Congrés ACS
Reorganització social de la cura en pandèmia: benestar, comunitat i gènere
Elisabet Almeda Samaranch, Màrius Dominguez Amorós, Carme Vivancos Sánchez, Maria Antònia Carbonero Gamundí
L’objectiu de la comunicació és presentar alguns dels resultats de la recerca sobre la “Reorganització social de la cura en pandèmia: benestar, comunitat i gènere” que estem duent a terme des de diversos grups de recerca de Catalunya, Euskal Herria, País Valencià i les Illes Balears. Volem analitzar els impactes socials de la COVID-19 sobre les necessitats de cures a les llars, les conseqüències que comporta en les desigualtats de gènere i en la reorganització social dels treballs de cures i el paper que hi tenen les entitats i xarxes comunitàries de suport i solidaritat. La nostra hipòtesi general és que la pandèmia de la COVID-19 i les mesures associades han significat un retorn a la llar d’algunes necessitats de cura que prèviament s’havien externalitzat, modificant les estratègies individuals, familiars i col·lectives per a donar resposta als treballs de cura i atenció a les persones. Això ha comportat una agudització de la crisi de cures, consolidant i perpetuant les desigualtats socials, especialment aquelles que afecten el benestar de les dones, i esdevenint claus les iniciatives de solidaritat a nivell comunitari. S’evidencia la rellevància dels treballs de cura per a mantenir la sustentabilitat social actual, i els reptes que tenim per una nova reassignació social d’aquestes tasques cap a un model més just i igualitari. Partint d’una perspectiva crítica i no androcèntrica, plantegem una estratègia metodològica mixta, d’una banda, quantitativa a partir de la sistematització i anàlisi de fonts de dades secundàries de l’Estat espanyol, relacionades amb la gestió dels temps i els treballs de cura i de l’altra, qualitativa, amb entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats de cura i grups de discussió amb entitats socials de suport de la cura dels diversos territoris implicats en la investigació.
La reorganització social de les cures en pandèmia: visions des de qüestionaris del CIS
Màrius Domínguez Amorós, Leon Freude, Jordi Bonet Martí, Juan Carlos Palacios Cívico, Rosa Maria Ortiz Monera i Irene Maestro Yarza
La pandèmia COVID-19 ha implicat importants transformacions socials. En relació al treball de les cures s’està assistint a una (re)hogarització d’algunes necessitats de cures, modificant les estratègies familiars per donar resposta als treballs de cures i atenció. En aquest sentit s’accentua la crisi de les cures, consolidant-se les desigualtats socials per classe i gènere. L’afebliment de l’estat com a proveïdor de cures emfatitza el paper de les iniciatives comunitàries, però també força una major implicació dels homes en un treball de cures, no remunerat, tradicionalment feminitzat. Per contrastar aquestes propostes a nivell de l’Estat espanyol es revisen les enquestes que des del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) s’han dut a terme en el context de la pandèmia COVID-19. Es planteja identificar aquells indicadors que fan referència a les necessitats, repartiment i valoració del treball de cures i que permeten aprofundir en els processos de desigualtat social. A més, es proposa una estratègia metodològica per mesurar el canvi derivat de la pandèmia COVID-19. Tot i que no es compta amb qüestionaris específics sobre el treball (remunerat o no) de cures, aquest està present a tots els estudis realitzats, ja sigui en preguntes concretes o ítems de resposta en bateries més àmplies. Per a aquesta ponència l’anàlisi es limita a les enquestes del CIS Efectos y Consecuencias del Coronavirus I-VI. Aquestes sis rondes s’han recollit en l’interval de temps comprés entre octubre de 2020 i desembre de 2021. Malgrat que les enquestes no són idèntiques, algunes preguntes apareixen en diferents moments temporals. En concret, preguntes retrospectives que permeten mesurar el canvi pre- i post-pandèmia. Es presentaran les preguntes i ítems més rellevants per a l’anàlisi de la reorganització social de les cures en el context de pandèmia COVID-19. També es presentaran models operatius que permeten identificar aquelles variables sociodemogràfiques i de control que tenen un major poder explicatiu per detectar desigualtats socials en la reorganització social de les cures
Aproximació qualitativa a les conseqüències de la COVID-19 en la configuració de les cures no remunerades en l’Estat espanyol.
