L’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB) de la Universitat de les Illes Balears ha publicat l’estudi “Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears”. La publicació aborda la situació actual de l’accés a l’habitatge a les Illes Balears, posant el focus en l’exclusió residencial.
L’estudi evidencia que l’habitatge s’ha convertit en el principal factor determinant de l’exclusió social a les Illes Balears, fins i tot amb major incidència que el fet de disposar o no de feina; i situa de forma panoràmica la problemàtica de l’habitatge en la seva complexitat, situant com una de les seves causes la contradicció entre la consideració de l’habitatge com a bé de mercat, i a la vegada com un dret recollit a la Constitució i a la Declaració Universal dels Drets Humans. La investigació publicada fa servir el marc ETHOS que a nivell europeu permet establir diferents categories d’exclusió residencial, que van des del sensellarisme -que és només la punta de l’iceberg pel que fa a la problemàtica social de l’habitatge- a situacions d’habitatge insegur (com viure sota l’amenaça de la violència masclista) o habitatge inadequat que afecten cada vegada a més llars. A més, aquest marc permet manejar una concepció multidimensional del concepte de llar, contemplant les seves dimensions tant físiques, com socials i legals.
En analitzar les característiques dels habitatges a les Illes Balears i la seva relació amb la vulnerabilitat social, l’estudi assenyala que el règim de tinença de l’habitatge en propietat -fins ara majoritari a la nostra comunitat- està essent substituït per l’accés en lloguer, cada vegada més inassolible per l’escalada de preus dels darrers anys, que s’acaba convertint en un factor de vulnerabilitat social per a moltes llars, especialment les compostes per dones monomarentals, pel fet que les dones enfronten majors problemes de caire econòmic, arriben amb més dificultats a final de mes i tenen més problemes relacionats amb l’habitatge, tant pel que fa al seu accés (especialment si són mares de menors) com al seu manteniment.
L’estudi presentat fa una anàlisi de les polítiques d’habitatge des dels seus antecedents fa més d’un segle fins a l’actualitat, que han afavorit que a Espanya les polítiques d’habitatge hagin estat gairebé inexistents, atès que des dels poders públics s’ha afavorit la tinença en propietat, en front d’altres models com els que existeixen al centre i Nord d’Europa on el lloguer és majoritari. Això ha condicionat també que les polítiques i la construcció d’habitatges socials hagin estat mínimes, i que les mesures hagin arribat tard i hagin tengut poc impacte. Pel que fa a l’anàlisi de les respostes, la recerca presentada destaca el paper jugat tant pel tercer sector d’acció social, com dels diferents moviments socials en defensa del dret a l’habitatge, des de la PAH o Stop Desnonaments fins als més recents sindicats de llogateres i llogaters. Finalment, l’estudi recull també el testimoni de diferents persones anonimitzades entrevistades en el transcurs de la investigació i que pateixen diferents situacions d’exclusió residencial, que van des de l’infrahabitatge, a l’ocupació d’habitatge o a haver de compartir casa amb altres persones, forçades per la inaccessibilitat existent.