La crisi sanitària desencadenada per la COVID-19 ha posat dramàticament de manifest que la vulnerabilitat i la interdependència són la base de les relacions humanes; destacant-se que la cura -i els efectes que això té en qui la presta i en qui la rep no depèn només d’una persona, sinó de les xarxes en què participa. El confinament ha fet més difícil accedir a les xarxes de suport bàsiques i la trobada informal a l’espai públic, ja que les xarxes i les interaccions socials (teixit social) són vistes com un element clau al contagi. Tot i això, s’han continuat donant pràctiques de reciprocitat voluntària i de solidaritat entre veïns, que s’han organitzat de forma més o menys formal depenent del barri o municipi, i que en alguns casos han donat lloc a xarxes organitzades de suport mutu (Cano- Fila & Argemí-Baldich, 2020). Durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma van sorgir iniciatives solidàries a nivell comunitari (xarxa veïnal de suport i solidaritat per fer front a la pandèmia de la COVID-19 i les mesures de confinament) que, en alguns casos es van incentivar, tot i limitar certs tipus activitats. Aquestes xarxes van permetre recolzar en termes de cures persones grans i infància, oferint acompanyament, suport psicològic i recursos materials bàsics per a col·lectius especialment afectats pel confinament.
És aquí on les xarxes de cura comunitàries i barrials, tot i no tenir coneixement especialitzat de salut, compleixen un rol clau per a la supervivència de la pandèmia. Conèixer veïns i veïnes, privilegiar l’organització comunitària a escales barrials, activar la paralització efectiva dels llocs de treball amb més nivell de contagi i construir xarxes cooperatives de consum i producció, així com estar atentes a les possibles violències masclistes és clau per superar la crisi i reprendre la mobilització polític social. El projecte permetrà repensar allò públic i allò privat i les seves relacions. En aquest marc, són fonamentals els espais del comú, del col·lectiu, més enllà de les responsabilitats individuals per fer front a una crisi estructural.