Isabel Nadal Amengual,Jokin Azpiazu Carballo, Clara Camps Calvet, Caterina Thomàs Vanrell , Ignasi Bernat Molina i Anna Morero Beltran
El projecte RESCUPAN cerca analitzar l’impacte de la COVID-19 sobre les necessitats de cures en les llars, aprofundint en les conseqüències de les desigualtats de gènere i en la reorganització social dels treballs de cures en l’Estat espanyol. En la recerca es planteja una metodologia qualitativa de manera transversal, complementària de la quantitativa, des de la perspectiva de gènere. Seguint una estratègia de triangulació seqüencial, a partir de l’anàlisi quantitativa es defineixen tipologies d’organització social de la cura segons els models de provisió i les estratègies familiars, que han permès aplicar un disseny tipològic de la selecció de casos qualitativa. S’han realitzat, d’una banda, prop de 30 entrevistes episòdiques en profunditat i, per un altre, grups de discussió en cadascuna de les comunitats autònomes participants del projecte (Catalunya, País Valencià, Euskal Herria i Illes Balears), amb la finalitat d’obtenir narratives que capturin les conseqüències de la COVID-19 en el treball de cures, en relació a les vivències de la malaltia i el confinament. S’ha utilitzat un guió semi-estructurat, deixant espai perquè emergeixin continguts no previstos. La selecció de casos segueix un plantejament de mostreig intencional, sent el criteri de saturació el que determina el nombre final de participants en l’estudi. Per als grups de discussió s’ha convidat a integrants d’entitats, col·lectius i xarxes comunitàries que van fer tasques d’assistència, suport i solidaritat en els treballs de cura durant les diferents fases de la pandèmia. En la comunicació presentarem els resultats preliminars basant-nos en l’anàlisi temàtica inductiva dels casos, apuntant cap als elements de convergència i divergència en les experiències de les persones entrevistades i participants dels grups de discussió.
XII Congreso Vasco de Sociología y Ciencia Política (Bilbao 5 y 6 de julio de 2023)
COVID-19ak espainiar estatuan ordaindu gabeko zainketen konfigurazioan izandako ondorioei hurbilketa kualitatiboa.
Jokin Azpiazu Carballo (UPV/EHU), Elisabet Almeda Samaranch (UB), Maria Antonia Carbonero (UIB), Clara Camps Calvet (UB), Isabel Nadal Armengual (OSIB-UIB), Rosa Ortiz Monera (UB), Anna Morero (UB), Carme Vivancos (UB), Sandra Obiol Frances (UV).
RESCUPAN proiektuak COVID-19ak etxeetako zaintzaren antolakuntzan izandako eragina aztertu nahi du, genero-desberdinkerien zein zaintza-lanen berrantolaketa sozialaren azterketan sakonduz. Ikerketak zeharkako metodologia kualitatiboa planteatzen du, kuantitatiboaren osagarritzat, biak ala biak genero-ikuspegitik aplikatuak. Triangulatze sekuentzialaren estrategiei jarraituz, analisi kuantitatibotik abiatuta, zaintzaren antolaketa sozialaren tipologiak definitu ditugu, hornikuntza-ereduen eta familia-estrategien arabera, eta, horri esker, kasu kualitatiboen hautaketaren diseinu tipologikoa aplikatu ere. Alde batetik, 30 bat elkarrizketa sakon egin ditugu, eta, bestetik, eztabaida-taldeak proiektuak ordezkaritzarik duen autonomia-erkidegoetan (Katalunia, Valentzia, Euskal Herria eta Balears). Elkarrizketen bidez, COVID-19ak zainketa-lanean izandako ondorioak irudikatu ditzaketen narratibak lortu ditugu, hala nola gaixotasunaren beraren eta konfinamenduaren bizipenen ingurukoak. Sasi-egituratutako gidoia erabili dugu, aurreikusi gabeko edukiak jasotzeari atea irekiz. Kasuen selekzioak aipatutako hautaketa-planteamenduari darraikio, saturazio-irizpideek zehaztu dutelarik azterlanean parte hartu dutenen behin-betiko kopurua. Eztabaida-taldeen kasuan, pandemiaren fase guztietan zaintza-lanekin lotutako babes eta elkartasun-lanak egin zituzten erakunde, kolektibo eta sare komunitarioetako kideak gonbidatu ditugu. Kongresuko aurkezpenean behin-behineko emaitzak aurkeztu nahiko genituzke, kasuen gaikako azterketa induktiboan oinarrituta, eta elkarrizketatutako pertsonen zein eztabaida-taldeetako parte-hartzaileen esperientzien konbergentzia- eta dibergentzia-elementuei erreparatuz.
