Alteració Glicoproteïna Transmembrana (Recerca Bàsica)

ALTERACIÓ DE CD200-CD200R1 A LA MALALTIA DE HUNTINGTON DESCRITA PER PRIMERA VEGADA

Alteració Glicoproteïna transmembrana_Recerca Bàsica

Científics de Creatio descriuen, per primera vegada, la desregulació de la senyalització d’apagat (“off”) entre neurones i microglia a la malaltia de Huntington (HD).

A l’article publicat recentment per Comella et al., descrivim alteracions en l’expressió temporal de CD200-CD200R1 tant al SNC com a la sang d’un model transgènic murí de la HD, el R6/1. En un cervell sa, la diafonia neurona-microglia es manté a través de diferents vies de senyalització, en particular a través de la interacció entre la glicoproteïna transmembrana CD200 (lligand) i el seu receptor CD200R1. El sistema CD200-CD200R1 sovint es troba alterat en models d’envelliment fisiològic o trastorns neurològics (com l’esclerosi múltiple, la malaltia de Parkinson, depressió, estrès i infeccions del SNC) i en símptomes neurològics d’activació del sistema immunitari perifèric. D’aquesta manera, a causa de la falta de coneixement sobre la comunicació neurona-microglia a la HD i, específicament, amb relació al sistema CD200-CD200R1, Creatio es va disposar a investigar l’expressió del lligand i del receptor en models murins de la HD per proporcionar una visió més detallada de la funció del sistema neuroimmunitari a la HD.

Comella i companys van demostrar un augment de l’expressió gènica de CD200 i dels nivells de proteïna al parènquima cerebral junt amb la progressió de la patogènesi de la HD en ratolins R6/1. Interessantment, l’expressió d’ARNm de CD200 també estava sobre-regulat en sang perifèrica seguint un patró temporal similar als nivells de CD200 observats al SNC. No es van detectar alteracions en l’expressió de CD200R1, fet que suggereix que la comunicació canònica neurona-microglia mitjançant la interacció CD200-CD200R1 no es veu compromesa i que la sobre-regulació de CD200 en el parènquima cerebral de R6/1 podria representar un senyal neurotròfic per sostenir o perllongar la funció neuronal a les últimes etapes de la HD com un mecanisme de pro-supervivència.

Creatio confia en continuar aquesta línia d’investigació sobre l’estudi de les interaccions neurona-microglia i, en particular, CD200 com a possible mecanisme de pro-supervivència durant la patogènesi de la HD. Desvetllant els mecanismes de les interaccions entre neurones i microglia proporcionarà noves estratègies terapèutiques per tractar la HD, una malaltia neurodegenerativa sense teràpia efectiva i disponible fins al moment.