Josep M. Canals Coll és actualment Catedràtic en el Departament de Ciències Biomèdiques de la Universitat de Barcelona. Va rebre un PhDen Neurobiologia per la Universitat de Barcelona. Ha estat treballanten l’ús de cèl·lules mare com a teràpia per a malalties neurodegeneratives, principalment basades en la malaltia de Huntington, des de 1998. Ha sigut membre del Comitè directiu de la Xarxa Espanyola de Teràpia Cel·lular. Avui en dia, és membre del consorci internacional HD-iPSC. Des de 2013, també és un invitat expert en el Comitè Europeu ( Acord Parcial) de transplanta-ment d’òrgans (CD-P-TO) de la Direcció Europea per a la Qualitat de Medicines i Salut (EDQM) del Consell de Europa.
És cofundador de Cytes Biotechnologies, una spin-off de la Universitatde Barcelona. Durant la seva carrera el Dr. Canals ha publicat més de 75 articles en revistes amb un alt reconeixement a nivell internacional incloent Nature Medicine, Nature Biotechnology, Nature Neuroscience, Journal of Clinical Investigation i Journal of Neuroscience, entre d’altres.
Jordi Alberch és actualment Catedràtic en el Departament de Ciències Biomèdiques de la Facultat de Medicina i Director de l’Institut de Neurociències (Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu) de la Universitat de Barcelona. Va rebre el seu MD (1983) i PhD (1986) per la Universitat de Barcelona. Va fer una estància com a investigador a Georgetown University (1988-1989), University of Medicine and Dentistry of New Jersey (UMDNJ)/Robert Wood Johnson Medical School (1994-1995) i al Karolinska Institute (1997). La seva principal investigació va ser l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives. Ha publicat més de 170 articles en revistes internacionals de gran impacte com Nature Medicine, Nature Communications, Nature Neuroscience, Brain o Journal Clinical Investigation.
El grup d’investigació que el Professor Alberch coordina és membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). El Professor Alberch va ser Vicerector d’Investigació, Innovació i Transferència de la Universitat de Barcelona (2009-2016) i Rector Interí (2016) de la Universitat de Barcelona. Va ser president de la Societat Espanyola de Neurociències (2015-2017) i cofundador de Cytes Biotechnologies, una spin-off de la Universitat de Barcelona.
Unai Perpiña té un grau en Farmàcia i formació específica Recerca Farmacèutica i Sistemes de Qualitat Farmacèutics. L’any 2009, es va unir al Departament de Neurodegeneració i d’Isquemia Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona on fonamentalment va treballar en el camp de la neurogénesis adulta, així com en projectes relacionats amb la malaltia d’Alzheimer i Esclerosi Múltiple. Durant aquest període, va adquirir coneixements sòlids en biologia de les cèl·lules mare, neurogènesi i neuroprotecció. El 2014, va obtenir un PhD en Biomedicina per la Universitat de Barcelona.
Posteriorment, es va unir a Creatio, on actualment treballa com a Responsable Tècnic de l’Àrea de Producció Clínica de Creatio participant en projectes relacionats amb la producció i validació de medicaments de teràpies avançades.
Felip Chiappe té un grau en Biologia per la Universitat de Girona i un Màster en Genètica i Evolució per la Universitat de Granada. Ha col·laborat als Serveis Tècnics de Recerca de la Universitat de Girona i al projecte PREGEPES, identificant processos genètics i ecològics que produeixen especiació a la Universitat de Granada. Després, va treballar com a Tècnic de Garantia de Qualitat a Novocat Farma i ISDIN.
El 2017 es va unir a Creatio com a responsable de Garantia de Qualitat, participant en diversos assaigs clínics de teràpies avançades i en la implantació de l’ISO 9001 als Laboratoris del centre. Des del 2018 és auditor intern de la Unitat de Qualitat de l’Àmbit de Recerca de la Universitat de Barcelona. L’any 2022 va començar un doctorat en la implementació de la qualitat en la translació de la investigació de teràpies avançades.
Cristina Herranz és llicenciada en Química i compta amb una àmplia experiència professional en diferents tipus de laboratoris i companyies. Ha estat treballant en un laboratori de mostres d’anàlisi a l’empresa ECA (1999-2004). També ha estat treballant com a directora de laboratori a la companyia CEPICMA, S.A (2004-2006).
El 2006, es va unir a la Universitat de Barcelona com a Lab Manager de Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa. El 2012, va obtenir la posició de responsable del Departament de Producció a l’Àrea de Producció Clínica de Creatio.
Irene Porcar és llicenciada en Biologia i Bioquímica per la Universitat de Barcelona. Després de treballar a diversos laboratoris, el 2010 va començar al camp de la investigació com a tècnic superior al Departament de Neuroquímica i Neurofarmacologia de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), participant en un projecte de farmacologia en un model murí d’Alzheimer. El 2012 es va unir a Sagetis Biotech, una start-up lligada al grup d’Enginyeria de Materials de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i liderada pel Dr. Salvador Borrós. Va treballar com a assistent de recerca en diferents projectes de l’empresa, dedicada al desenvolupament de vectors polimèrics capaços d’alliberar gens i fàrmacs de manera segura i eficaç.
El 2021, es va unir a Creatio com a Responsable del Departament de Control de Qualitat de l’Àrea Clínica.
Andrea Comella Bolla, és graduada en Biologia, té un Màster en Neurociències i un PhD en Biomedicina realitzats a la Universitat de Barcelona. A més, té un Màster en Administració d’Empreses de la Indústria Farmacèutica i Biotecnològica realitzat a ESAME Pharmaceutical Business School durant el curs 2021-2022.
Des del 2013 fins al 2019, es va unir al grup de recerca liderat pel Dr. Josep Maria Canals de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on va treballar fonamentalment en el camp de les cèl·lules mare en projectes relacionats amb la malaltia de Huntington. Durant aquest període va adquirir coneixement en biologia de les cèl·lules mare, diferenciació neuronal i inflamació en la malaltia de Huntington, així com la posada a punt de diverses tècniques al laboratori, com el calcium imaging, optogenetica i brain-on-chip.
Posteriorment, al 2019 es va unir al grup de recerca liderat pel Dr. Henrik Ahlenius a la Universitat de Lund (Suècia) on va realitzar un post doctorat en el camp de les cèl·lules mare i teràpia gènica a la malaltia d’Alzheimer i demència frontotemporal. El 2021, es va unir a la CRO TFS HealthScience a Lund (Suècia), on va treballar com a escriptora mèdica i assistent de seguretat de medicaments.
Es va unir a Creatio el març del 2023 on treballa com a Responsable del Departament d’Estratègia i Màrqueting.
Javier Gonzalez és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, va passar els seus primers anys de recerca al departament de Genètica i Biologia del Desenvolupament de la Facultat de Biologia (UB) liderat per Emili Salò. L’any 2003 es va unir a la recent constituïda Unitat de Toxicologia del Parc Científic de Barcelona, on ha desenvolupat estudis reguladors en aquest camp, tant com a Investigador principal com a Director d’Estudi. La seva experiència abasta un gran nombre d’estudis: Toxicitat in vivo, aguda, subaguda, subcrònica i crònica, Toxicitat in vitro, Toxicitat de la reproducció, Tolerància, Toxicocinètica, Estudis de Mutagenicitat, Farmacocinètica, Estudis de biocompatibilitat de productes sanitaris, etc… Ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals És coneixedor de les normatives internacionals que afecten els estudis reguladors, és inspector d’ENAC per a estudis BPL i ISO 17025 en toxicologia des de l’any 2011. Des de l’any 2013, es professor associat al departament de Toxicologia de la Facultat de Farmàcia (UB). Durant tota la seva trajectòria professional ha col·laborat en la publicació de més de 20 articles científics.
Des de juliol de 2023 és responsable del departament de l’Àrea d’Estudis Preclínics.
Georgina Bombau és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i té el màster de Reproducció Humana Assistida per la Universitat Autònoma de Barcelona i el màster de Laboratori d’Anàlisis Clíniques a la Universitat Pompeu Fabra, efectuant les pràctiques al Banc de Línies Cel·lulars al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).
El 2013, es va incorporar com a Tècnica de Laboratori a Creatio dins del Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa al Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a la Universitat de Barcelona.
