neuroscience, que podríem considerar un dels primers treballs realitzats per un grup exclusivament espanyol el 1991, quan la neurociència, o la ciència en general no era gaire competitiva a Espanya. Això afegeix un mèrit addicional al treball i la genialitat de l’Ernest. La seva tesi doctoral va ser mereixedora del premi extraordinari. Un cop acabada la seva tesi doctoral, l’Ernest es va traslladar al Karolinska Institute (Estocolm, Suècia) l’any 1991 per fer una estada postdoctoral amb el Professor Hakan Persson amb la finalitat d’estudiar la funció de les neurotrofines al sistema nerviós central que era un camp emergent i extremadament competitiu als anys 90s.
A Suècia, l’Ernest va tornar a destacar. El 1994, va aconseguir una plaça d’Associate Professor al Karolinska Institute, i el 1998 es va consolidar amb una plaça d’Assistant Professor. Des del 2002, l’Ernest ha estat Catedràtic en Stem Cell Neurobiology dirigint el laboratori de Molecular Neurobiology al Departament de Bioquímica i Biofísica Clínica del Karolinska Institute. Ha realitzat importants contribucions científiques en el coneixement del desenvolupament i la regeneració de les neurones dopaminèrgiques de la via nigroestriatal, així com la possible implicació de la diferenciació de cèl·lules mare en teràpies regeneratives per a la malaltia de Parkinson. Aquests resultats han estat publicats a les millors revistes científiques com Science i Nature, entre d’altres. L’Ernest també ha rebut nombrosos premis i reconeixements a nivell nacional i internacional.
L’Ernest va ser diagnosticat amb una insuficiència renal a una edat molt primerenca, però això va enfortir el seu caràcter, sempre amb una visió de vida pragmàtica i resolutiva, que no li va impedir realitzar una productiva vida científica, i una plena vida personal. El seu treball es va centrar en la investigació sobre les causes de les malalties neurològiques i en el descobriment de possibles tractaments innovadors i eficaços. L’Ernest sempre ha estat un exemple per la seva gran intel·ligència i capacitat de superar adversitats, amb una gran dedicació als altres, especialment a la seva família, la seva dona Carmen i les seves filles Clara i Julia, però també als seus col·legues científics establint estrets vincles professionals i personals.
Tot i realitzar majoritàriament la seva carrera professional a Suècia, l’Ernest sempre va mantenir una forta vinculació amb la ciència catalana i espanyola. El seu esperit crític i constructiu va fer que participés com a assessor extern a diferents institucions catalanes i espanyoles aportant idees creatives que han permès millorar les nostres institucions científiques. També va participar a molts projectes europeus i internacionals amb investigadors del nostre país.
El “Professor” Ernest Arenas és un exemple de capacitat intel·lectual, de creativitat, i també de superació; és i continuarà sent un referent científic nacional i internacional al camp de la Neurociència, i concretament a l’estudi de la implicació terapèutica de les cèl·lules mare en la malaltia de Parkinson. La seva empremta científica i personal perdurarà per a futures generacions. És una gran pèrdua per a la neurociència catalana, espanyola i internacional.
Tots els seus col·laboradors i amics el recordarem tant a nivell professional com personal.
Barcelona a, 16 de setembre de 2024
Jordi Alberch, Esther Perez-Navarro, Josep M Canals
Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona