La pandèmia de COVID-19 està posant en relleu i exacerban les desigualtats econòmiques i de gènere ja existents causades per un sistema patriarcal i capitalista. Per això, és fonamental un marc analític que permeti avançar en anàlisis que tinguin en compte aquells factors que estan funcionant de manera sinèrgica: la crisi de la cura amb la crisi sanitària i la pobresa. En aquest sentit es proposa situar al debat el model ecofeminista de sustentabilitat de la vida. Model rellevant per a la interpretació de les causes de les pandèmies i com superar-les (Pérez Orozco, 2014). Entendre, de manera interrelacionada, que la crisi sanitària es vincula amb la crisi de la cura i amb altres factors que tenen a veure amb la pobresa i amb la desigualtat, permet incorporar a les nostres anàlisis el concepte de sindèmia (Singer 2009; Horton 2020) com una manera de captar la coincidència d’una crisi d’atenció, una crisi de salut i una crisi ambiental: concepte que ens parla de la convergència de riscos, de la simultaneïtat de les amenaces, i dels impactes socioeconòmics desiguals a la població; han crescut o generat nous contextos de vulnerabilitat social.
Com han mostrat alguns estudis inicials, la COVID-19 és, sobretot, una qüestió de classe social. La segona onada -o tsunami- que arrasa Europa mostra un escenari on el factor principal de risc, després de l’edat, per patir una forma greu de la malaltia és ser pobre. De fet, com més privació socioeconòmica, més incidència acumulada de la patologia causada pel SARS-CoV-2. La pandèmia de COVID-19 i les mesures de confinament han incrementat el volum del treball domèstic i de cures no remunerada que recau sobre les famílies en un moment en què aquestes disposen de menys recursos i un accés fins i tot més limitat als serveis. Com a resultat, els grups que ja pateixen exclusió s’enfronten a uns nivells de desigualtat més grans.
Aquestes desigualtats són, a més, constructes interseccionals que travessen la vida de les persones, les pràctiques socials i les institucions, i afecten l’accés a drets i oportunitats. Dit d’una altra manera: classe, gènere, generació, ètnia, nacionalitat, estatut migratori (entre altres variables) es creuen i configuren l’impacte de tota mida estatal implementada de forma generalitzada a tota la població. L’impacte segons el gènere de les persones, doncs, és evident, i vindrà en forma de condicions diferents de conciliació, de repartiment de les feines de la llar i de les feines de cura.