REPS Palma de Mallorca
Gènere, treballs de cura i pandèmia
Elisabet Almeda Samaranch
Màrius Domínguez Amorós
Carme Vivancos Sánchez
Maria Antònia Carbonero Gamundí
L’objectiu de la comunicació és presentar alguns dels resultats de la recerca sobre la “Reorganització social de la cura en pandèmia: benestar, comunitat i gènere” que estem duent a terme des de diverses grups de recerca de Catalunya, Euskal Herria, País Valencià i les Illes Balears. Volem analitzar els impactes socials de la COVID-19 sobre les necessitats de cures a les llars, les conseqüències que comporta en les desigualtats de gènere i en la reorganització social dels treballs de cures i el paper que hi tenen les entitats i xarxes comunitàries de suport i solidaritat. La nostra hipòtesi general és que la pandèmia de la COVID-19 i les mesures associades han significat un retorn a la llar d’algunes necessitats de cura que prèviament s’havien externalitzat, modificant les estratègies individuals, familiars i col·lectives per a donar resposta als treballs de cura i atenció a les persones. Això ha comportat una agudització de la crisi de cures, consolidant i perpetuant les desigualtats socials, especialment aquelles que afecten el benestar de les dones, i esdevenint claus les iniciatives de solidaritat a nivell comunitari. S’evidencia la rellevància dels treballs de cura per a mantenir la sustentabilitat social actual, i els reptes que tenim per una nova reassignació social d’aquestes tasques cap a un model més just i igualitari. Partint d’una perspectiva crítica i no androcèntrica, plantegem una estratègia metodològica mixta, d’una banda, quantitativa a partir de la sistematització i anàlisi de fonts de dades secundàries de l’Estat espanyol, relacionades amb la gestió dels temps i els treballs de cura i de l’altra, qualitativa, amb entrevistes en profunditat a dones amb responsabilitats de cura i grups de discussió amb entitats socials de suport de la cura dels diversos territoris implicats en la investigació.
Conseqüències de la COVID-19 i cures no remunerades en l’Estat espanyol: Resultats preliminars qualitatius
Jokin Azpiazu Carballo, Clara Camps Calvet, Caterina Thomàs Vanrell i Isabel Nadal Amengual
El projecte RESCUPAN cerca analitzar l’impacte de la COVID-19 sobre les necessitats de cures en les llars, aprofundint en les conseqüències de les desigualtats de gènere i en la reorganització social dels treballs de cures en l’Estat espanyol. En la recerca es planteja una metodologia qualitativa de manera transversal, complementària de la quantitativa, des de la perspectiva de gènere. Seguint una estratègia de triangulació seqüencial, a partir de l’anàlisi quantitativa es defineixen tipologies d’organització social de la cura segons els models de provisió i les estratègies familiars, que han permès aplicar un disseny tipològic de la selecció de casos qualitativa. S’han realitzat, d’una banda, prop de 30 entrevistes episòdiques en profunditat i, per un altre, grups de discussió en cadascuna de les comunitats autònomes participants del projecte (Catalunya, País Valencià, Euskal Herria i Illes Balears), amb la finalitat d’obtenir narratives que capturin les conseqüències de la COVID-19 en el treball de cures, en relació a les vivències de la malaltia i el confinament. S’ha utilitzat un guió semi-estructurat, deixant espai perquè emergeixin continguts no previstos. La selecció de casos segueix un plantejament de mostreig intencional, sent el criteri de saturació el que determina el nombre final de participants en l’estudi. Per als grups de discussió s’ha convidat a integrants d’entitats, col·lectius i xarxes comunitàries que van fer tasques d’assistència, suport i solidaritat en els treballs de cura durant les diferents fases de la pandèmia. En la comunicació presentarem els resultats preliminars basant-nos en l’anàlisi temàtica inductiva dels casos, apuntant cap als elements de convergència i divergència en les experiències de les persones entrevistades i participants dels grups de discussió.
Segundo Congreso Latinoamericano de Ciencias Sociales de la UNMV y PreCongreso argentino CODESOC. Aportes y reflexiones a 40 años de la democracia a Argentina. Poderes, proyectos y discursos en disputa.
La reorganización social del cuidado en pandemia: bienestar, comunidad y género.
Juan Carlos Palacios Cívico.
El trabajo que se propone sintetiza los aspectos fundamentales del proyecto “La reorganización social del cuidado en pandemia: Bienestar, comunidad y género”. El objetivo general de éste es analizar el impacto de la COVID-19 sobre las necesidades de cuidados en los hogares y las consecuencias que ello comporta en las desigualdades de género y en la reorganización social de los trabajos de cuidados en el Estado español, haciendo especial hincapié en el papel de las redes comunitarias de apoyo y solidaridad.
Con ese fin, se plantea una estrategia metodológica mixta, con perspectiva de género. Por un lado, el análisis cualitativo se lleva a cabo de forma transversal, combinando la realización de entrevistas en profundidad con la creación de grupos de discusión, en donde se trabajarán los contenidos de las entrevistas. Por otro lado, el análisis cuantitativo se basará en la sistematización y análisis de fuentes de datos secundarias disponibles, tomando como referencia Europa (EU27) y el Estado Español. De esta manera, se incorporan, en un primer momento, las valoraciones, imaginarios y opiniones sobre las tendencias y experiencias de (re)organización del cuidado, para triangularlos posteriormente con la parte cuantitativa.