Patricia Fuentes compta amb un Màster en Secretariat Internacional i diferents cursos i diplomes relacionats sempre amb el sector i vinculats al seu rol laboral.
Compta també amb més de 20 anys d’experiència com a ajudant de direcció. Començant la seva trajectòria laboral a l’any 1996 com a recepcionista en un Laboratori d’Anatomia Patològica, des de a les hores ha anat perfeccionant les seves habilitats personals i professionals en l’àmbit de la recerca. Al llarg de la seva experiència en diferents empreses, ha treballat com ajudant de direcció, en diferents centres d’investigació com: Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica (FCRB) – Hospital Clínic Barcelona; Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), on va col·laborar diàriament amb Professors ICREA especialitzats en Neurociència i Biologia Computacional.
Patricia s’ha unit a Creatio com a Gestora Administrativa, donant suport a l’Àrea de Direcció i Gestió del Departament d’Administració, creat al 2023, sota la direcció del Dr. Josep M. Canals.
Anna Vila té un grau de Biotecnologia per la Universitat de Lleida i un màster de Nanociències i Nanotecnologia per la Universitat de Barcelona. El 2020, va rebre un PhD en Nanociència per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, es va especialitzar cap a la comunicació científica i gestió de projectes, cursant un postgrau en comunicació científica per la Universitat de Vic – UCC. Des de llavors ha treballat com a gestora de projectes i comunicació a diferents entitats.
El 2022, es va unir a Creatio com a Gestora de Projectes.
María José García és llicenciada en Biologia, amb un màster en Biomedicina per la Universitat d’Alacant. A més, especialista en Bioquímica Clínica per l’Hospital Universitari de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat, Barcelona).
Durant la realització de la seva especialitat (2013-2017), com a BIR, va treballar sota les normatives ISO 15189 i ISO 9001. Des del 2018 al 2023 va dedicar-se a la Garantia de Qualitat al Parc Científic de Barcelona (PCB), realitzant auditories internes sota Bones Pràctiques de Laboratori (BPL). Els tres últims anys ha exercit com a Responsable de la Unitat de Garantia de Qualitat en BLP, i també com a Tècnica de Gestió de Qualitat en ISO 9001 i 14001, dins de l’Àrea de Sostenibilitat, Qualitat i Seguretat Laboral del PCB.
El juny del 2023 es va incorporar com a Tècnica de Garantia de Qualitat en el Departament de Garantia de Qualitat de Creatio.
Amelia Peiró es va graduar en Biotecnologia i va realitzar el Màster de Fisiologia Integrativa, ambdós a la Universitat de Barcelona (UB). A més, va obtenir un Postgrau en Gestió de Projectes pel desenvolupament de nous fàrmacs a la UB també. La seva experiència en l’àmbit de recerca comença l’any 2021 al Laboratori de Neurofisiologia de la Facultat de Medicina de la UB, on va treballar amb models animals i tècniques moleculars. Posteriorment, durant la seva trajectòria laboral, va continuar formant-se com a investigadora en l’àrea de les neurociències al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.
Al juliol de 2024, es va incorporar a Creatio como Assistenta Administrativa d’Estratègia i Marquèting en el Departament d’Estratègia i Màrqueting.
Joan Serret va estudiar el Cicle de Grau Superior d’Anàlisi i Control a l’Institut Narcís Monturiol efectuant les pràctiques al grup de Biologia de Sistemes Integrativa, Metabolòmica i Càncer de la Universitat de Barcelona.
Va ser coordinador de Qualitat, Investigador Principal i Director d’Estudi a la Plataforma de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia del Parc Científic de Barcelona.
Es va incorporar a l’equip tècnic de Creatio el 2023 com a Tècnic de Laboratori in vivo de l’Àrea d’Estudis Preclínics – avantdrug – on du a terme estudis in vivo de toxicologia, reprotoxicitat, farmacocinètica, farmacodinàmica i d’absorció, distribució, metabolisme i excreció, responsable dels serveis d’anàlisi clínica, histopatologia i seguretat cosmètica.
Cynthia Tramosa va estudiar el grau superior de Laboratori Clínic i Biomèdic a l’Institut Roger de Llúria. En acabar va començar a treballar al sector d’anàlisi clínic al Laboratori de Referència de Catalunya (LRC), i a l’Hospital del Mar dintre del Departament de Biologia Molecular.
L’any 2022, va estudiar el curs d’especialització en cultius cel·lulars a l’Institut Bonanova, on va realitzar les seves pràctiques al laboratori de Cèl·lules Mare i Malalties Neurodegeneratives sota la direcció de la Dra. Antonella Consiglio, a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
El setembre del 2023 es va incorporar a Creatio com a tècnica de laboratori in vitro dins de l’Àrea d’Estudis Preclínics – avantdrug.
Marta Cubero va estudiar el cicle de Grau superior de tècnic de laboratori de diagnòstic clínic efectuant les seves pràctiques al departament de neurociència a la Universitat Autònoma de Madrid. El 2017 va començar com a cuidadora d’animalari a Charles River al CNIC (Centre Nacional d’Investigacions Cardivasculars) el 2018 fins al desembre 2020 va passar a ser tècnica d’animalari. El 2021 va estar com a tècnica de in vivo a la fundació QUBE Tecnology park fins al 2023.
L’any 2023, es va incorporar a Creatio com a tècnica de laboratori in vivo de l’Àrea d’Estudis Preclínics – avantdrug – on realitza estudis in vivo de toxicologia, reprotoxicitat, farmacocinètica, farmacodinàmica i d’absorció, distribució, metabolisme i excreció.
Laia Miralles va estudiar el Cicle de Grau Superior de Tècnic de Laboratori i Diagnòstic Clínic a l’Escola Bonanova. Primer amb experiència en l’àmbit hospitalari dins dels laboratoris de rutina de Microbiologia, Bioquímica i Immunologia de l’Hospital de Sant Pau. Després, durant 18 anys en el grup de recerca de Retrovirologia i Immunopatogènia viral del VIH (IDIBAPS) a la línia de desenvolupament i noves plataformes de vacunes, i en participació de diferents assaigs clínics.
El 2023, s’incorpora a Creatio com Tècnica de Producció dins l’Àrea de Producció Clínica.
Maribel Perez va estudiar el Cicle de Grau Superior de Tècnic de Laboratori i Diagnòstic Clínic a l’Escola Bonanova. Primer amb experiència en l’àmbit hospitalari dins dels laboratoris del IBC i de urgències del hospital Clinic. Posteriorment, ha treballat com a tècnica de laboratori biotecnològic en en dos empreses de l’àmbit farmacèutic.
El 2024, s’incorpora a Creatio com Tècnica de Producció dins l’Àrea de Producció Clínica.
Maria Camanyes és graduada en Genètica per la Universitat Autònoma de Barcelona i compta amb un màster de Biotecnologia Molecular per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en el grup de Salut Intestinal i de l’Hoste de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i en el grup de Producció de Fitofàrmacs de la Universitat de Barcelona en el projecte titulat: “Millora biotecnològica de la producció de taxans”. Posteriorment, ha treballat com a tècnica de laboratori biotecnològic en una empresa de cosmètica mèdica.
Actualment, és Tècnica de Control de Qualitat de l’Àrea de Producció Clínica de Creatio. Des de l’octubre 2022 està realitzant un doctorat sobre “L’establiment de controls de qualitat per a nous desenvolupaments de teràpies avançades”.
Raquel Amorós es va graduar en Biologia per la Universitat d’Alacant el 2021 i va obtenir el màster en Microbiologia Avançada per la Universitat de Barcelona el 2023. Després de l’obtenció del grau, va treballar a l’Àrea de Genètica de la Universitat d’Alacant com a tècnic de laboratori, on es va formar en tècniques moleculars. Va realitzar les pràctiques del màster en una empresa de control de qualitat d’aigües especialitzant-se en el desenvolupament de noves metodologies i adaptació a normes ISO.
Al juny de 2024 es va incorporar a Creatio com a Tècnica de Control de Qualitat a l’Àrea de Producció Clínica.
Ana López Alonso és Tècnica de Laboratori de l’Àrea de Recerca al Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. Compta amb 19 anys d’experiència en la gestió i manteniment de colònies de ratolins transgènics i knock-out de vàries línies d’investigació que es fan servir a Creatio.
Sílvia Artigas va estudiar el Cicle de Grau Superior de Tècnic de Laboratori Clínic i Biomèdic a l’Escola Ramon y Cajal, efectuant les seves pràctiques al laboratori de microbiologia de l’Hospital de Sant Pau i al grup de recerca d’Investigació Translacional en Diabetis, Lípids i Obesitat sota càrrec de la Dra. Rosa Gasa, a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
Es va incorporar a l’equip tècnic de Creatio l’estiu del 2020, com a Tècnica de Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa en el Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona. Actualment, dona suport en cultius cel·lulars, en el manteniment de les colònies de ratolins que s’utilitzen per a diverses línies d’investigació i en la preparació de reactius de laboratori.
Inés Castañeda es va graduar en Bioquímica per la Universitat de Castella – La Manxa el 2019 i va obtenir el màster de Neurociències a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2020. La seva experiència a l’àrea de recerca neix de la seva estada al grup de Química Neurodegenerativa de l’Hospital Nacional de Paraplègics, on es va formar en tècniques in vitro i moleculars. Posteriorment, es va unir al grup de Neuroplasticitat i Regeneració a l’Institut de Neurociències de la UAB on va continuar amb la seva formació al camp de l’experimentació in vivo.
El 2021 es va incorporar a Creatio com a Tècnica de Laboratori d’estudis in vivo al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa de la Universitat de Barcelona.
Sandra Obejas és Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat de Barcelona, Diplomada en Enginyeria Tècnic Agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya, Certificada com Personal Experimentador d’animals amb finalitat científica, Tècnica Especialista especialitat Anàlisi i Procés Bàsics, i Tècnic Auxiliar en Operador de Laboratori per l’Institut de Formació Professional del Poble Nou a Barcelona.
Sandra té una àmplia experiència laboral com a Tècnic de Laboratori en diferents laboratoris de recerca i desenvolupament, principalment en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra; Crystal Pharmceuticals S.L al Parc Científic de Barcelona i Fundació Privada Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona al Parc de Biomedicina de Barcelona.
Es va incorporar a l’equip tècnic de Creatio a l’estiu de 2023 com a Tècnica de Laboratori de l’Àrea de Recerca al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina de Regenerativa.
Alice Louail és una investigadora postdoctoral amb experiència en desenvolupament del sistema nerviós. Va obtenir un màster en Neurociència Cel·lular i Molecular per la Universitat Pierre i Marie Curie de París el 2015. Alice creu que el desenvolupament del cervell es guia per les interaccions entre diferents tipus de cèl·lules cerebrals, i dilucidar aquestes interaccions cel·lulars és decisiu per entendre tant el desenvolupament del cervell com el trastorns del neurodesenvolupament. Va realitzar el seu doctorat al Vision Institute de París, centrant-se en els mecanismes de cooperació neuronal en el desenvolupament del sistema nerviós. Va desenvolupar un protocol d’electroporació dirigida a l’úter per descriure una coestabilització, depenent de l’AMP cíclic, dels arbors axonals de neurones adjacents en el desenvolupament del sistema nerviós. Va rebre el seu doctorat el 2019 per la Universitat de la Sorbona de París. El 2020, es va incorporar al Centre Basc de Neurociència Achucarro de Bilbao com a investigadora postdoctoral on va dirigir un projecte que investigava les relacions entre l’activitat neuronal i la maduració de la identitat i la funció d’un altre tipus de cèl·lules cerebrals: la microglia.
Alice es va incorporar a Creatio el 2022 com a investigadora post-doctoral al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa per treballar en un projecte centrat en el trasplantament de mini-cervells bioimpresos, com a tractament potencial per a la malaltia de Huntington.
Olga Varea és investigadora post-doctoral especialitzada en malalties neurodegeneratives i del desenvolupament del sistema nerviós central. Va obtenir la seva llicenciatura en Bioquímica a la Universitat Autònoma de Madrid i el doctorat al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Madrid, el 2009. Durant el doctorat va estudiar els mecanismes de plasticitat neuronal durant el desenvolupament neuronal. Posteriorment, va realitzar el seu postdoctorat a la Northwestern University of Chicago (USA) sobre la implicació de proteïnes associades a la susceptibilitat d’autisme i esquizofrènia en la plasticitat, el desenvolupament i la funcionalitat neuronals. Durant aquest període, 2010-2013, va descriure la proteòlisi de Caspr2, CNTNAP2, dependent d’activitat neuronal per la qual allibera un ectodomini capaç de modular la connectivitat neuronal. Després d’aquest període, va treballar a l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI), de la Universitat de Saragossa, desenvolupant mètodes de detecció de canvis intra endosomals durant el seu tràfic després de la unió lligant-receptor (LDL-LDLR). El 2017, es va traslladar a Barcelona per incorporar-se al grup del Dr. Joan J. Guinovart, a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), on va liderar un projecte basat en la generació de dues estratègies gèniques per intervenir sobre la progressió de la malaltia de Lafora, una malaltia infantil i devastadora.
El 2021, es va unir a Creatio com a Investigadora Post-doctoral al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa per desenvolupar un projecte de caracterització i reprogramació de progenitors neuronals de l’estriat per optimitzar possibles teràpies cel·lulars destinades a tractar la malaltia de Huntington.
Jordi Abante és llicenciat en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Durant els seus estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial es va especialitzar en el processament de senyal i electrònica de potència dins del marc de l’equip de Formula Student. Part de la seva feina a l’equip va consistir en el desenvolupament dels convertidors de potència, guanyant amb aquesta feina el premi a millor projecte de final de carrera el 2014. Del 2014 al 2016, va realitzar un Màster en Enginyeria Elèctrica i Computacional a Texas A&M University. Allà va treballar en diversos projectes dins del camp de la biologia computacional sota supervisió del Prof. Aniruddha Datta. El 2015, va ser guardonat amb la beca de “la Caixa” pel seu doctorat a Johns Hopkins University, on va ser-hi entre el 2016-2021. Allà, sota la supervisió del Prof. John Goutsias i Andrew P. Feinberg, va desenvolupar diversos mètodes computacionals per estudiar alteracions epigenètiques en diverses malalties humanes. Durant aquests anys va obtenir un doctorat del departament d’Enginyeria Elèctrica i Computacional així com un màster del departament de Matemàtiques Aplicades i Estadística. Entre el 2021 i el 2023, va realitzar un postdoctorat al departament d’Enginyeria de Dades Biomèdiques a Stanford University, al laboratori de la Prof. Julia Salzman. El 2021, va ser guardonat amb la beca postdoctoral del Center for Computational, Evolutionary & Human Genomics d’Stanford. Durant la seva estada allà, va desenvolupar mètodes computacionals per descobrir elements genètics mòbils i caracteritzar la transferència horitzontal de gens en bacteris.
El 2023, es va incorporar a la Universitat de Barcelona com a postdoctorat sota la supervisió del Prof. Josep M. Canals Coll (Facultat de Medicina) i la Prof. Petia Radeva (Facultat de Matemàtiques i Informàtica) per treballar en el desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de dades transcriptòmiques per l’estudi de la Malaltia de Huntington.
Cristina Vila es va graduar en Bioquímica el 2017 i posteriorment va obtenir el seu màster en Neurociències el 2018, ambdues a la Universitat de Barcelona. El 2023 va rebre el seu doctorat en Biomedicina i Neurociències a Creatio (Universitat de Barcelona). L’objectiu de la seva tesi era comprovar la hipòtesi que alteracions en el neurodesenvolupament de la malaltia de Huntington podrien finalment contribuir a la patogènesi en l’edat adulta, així com tractar de caracteritzar aquestes alteracions en models murins de la malaltia de Huntington.
Cristina es va incorporar a Creatio per desenvolupar el treball de grau i màster i enllaçar-lo amb la tesi doctoral.
Actualment, es investigadora postdoctoral especialitzada en el neurodesenvolupament embrionari i la seva possible afectació en els desordres neurodegeneratius.
Natalie Chaves és llicenciada en Ciències Biomèdiques per la Universidade Federal do Pará (Belém, PA, Brasil). El 2013, va obtenir el seu màster en Neurociències i Biologia Cel·lular per la universitat esmentada anteriorment, on va desenvolupar un projecte de recerca en col·laboració amb l’Institut Evandro Chagas (Belém, PA, Brasil) sobre la resposta inflamatòria al cervell de ratolins neonatals i cultius de neurones i neuroglies resultant de la infecció per un virus trobat a la Regió Amazònica. Del 2014 al 2018 va realitzar el seu doctorat a la Facultat de Medicina de la Universitat de São Paulo (São Paulo, SP, Brasil), també en col·laboració amb l’Institut Evandro Chagas. Durant aquest període va treballar a les àrees de biologia cel·lular i fisiopatologia quirúrgica associades a malalties hepàtiques, i va analitzar l’efecte benèfic d’un antioxidant comercial sobre ratolins amb esteatohepatitis sotmesos a isquèmia i reperfusió. També va treballar com a operadora de màrqueting directe al Programa BiotechSpace realitzant la disseminació dels serveis oferts per aquesta micro empresa als laboratoris de recerca. Es va traslladar a Barcelona i el 2020 va començar una col·laboració amb el Dr. Miquel Riera a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona amb què continua actualment. L’any 2022 es va incorporar a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge com a suport científic per al desenvolupament de projectes sobre la regulació posttranscripcional en la diferenciació cel·lular i la seva alteració en malalties neurodegeneratives.
El 2024 es va unir a Creatio com a investigadora postdoctoral per treballar en la validació preclínica de la implantació de neuroblastomes humans derivats de hESC en pacients amb la Malaltia de Huntington i en la patentabilitat de productes que millorin l’aplicació del nou producte de teràpia cel·lular a validar.
Cinta Gomis va estudiar una Llicenciatura en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona. Durant aquest període, va formar part del grup d’Ubiqüitina i Senyalització Cel·lular, liderat pel Dr. José Luis Rosa. L’any 2021 va cursar un Màster en Medicina Translacional a la Universitat de Barcelona.
Actualment, està realitzant la seva tesi doctoral en Neurociència a Creatio (Universitat de Barcelona) sota la direcció del Dr. Josep M. Canals. Els seus esforços de recerca s’han dedicat al trasplantament de subpoblacions neuronals derivades de cèl·lules mare per reconstruir teixits cerebrals afectats per la malaltia de Huntington.
Àlex Arqué està realitzant actualment un Doctorat Industrial en Biomedicina a Creatio. Es va graduar en Enginyeria Biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) l’any 2020. Durant aquesta etapa, va estar realitzant pràctiques i el Treball de Fi de Grau al laboratori de Fisiologia Molecular del Departament de Ciències de la Salut de la mateixa universitat. Posteriorment, va obtenir el seu màster en Enginyeria Biomèdica, compartit entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Des de l’any 2021 forma part del Departament d’R+D de l’empresa Tecnologia Regenerativa Qrem S.L., especialitzada en teràpies regeneratives autòlogues. La seva recerca està basada en la investigació de nous tractaments amb monòcits dirigides, principalment, a malalties musculoesquelètiques.
Marc Estarellas va acabar el Grau en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Lleida (UdL) l’any 2022. Durant aquest període, va formar part de la Unitat de Senyalització Neuronal de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), liderat per la Dra. Rosa Maria Soler i Tatché. A més, va fer una estada al grup d’Investigació Balear en Cardiopaties Genètiques, Mort Súbdita i Amiloïdosis TTR de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), liderat pel Dr. Tomàs Ripoll. L’any 2023, va finalitzar el Màster en Biomedicina d’especialització en càncer a la Universitat de Barcelona (UB).
Actualment, està realitzant la seva tesis doctoral en Biomedicina a Creatio (Universitat de Barcelona) sota la direcció del Dr. Josep M. Canals. L’objectiu de la tesi és desenvolupar una teràpia cel·lular per la malaltia de Huntington basada en el trasplantament de progenitors neuronals.
Marta va finalitzar el seu Grau en Farmàcia a la Universitat de València al 2022 i el Màster en Neurociències Bàsiques i Aplicades a la mateixa universitat l’any 2023.
Durant aquest període va treballar al Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de València, on va desenvolupar els seus treballs de Final de Grau (al grup Neuropharad) i Final de Màster (al grup Doreal Lab), seguint les línies d’investigació de la neurobiologia de l’addicció a l’alcohol i el desenvolupament de sistemes d’administració nanomètrics de fàrmacs per al tractament de comorbiditats doloroses associades al consum d’alcohol, respectivament.
Actualment forma part de Creatio com a estudiant predoctoral, realitzant la seua tesi sota la direcció de Dr. Josep M. Canals.
Daniel del Toro és llicenciat en Biologia per la Universitat Pompeu Fabra. El 2009, va obtenir el seu doctorat en Neurociència per la Universitat de Barcelona investigant els mecanismes neurodegeneratius que ocorren en la malaltia de Huntington. Del 2010 al 2019 va realitzar un postdoctorat al laboratori del Prof. Ruediger Klein a l’Institut Max Planck de Neurobiologia. L’objectiu del seu projecte postdoctoral va ser estudiar el paper de la família de proteïnes Fibronectin Leucine-Rich Transmembrane (FLRT) a la migració cel·lular durant el desenvolupament cortical. Durant aquest període, juntament amb el seu equip, va generar el primer model genètic de ratolí que mostra el plegament de l’escorça a causa de canvis en l’adhesió intercel·lular de les neurones migratòries després de l’ablació de les proteïnes FLRT. Aquest descobriment suposa un gran avenç al camp i va ser guardonat amb el premi Jove Científic de l’Institut Max Planck de Neurobiologia (Munic, Alemanya) el 2018.
Des del 2019, lidera el grup Neurodesenvolupament Cortical a la Facultat de Medicina de la UB a través del programa competitiu Ramon i Cajal. La seva investigació se centra en nous mecanismes de plegament de l’escorça i com aquest procés impacta en el comportament i la intel·ligència dels animals.
Daniel Tornero té un PhD en Neurociències per la Universitat de Castella-la Manxa (Espanya) i compta amb més de vint anys d’experiència en aquest camp. El seu interès científic s’ha orientat a l’exploració de noves estratègies per a l’estudi i el tractament de malalties neurològiques. El 2010 va realitzar la seva estada Postdoctoral al Centre de Cèl·lules Mare de Lund (Suècia), al Laboratori de Cèl·lules Mare i Neurologia Restaurativa, on va desenvolupar teràpies cel·lulars basades en cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) en un model d’ictus isquèmic. Paral·lelament, va investigar el rol de diferents poblacions de cèl·lules immunitàries en la resposta inflamatòria després d’un ictus isquèmic.
Des del 2019, és professor lector al Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i investigador principal del laboratori de Cèl·lules Mare Neurals i Dany Cerebral. Els seus projectes se centren en l’estudi dels mecanismes de reparació associats a teràpies cel·lulars aplicades a lesions cerebrals i malalties neurodegeneratives. En particular, estudia la integració funcional de les cèl·lules trasplantades i la reconstrucció dels circuits neuronals danyats. També participa en projectes relacionats amb el desenvolupament de models, tant in vivo com in vitro, que ajuden a entendre els processos neurodegeneratius i malalties que afecten al neurodesenvolupament
Albert Giralt és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. L’any 2010 es va doctorar en Neurociències per la mateixa universitat. Durant aquest període, va centrar la seva atenció en la generació de noves estratègies basades en la teràpia gènica per a la malaltia de Huntington mitjançant models de ratolí. El 2013 – 2017 es va traslladar a París per realitzar el seu postdoctorat sota la tutorització del professor Jean-Antoine Girault, on va estudiar els processos de plasticitat sinàptica en el context de trastorns neuropsiquiàtrics mitjançant models de ratolí. El 2017-2018 va tornar a la Universitat de Barcelona, primer a través del programa d’excel·lència Beatriu de Pinós i després com a investigador principal Ramón y Cajal.
Des del març de 2018 dirigeix el Grup de Funció Hipocampal en Salut i Malaltia de la Universitat de Barcelona. La línia principal de la seva recerca és investigar com els circuits neuronals pertorbats interrompen els processos moleculars en models animals amb trastorns neurodegeneratius i psiquiàtrics perniciosos dissenyant estratègies terapèutiques noves i potencials per combatre’ls.
