El passat 2 d’abril es va estrenar en Cineciutat, un cinema petit a la ciutat de Palma (Mallorca) que dona cabuda a pel·lícules independents i en versió original, el curt documental CUIDANT-NOS. Es tracta d’un treball realitzat per Andiara, una associació sense ànim de lucre a Mallorca que treballa des del feminisme interseccional, la intercuturalidad, la igualtat, la inclusió social, l’expressió artística, la cooperació.
El curt documental visibilitza la realitat de moltes dones migrants que es dediquen al sector de les cures a la ciutat de Palma i denúncia la seva situació de precarietat tant laboral com social. És un projecte audiovisual que forma part de la iniciativa I a nosaltres qui ens cuida?, impulsada per la mateixa entitat i finançada per l’Ajuntament de Palma, amb la intenció de denunciar la vulneració de drets de les dones cuidadores (especialment quan aquestes es troben en situació irregular) i la infravaloració d’aquest treball, tan necessari per a sostenir la vida i tan poques vegades reconegut.
Així, en el curt documental es presenten, des de la resistència, la superació i el suport col·lectiu, les històries de Doris, Flora i María, tres dones residents a Palma que treballen en el sector de les cures i que compten les múltiples barreres socials, laborals i institucionals a les quals s’enfronten dia a dia des que van arribar a Espanya.
Les persones dedicades a la cura (remunerada o no), i en particular les dones, van ser especialment perjudicades per la pandèmia en termes de salut per estar més exposades (sanitat, serveis socials, educació, supermercats, neteja i altres treballs de serveis poc qualificats) i també en termes socioeconòmics. Però la pandèmia no va afectar a totes les dones per igual, sent especialment greu en les dones vulnerabilizadas. Cal tenir en compte el context de privatització de les cures, en el qual irromp la migració internacional, conferint un model de familiarisme transnacional (Näre, 2013, en Barañano Cid & Marchetti, 2016). La relació entre llars-mercat-Estat passa, llavors, pel global. Com indiquen Ruhs i Anderson (2010), els Estats dissenyen i implementen polítiques que empenyen a les persones migrants, generalment a les dones, al treball domèstic i de cures, mercantilitzant-los (en Rojas Wiesner & Basok, 2020). Sense cap dubte, assistim a una reorganització de la reproducció social a escala global.