Josep M. Canals Coll és actualment Catedràtic en el Departament de Ciències Biomèdiques de la Universitat de Barcelona. Va rebre un PhDen Neurobiologia per la Universitat de Barcelona. Ha estat treballanten l’ús de cèl·lules mare com a teràpia per a malalties neurodegeneratives, principalment basades en la malaltia de Huntington, des de 1998. Ha sigut membre del Comitè directiu de la Xarxa Espanyola de Teràpia Cel·lular. Avui en dia, és membre del consorci internacional HD-iPSC. Des de 2013, també és un invitat expert en el Comitè Europeu ( Acord Parcial) de transplanta-ment d’òrgans (CD-P-TO) de la Direcció Europea per a la Qualitat de Medicines i Salut (EDQM) del Consell de Europa.
És cofundador de Cytes Biotechnologies, una spin-off de la Universitatde Barcelona. Durant la seva carrera el Dr. Canals ha publicat més de 75 articles en revistes amb un alt reconeixement a nivell internacional incloent Nature Medicine, Nature Biotechnology, Nature Neuroscience, Journal of Clinical Investigation i Journal of Neuroscience, entre d’altres.
Jordi Alberch és actualment Catedràtic en el Departament de Ciències Biomèdiques de la Facultat de Medicina i Director de l’Institut de Neurociències (Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu) de la Universitat de Barcelona. Va rebre el seu MD (1983) i PhD (1986) per la Universitat de Barcelona. Va fer una estància com a investigador a Georgetown University (1988-1989), University of Medicine and Dentistry of New Jersey (UMDNJ)/Robert Wood Johnson Medical School (1994-1995) i al Karolinska Institute (1997). La seva principal investigació va ser l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives. Ha publicat més de 170 articles en revistes internacionals de gran impacte com Nature Medicine, Nature Communications, Nature Neuroscience, Brain o Journal Clinical Investigation.
El grup d’investigació que el Professor Alberch coordina és membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). El Professor Alberch va ser Vicerector d’Investigació, Innovació i Transferència de la Universitat de Barcelona (2009-2016) i Rector Interí (2016) de la Universitat de Barcelona. Va ser president de la Societat Espanyola de Neurociències (2015-2017) i cofundador de Cytes Biotechnologies, una spin-off de la Universitat de Barcelona.
Unai Perpiña té un grau en Farmàcia i formació específica Recerca Farmacèutica i Sistemes de Qualitat Farmacèutics. L’any 2009, es va unir al Departament de Neurodegeneració i d’Isquemia Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona on fonamentalment va treballar en el camp de la neurogénesis adulta, així com en projectes relacionats amb la malaltia d’Alzheimer i Esclerosi Múltiple. Durant aquest període, va adquirir coneixements sòlids en biologia de les cèl·lules mare, neurogènesi i neuroprotecció. El 2014, va obtenir un PhD en Biomedicina per la Universitat de Barcelona.
Posteriorment, es va unir a Creatio, on actualment treballa com a Responsable Tècnic de l’Àrea de Producció Clínica de Creatio participant en projectes relacionats amb la producció i validació de medicaments de teràpies avançades.
Felip Chiappe té un grau en Biologia per la Universitat de Girona i un Màster en Genètica i Evolució per la Universitat de Granada. Ha col·laborat als Serveis Tècnics de Recerca de la Universitat de Girona i al projecte PREGEPES, identificant processos genètics i ecològics que produeixen especiació a la Universitat de Granada. Després, va treballar com a Tècnic de Garantia de Qualitat a Novocat Farma i ISDIN.
El 2017 es va unir a Creatio com a responsable de Garantia de Qualitat, participant en diversos assaigs clínics de teràpies avançades i en la implantació de l’ISO 9001 als Laboratoris del centre. Des del 2018 és auditor intern de la Unitat de Qualitat de l’Àmbit de Recerca de la Universitat de Barcelona. L’any 2022 va començar un doctorat en la implementació de la qualitat en la translació de la investigació de teràpies avançades.
Cristina Herranz és llicenciada en Química i compta amb una àmplia experiència professional en diferents tipus de laboratoris i companyies. Ha estat treballant en un laboratori de mostres d’anàlisi a l’empresa ECA (1999-2004). També ha estat treballant com a directora de laboratori a la companyia CEPICMA, S.A (2004-2006).
El 2006, es va unir a la Universitat de Barcelona com a Lab Manager de Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa. El 2012, va obtenir la posició de responsable del Departament de Producció a l’Àrea de Producció Clínica de Creatio.
Irene Porcar és llicenciada en Biologia i Bioquímica per la Universitat de Barcelona. Després de treballar a diversos laboratoris, el 2010 va començar al camp de la investigació com a tècnic superior al Departament de Neuroquímica i Neurofarmacologia de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), participant en un projecte de farmacologia en un model murí d’Alzheimer. El 2012 es va unir a Sagetis Biotech, una start-up lligada al grup d’Enginyeria de Materials de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i liderada pel Dr. Salvador Borrós. Va treballar com a assistent de recerca en diferents projectes de l’empresa, dedicada al desenvolupament de vectors polimèrics capaços d’alliberar gens i fàrmacs de manera segura i eficaç.
El 2021, es va unir a Creatio com a Responsable del Departament de Control de Qualitat de l’Àrea Clínica.
Andrea Comella Bolla, és graduada en Biologia, té un Màster en Neurociències i un PhD en Biomedicina realitzats a la Universitat de Barcelona. A més, té un Màster en Administració d’Empreses de la Indústria Farmacèutica i Biotecnològica realitzat a ESAME Pharmaceutical Business School durant el curs 2021-2022.
Des del 2013 fins al 2019, es va unir al grup de recerca liderat pel Dr. Josep Maria Canals de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on va treballar fonamentalment en el camp de les cèl·lules mare en projectes relacionats amb la malaltia de Huntington. Durant aquest període va adquirir coneixement en biologia de les cèl·lules mare, diferenciació neuronal i inflamació en la malaltia de Huntington, així com la posada a punt de diverses tècniques al laboratori, com el calcium imaging, optogenetica i brain-on-chip.
Posteriorment, al 2019 es va unir al grup de recerca liderat pel Dr. Henrik Ahlenius a la Universitat de Lund (Suècia) on va realitzar un post doctorat en el camp de les cèl·lules mare i teràpia gènica a la malaltia d’Alzheimer i demència frontotemporal. El 2021, es va unir a la CRO TFS HealthScience a Lund (Suècia), on va treballar com a escriptora mèdica i assistent de seguretat de medicaments.
Es va unir a Creatio el març del 2023 on treballa com a Responsable del Departament d’Estratègia i Màrqueting.
Javier Gonzalez és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, va passar els seus primers anys de recerca al departament de Genètica i Biologia del Desenvolupament de la Facultat de Biologia (UB) liderat per Emili Salò. L’any 2003 es va unir a la recent constituïda Unitat de Toxicologia del Parc Científic de Barcelona, on ha desenvolupat estudis reguladors en aquest camp, tant com a Investigador principal com a Director d’Estudi. La seva experiència abasta un gran nombre d’estudis: Toxicitat in vivo, aguda, subaguda, subcrònica i crònica, Toxicitat in vitro, Toxicitat de la reproducció, Tolerància, Toxicocinètica, Estudis de Mutagenicitat, Farmacocinètica, Estudis de biocompatibilitat de productes sanitaris, etc… Ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals És coneixedor de les normatives internacionals que afecten els estudis reguladors, és inspector d’ENAC per a estudis BPL i ISO 17025 en toxicologia des de l’any 2011. Des de l’any 2013, es professor associat al departament de Toxicologia de la Facultat de Farmàcia (UB). Durant tota la seva trajectòria professional ha col·laborat en la publicació de més de 20 articles científics.
Des de juliol de 2023 és responsable del departament de l’Àrea d’Estudis Preclínics.
Georgina Bombau és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i té el màster de Reproducció Humana Assistida per la Universitat Autònoma de Barcelona i el màster de Laboratori d’Anàlisis Clíniques a la Universitat Pompeu Fabra, efectuant les pràctiques al Banc de Línies Cel·lulars al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).
El 2013, es va incorporar com a Tècnica de Laboratori a Creatio dins del Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa al Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a la Universitat de Barcelona.
Patricia Fuentes compta amb un Màster en Secretariat Internacional i diferents cursos i diplomes relacionats sempre amb el sector i vinculats al seu rol laboral.
Compta també amb més de 20 anys d’experiència com a ajudant de direcció. Començant la seva trajectòria laboral a l’any 1996 com a recepcionista en un Laboratori d’Anatomia Patològica, des de a les hores ha anat perfeccionant les seves habilitats personals i professionals en l’àmbit de la recerca. Al llarg de la seva experiència en diferents empreses, ha treballat com ajudant de direcció, en diferents centres d’investigació com: Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica (FCRB) – Hospital Clínic Barcelona; Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), on va col·laborar diàriament amb Professors ICREA especialitzats en Neurociència i Biologia Computacional.
Patricia s’ha unit a Creatio com a Gestora Administrativa, donant suport a l’Àrea de Direcció i Gestió del Departament d’Administració, creat al 2023, sota la direcció del Dr. Josep M. Canals.
Anna Vila té un grau de Biotecnologia per la Universitat de Lleida i un màster de Nanociències i Nanotecnologia per la Universitat de Barcelona. El 2020, va rebre un PhD en Nanociència per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, es va especialitzar cap a la comunicació científica i gestió de projectes, cursant un postgrau en comunicació científica per la Universitat de Vic – UCC. Des de llavors ha treballat com a gestora de projectes i comunicació a diferents entitats.
El 2022, es va unir a Creatio com a Gestora de Projectes.
María José García és llicenciada en Biologia, amb un màster en Biomedicina per la Universitat d’Alacant. A més, especialista en Bioquímica Clínica per l’Hospital Universitari de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat, Barcelona).
Durant la realització de la seva especialitat (2013-2017), com a BIR, va treballar sota les normatives ISO 15189 i ISO 9001. Des del 2018 al 2023 va dedicar-se a la Garantia de Qualitat al Parc Científic de Barcelona (PCB), realitzant auditories internes sota Bones Pràctiques de Laboratori (BPL). Els tres últims anys ha exercit com a Responsable de la Unitat de Garantia de Qualitat en BLP, i també com a Tècnica de Gestió de Qualitat en ISO 9001 i 14001, dins de l’Àrea de Sostenibilitat, Qualitat i Seguretat Laboral del PCB.
El juny del 2023 es va incorporar com a Tècnica de Garantia de Qualitat en el Departament de Garantia de Qualitat de Creatio.
Amelia Peiró es va graduar en Biotecnologia i va realitzar el Màster de Fisiologia Integrativa, ambdós a la Universitat de Barcelona (UB). A més, va obtenir un Postgrau en Gestió de Projectes pel desenvolupament de nous fàrmacs a la UB també. La seva experiència en l’àmbit de recerca comença l’any 2021 al Laboratori de Neurofisiologia de la Facultat de Medicina de la UB, on va treballar amb models animals i tècniques moleculars. Posteriorment, durant la seva trajectòria laboral, va continuar formant-se com a investigadora en l’àrea de les neurociències al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.
Al juliol de 2024, es va incorporar a Creatio como Assistenta Administrativa d’Estratègia i Marquèting en el Departament d’Estratègia i Màrqueting.
Joan Serret va estudiar el Cicle de Grau Superior d’Anàlisi i Control a l’Institut Narcís Monturiol efectuant les pràctiques al grup de Biologia de Sistemes Integrativa, Metabolòmica i Càncer de la Universitat de Barcelona.
Va ser coordinador de Qualitat, Investigador Principal i Director d’Estudi a la Plataforma de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia del Parc Científic de Barcelona.
Es va incorporar a l’equip tècnic de Creatio el 2023 com a Tècnic de Laboratori in vivo de l’Àrea d’Estudis Preclínics – avantdrug – on du a terme estudis in vivo de toxicologia, reprotoxicitat, farmacocinètica, farmacodinàmica i d’absorció, distribució, metabolisme i excreció, responsable dels serveis d’anàlisi clínica, histopatologia i seguretat cosmètica.
Cynthia Tramosa va estudiar el grau superior de Laboratori Clínic i Biomèdic a l’Institut Roger de Llúria. En acabar va començar a treballar al sector d’anàlisi clínic al Laboratori de Referència de Catalunya (LRC), i a l’Hospital del Mar dintre del Departament de Biologia Molecular.
L’any 2022, va estudiar el curs d’especialització en cultius cel·lulars a l’Institut Bonanova, on va realitzar les seves pràctiques al laboratori de Cèl·lules Mare i Malalties Neurodegeneratives sota la direcció de la Dra. Antonella Consiglio, a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
El setembre del 2023 es va incorporar a Creatio com a tècnica de laboratori in vitro dins de l’Àrea d’Estudis Preclínics – avantdrug.
Marta Cubero va estudiar el cicle de Grau superior de tècnic de laboratori de diagnòstic clínic efectuant les seves pràctiques al departament de neurociència a la Universitat Autònoma de Madrid. El 2017 va començar com a cuidadora d’animalari a Charles River al CNIC (Centre Nacional d’Investigacions Cardivasculars) el 2018 fins al desembre 2020 va passar a ser tècnica d’animalari. El 2021 va estar com a tècnica de in vivo a la fundació QUBE Tecnology park fins al 2023.
L’any 2023, es va incorporar a Creatio com a tècnica de laboratori in vivo de l’Àrea d’Estudis Preclínics – avantdrug – on realitza estudis in vivo de toxicologia, reprotoxicitat, farmacocinètica, farmacodinàmica i d’absorció, distribució, metabolisme i excreció.
Laia Miralles va estudiar el Cicle de Grau Superior de Tècnic de Laboratori i Diagnòstic Clínic a l’Escola Bonanova. Primer amb experiència en l’àmbit hospitalari dins dels laboratoris de rutina de Microbiologia, Bioquímica i Immunologia de l’Hospital de Sant Pau. Després, durant 18 anys en el grup de recerca de Retrovirologia i Immunopatogènia viral del VIH (IDIBAPS) a la línia de desenvolupament i noves plataformes de vacunes, i en participació de diferents assaigs clínics.
El 2023, s’incorpora a Creatio com Tècnica de Producció dins l’Àrea de Producció Clínica.
Maribel Perez va estudiar el Cicle de Grau Superior de Tècnic de Laboratori i Diagnòstic Clínic a l’Escola Bonanova. Primer amb experiència en l’àmbit hospitalari dins dels laboratoris del IBC i de urgències del hospital Clinic. Posteriorment, ha treballat com a tècnica de laboratori biotecnològic en en dos empreses de l’àmbit farmacèutic.
El 2024, s’incorpora a Creatio com Tècnica de Producció dins l’Àrea de Producció Clínica.
Maria Camanyes és graduada en Genètica per la Universitat Autònoma de Barcelona i compta amb un màster de Biotecnologia Molecular per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en el grup de Salut Intestinal i de l’Hoste de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i en el grup de Producció de Fitofàrmacs de la Universitat de Barcelona en el projecte titulat: “Millora biotecnològica de la producció de taxans”. Posteriorment, ha treballat com a tècnica de laboratori biotecnològic en una empresa de cosmètica mèdica.
Actualment, és Tècnica de Control de Qualitat de l’Àrea de Producció Clínica de Creatio. Des de l’octubre 2022 està realitzant un doctorat sobre “L’establiment de controls de qualitat per a nous desenvolupaments de teràpies avançades”.
Raquel Amorós es va graduar en Biologia per la Universitat d’Alacant el 2021 i va obtenir el màster en Microbiologia Avançada per la Universitat de Barcelona el 2023. Després de l’obtenció del grau, va treballar a l’Àrea de Genètica de la Universitat d’Alacant com a tècnic de laboratori, on es va formar en tècniques moleculars. Va realitzar les pràctiques del màster en una empresa de control de qualitat d’aigües especialitzant-se en el desenvolupament de noves metodologies i adaptació a normes ISO.
Al juny de 2024 es va incorporar a Creatio com a Tècnica de Control de Qualitat a l’Àrea de Producció Clínica.
Ana López Alonso és Tècnica de Laboratori de l’Àrea de Recerca al Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. Compta amb 19 anys d’experiència en la gestió i manteniment de colònies de ratolins transgènics i knock-out de vàries línies d’investigació que es fan servir a Creatio.
Sílvia Artigas va estudiar el Cicle de Grau Superior de Tècnic de Laboratori Clínic i Biomèdic a l’Escola Ramon y Cajal, efectuant les seves pràctiques al laboratori de microbiologia de l’Hospital de Sant Pau i al grup de recerca d’Investigació Translacional en Diabetis, Lípids i Obesitat sota càrrec de la Dra. Rosa Gasa, a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
Es va incorporar a l’equip tècnic de Creatio l’estiu del 2020, com a Tècnica de Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa en el Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona. Actualment, dona suport en cultius cel·lulars, en el manteniment de les colònies de ratolins que s’utilitzen per a diverses línies d’investigació i en la preparació de reactius de laboratori.
Inés Castañeda es va graduar en Bioquímica per la Universitat de Castella – La Manxa el 2019 i va obtenir el màster de Neurociències a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2020. La seva experiència a l’àrea de recerca neix de la seva estada al grup de Química Neurodegenerativa de l’Hospital Nacional de Paraplègics, on es va formar en tècniques in vitro i moleculars. Posteriorment, es va unir al grup de Neuroplasticitat i Regeneració a l’Institut de Neurociències de la UAB on va continuar amb la seva formació al camp de l’experimentació in vivo.
El 2021 es va incorporar a Creatio com a Tècnica de Laboratori d’estudis in vivo al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa de la Universitat de Barcelona.
Sandra Obejas és Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat de Barcelona, Diplomada en Enginyeria Tècnic Agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya, Certificada com Personal Experimentador d’animals amb finalitat científica, Tècnica Especialista especialitat Anàlisi i Procés Bàsics, i Tècnic Auxiliar en Operador de Laboratori per l’Institut de Formació Professional del Poble Nou a Barcelona.
Sandra té una àmplia experiència laboral com a Tècnic de Laboratori en diferents laboratoris de recerca i desenvolupament, principalment en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra; Crystal Pharmceuticals S.L al Parc Científic de Barcelona i Fundació Privada Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona al Parc de Biomedicina de Barcelona.
Es va incorporar a l’equip tècnic de Creatio a l’estiu de 2023 com a Tècnica de Laboratori de l’Àrea de Recerca al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina de Regenerativa.
Alice Louail és una investigadora postdoctoral amb experiència en desenvolupament del sistema nerviós. Va obtenir un màster en Neurociència Cel·lular i Molecular per la Universitat Pierre i Marie Curie de París el 2015. Alice creu que el desenvolupament del cervell es guia per les interaccions entre diferents tipus de cèl·lules cerebrals, i dilucidar aquestes interaccions cel·lulars és decisiu per entendre tant el desenvolupament del cervell com el trastorns del neurodesenvolupament. Va realitzar el seu doctorat al Vision Institute de París, centrant-se en els mecanismes de cooperació neuronal en el desenvolupament del sistema nerviós. Va desenvolupar un protocol d’electroporació dirigida a l’úter per descriure una coestabilització, depenent de l’AMP cíclic, dels arbors axonals de neurones adjacents en el desenvolupament del sistema nerviós. Va rebre el seu doctorat el 2019 per la Universitat de la Sorbona de París. El 2020, es va incorporar al Centre Basc de Neurociència Achucarro de Bilbao com a investigadora postdoctoral on va dirigir un projecte que investigava les relacions entre l’activitat neuronal i la maduració de la identitat i la funció d’un altre tipus de cèl·lules cerebrals: la microglia.
Alice es va incorporar a Creatio el 2022 com a investigadora post-doctoral al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa per treballar en un projecte centrat en el trasplantament de mini-cervells bioimpresos, com a tractament potencial per a la malaltia de Huntington.
Olga Varea és investigadora post-doctoral especialitzada en malalties neurodegeneratives i del desenvolupament del sistema nerviós central. Va obtenir la seva llicenciatura en Bioquímica a la Universitat Autònoma de Madrid i el doctorat al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Madrid, el 2009. Durant el doctorat va estudiar els mecanismes de plasticitat neuronal durant el desenvolupament neuronal. Posteriorment, va realitzar el seu postdoctorat a la Northwestern University of Chicago (USA) sobre la implicació de proteïnes associades a la susceptibilitat d’autisme i esquizofrènia en la plasticitat, el desenvolupament i la funcionalitat neuronals. Durant aquest període, 2010-2013, va descriure la proteòlisi de Caspr2, CNTNAP2, dependent d’activitat neuronal per la qual allibera un ectodomini capaç de modular la connectivitat neuronal. Després d’aquest període, va treballar a l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI), de la Universitat de Saragossa, desenvolupant mètodes de detecció de canvis intra endosomals durant el seu tràfic després de la unió lligant-receptor (LDL-LDLR). El 2017, es va traslladar a Barcelona per incorporar-se al grup del Dr. Joan J. Guinovart, a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), on va liderar un projecte basat en la generació de dues estratègies gèniques per intervenir sobre la progressió de la malaltia de Lafora, una malaltia infantil i devastadora.
El 2021, es va unir a Creatio com a Investigadora Post-doctoral al Laboratori de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa per desenvolupar un projecte de caracterització i reprogramació de progenitors neuronals de l’estriat per optimitzar possibles teràpies cel·lulars destinades a tractar la malaltia de Huntington.
Jordi Abante és llicenciat en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Durant els seus estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial es va especialitzar en el processament de senyal i electrònica de potència dins del marc de l’equip de Formula Student. Part de la seva feina a l’equip va consistir en el desenvolupament dels convertidors de potència, guanyant amb aquesta feina el premi a millor projecte de final de carrera el 2014. Del 2014 al 2016, va realitzar un Màster en Enginyeria Elèctrica i Computacional a Texas A&M University. Allà va treballar en diversos projectes dins del camp de la biologia computacional sota supervisió del Prof. Aniruddha Datta. El 2015, va ser guardonat amb la beca de “la Caixa” pel seu doctorat a Johns Hopkins University, on va ser-hi entre el 2016-2021. Allà, sota la supervisió del Prof. John Goutsias i Andrew P. Feinberg, va desenvolupar diversos mètodes computacionals per estudiar alteracions epigenètiques en diverses malalties humanes. Durant aquests anys va obtenir un doctorat del departament d’Enginyeria Elèctrica i Computacional així com un màster del departament de Matemàtiques Aplicades i Estadística. Entre el 2021 i el 2023, va realitzar un postdoctorat al departament d’Enginyeria de Dades Biomèdiques a Stanford University, al laboratori de la Prof. Julia Salzman. El 2021, va ser guardonat amb la beca postdoctoral del Center for Computational, Evolutionary & Human Genomics d’Stanford. Durant la seva estada allà, va desenvolupar mètodes computacionals per descobrir elements genètics mòbils i caracteritzar la transferència horitzontal de gens en bacteris.
El 2023, es va incorporar a la Universitat de Barcelona com a postdoctorat sota la supervisió del Prof. Josep M. Canals Coll (Facultat de Medicina) i la Prof. Petia Radeva (Facultat de Matemàtiques i Informàtica) per treballar en el desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de dades transcriptòmiques per l’estudi de la Malaltia de Huntington.
Cristina Vila es va graduar en Bioquímica el 2017 i posteriorment va obtenir el seu màster en Neurociències el 2018, ambdues a la Universitat de Barcelona. El 2023 va rebre el seu doctorat en Biomedicina i Neurociències a Creatio (Universitat de Barcelona). L’objectiu de la seva tesi era comprovar la hipòtesi que alteracions en el neurodesenvolupament de la malaltia de Huntington podrien finalment contribuir a la patogènesi en l’edat adulta, així com tractar de caracteritzar aquestes alteracions en models murins de la malaltia de Huntington.
Cristina es va incorporar a Creatio per desenvolupar el treball de grau i màster i enllaçar-lo amb la tesi doctoral.
Actualment, es investigadora postdoctoral especialitzada en el neurodesenvolupament embrionari i la seva possible afectació en els desordres neurodegeneratius.
Natalie Chaves és llicenciada en Ciències Biomèdiques per la Universidade Federal do Pará (Belém, PA, Brasil). El 2013, va obtenir el seu màster en Neurociències i Biologia Cel·lular per la universitat esmentada anteriorment, on va desenvolupar un projecte de recerca en col·laboració amb l’Institut Evandro Chagas (Belém, PA, Brasil) sobre la resposta inflamatòria al cervell de ratolins neonatals i cultius de neurones i neuroglies resultant de la infecció per un virus trobat a la Regió Amazònica. Del 2014 al 2018 va realitzar el seu doctorat a la Facultat de Medicina de la Universitat de São Paulo (São Paulo, SP, Brasil), també en col·laboració amb l’Institut Evandro Chagas. Durant aquest període va treballar a les àrees de biologia cel·lular i fisiopatologia quirúrgica associades a malalties hepàtiques, i va analitzar l’efecte benèfic d’un antioxidant comercial sobre ratolins amb esteatohepatitis sotmesos a isquèmia i reperfusió. També va treballar com a operadora de màrqueting directe al Programa BiotechSpace realitzant la disseminació dels serveis oferts per aquesta micro empresa als laboratoris de recerca. Es va traslladar a Barcelona i el 2020 va començar una col·laboració amb el Dr. Miquel Riera a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona amb què continua actualment. L’any 2022 es va incorporar a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge com a suport científic per al desenvolupament de projectes sobre la regulació posttranscripcional en la diferenciació cel·lular i la seva alteració en malalties neurodegeneratives.
El 2024 es va unir a Creatio com a investigadora postdoctoral per treballar en la validació preclínica de la implantació de neuroblastomes humans derivats de hESC en pacients amb la Malaltia de Huntington i en la patentabilitat de productes que millorin l’aplicació del nou producte de teràpia cel·lular a validar.
Cinta Gomis va estudiar una Llicenciatura en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona. Durant aquest període, va formar part del grup d’Ubiqüitina i Senyalització Cel·lular, liderat pel Dr. José Luis Rosa. L’any 2021 va cursar un Màster en Medicina Translacional a la Universitat de Barcelona.
Actualment, està realitzant la seva tesi doctoral en Neurociència a Creatio (Universitat de Barcelona) sota la direcció del Dr. Josep M. Canals. Els seus esforços de recerca s’han dedicat al trasplantament de subpoblacions neuronals derivades de cèl·lules mare per reconstruir teixits cerebrals afectats per la malaltia de Huntington.
Àlex Arqué està realitzant actualment un Doctorat Industrial en Biomedicina a Creatio. Es va graduar en Enginyeria Biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) l’any 2020. Durant aquesta etapa, va estar realitzant pràctiques i el Treball de Fi de Grau al laboratori de Fisiologia Molecular del Departament de Ciències de la Salut de la mateixa universitat. Posteriorment, va obtenir el seu màster en Enginyeria Biomèdica, compartit entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Des de l’any 2021 forma part del Departament d’R+D de l’empresa Tecnologia Regenerativa Qrem S.L., especialitzada en teràpies regeneratives autòlogues. La seva recerca està basada en la investigació de nous tractaments amb monòcits dirigides, principalment, a malalties musculoesquelètiques.
Marc Estarellas va acabar el Grau en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Lleida (UdL) l’any 2022. Durant aquest període, va formar part de la Unitat de Senyalització Neuronal de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), liderat per la Dra. Rosa Maria Soler i Tatché. A més, va fer una estada al grup d’Investigació Balear en Cardiopaties Genètiques, Mort Súbdita i Amiloïdosis TTR de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), liderat pel Dr. Tomàs Ripoll. L’any 2023, va finalitzar el Màster en Biomedicina d’especialització en càncer a la Universitat de Barcelona (UB).
Actualment, està realitzant la seva tesis doctoral en Biomedicina a Creatio (Universitat de Barcelona) sota la direcció del Dr. Josep M. Canals. L’objectiu de la tesi és desenvolupar una teràpia cel·lular per la malaltia de Huntington basada en el trasplantament de progenitors neuronals.
Marta va finalitzar el seu Grau en Farmàcia a la Universitat de València al 2022 i el Màster en Neurociències Bàsiques i Aplicades a la mateixa universitat l’any 2023.
Durant aquest període va treballar al Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de València, on va desenvolupar els seus treballs de Final de Grau (al grup Neuropharad) i Final de Màster (al grup Doreal Lab), seguint les línies d’investigació de la neurobiologia de l’addicció a l’alcohol i el desenvolupament de sistemes d’administració nanomètrics de fàrmacs per al tractament de comorbiditats doloroses associades al consum d’alcohol, respectivament.
Actualment forma part de Creatio com a estudiant predoctoral, realitzant la seua tesi sota la direcció de Dr. Josep M. Canals.
Daniel del Toro és llicenciat en Biologia per la Universitat Pompeu Fabra. El 2009, va obtenir el seu doctorat en Neurociència per la Universitat de Barcelona investigant els mecanismes neurodegeneratius que ocorren en la malaltia de Huntington. Del 2010 al 2019 va realitzar un postdoctorat al laboratori del Prof. Ruediger Klein a l’Institut Max Planck de Neurobiologia. L’objectiu del seu projecte postdoctoral va ser estudiar el paper de la família de proteïnes Fibronectin Leucine-Rich Transmembrane (FLRT) a la migració cel·lular durant el desenvolupament cortical. Durant aquest període, juntament amb el seu equip, va generar el primer model genètic de ratolí que mostra el plegament de l’escorça a causa de canvis en l’adhesió intercel·lular de les neurones migratòries després de l’ablació de les proteïnes FLRT. Aquest descobriment suposa un gran avenç al camp i va ser guardonat amb el premi Jove Científic de l’Institut Max Planck de Neurobiologia (Munic, Alemanya) el 2018.
Des del 2019, lidera el grup Neurodesenvolupament Cortical a la Facultat de Medicina de la UB a través del programa competitiu Ramon i Cajal. La seva investigació se centra en nous mecanismes de plegament de l’escorça i com aquest procés impacta en el comportament i la intel·ligència dels animals.
Daniel Tornero té un PhD en Neurociències per la Universitat de Castella-la Manxa (Espanya) i compta amb més de vint anys d’experiència en aquest camp. El seu interès científic s’ha orientat a l’exploració de noves estratègies per a l’estudi i el tractament de malalties neurològiques. El 2010 va realitzar la seva estada Postdoctoral al Centre de Cèl·lules Mare de Lund (Suècia), al Laboratori de Cèl·lules Mare i Neurologia Restaurativa, on va desenvolupar teràpies cel·lulars basades en cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) en un model d’ictus isquèmic. Paral·lelament, va investigar el rol de diferents poblacions de cèl·lules immunitàries en la resposta inflamatòria després d’un ictus isquèmic.
Des del 2019, és professor lector al Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i investigador principal del laboratori de Cèl·lules Mare Neurals i Dany Cerebral. Els seus projectes se centren en l’estudi dels mecanismes de reparació associats a teràpies cel·lulars aplicades a lesions cerebrals i malalties neurodegeneratives. En particular, estudia la integració funcional de les cèl·lules trasplantades i la reconstrucció dels circuits neuronals danyats. També participa en projectes relacionats amb el desenvolupament de models, tant in vivo com in vitro, que ajuden a entendre els processos neurodegeneratius i malalties que afecten al neurodesenvolupament
Albert Giralt és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. L’any 2010 es va doctorar en Neurociències per la mateixa universitat. Durant aquest període, va centrar la seva atenció en la generació de noves estratègies basades en la teràpia gènica per a la malaltia de Huntington mitjançant models de ratolí. El 2013 – 2017 es va traslladar a París per realitzar el seu postdoctorat sota la tutorització del professor Jean-Antoine Girault, on va estudiar els processos de plasticitat sinàptica en el context de trastorns neuropsiquiàtrics mitjançant models de ratolí. El 2017-2018 va tornar a la Universitat de Barcelona, primer a través del programa d’excel·lència Beatriu de Pinós i després com a investigador principal Ramón y Cajal.
Des del març de 2018 dirigeix el Grup de Funció Hipocampal en Salut i Malaltia de la Universitat de Barcelona. La línia principal de la seva recerca és investigar com els circuits neuronals pertorbats interrompen els processos moleculars en models animals amb trastorns neurodegeneratius i psiquiàtrics perniciosos dissenyant estratègies terapèutiques noves i potencials per combatre’ls.