Estem commocionades i commocionats per la notícia de la mort d’en Xavier Vinader, amic, lluitador, revolucionari, rebel, intel·lectual i pensador excel·lent, amb idees, amb propostes vives i amb sentit. Sempre amb una pregunta a fer i una bona resposta amb arguments. Un súper periodista i una gran persona; a punt de rebre’t i convidar-te a petar la xerrada, a examinar la seva enorme biblioteca, a parlar dels seus llibres, a prendre un mos, a conversar sobre la vida de cada dia, i sobretot per explicar-te coses de la lluita, de l’estratègia per combatre la injustícia, la desigualtat, la indiferència i la resignació….Un plaer estar al seu costat i tenir-lo a prop, en la revolta. És una gran pèrdua per la societat catalana, pel periodisme i per les seves amigues i amics que el trobarem a faltar i el plorarem amb la ràbia que ens va ensenyar a tenir per estar preparats per la resistència a món complex i injust. Ens va explicar que la denúncia amb el relat i l’escriptura també és lluita; que s’ha de combatre el poder amb astúcia i preparació; a no defallir quan et saps vençut; a no aburgesar-se; a no creure’s el poder quan creus que en tens una mica; a contestar que no al poder injust, on sigui i per qui sigui que l’ostenti… I també a riure molt, amb aquell humor fi i afilat que només alguns saben tenir. Un exemple i un referent, en Xavier Vinader.
Al grup COPOLIS, el vam convidar a vàries trobades. Les principals les Jornades Diàlegs per la memòria, 2008, amb Eduardo Galeano, Horacio Verbitsky, Paco Fernández Buey, Teresa Rebull, Jordi Pericot, Eva Serra, Josep Fontana, i Xavier Vinader, entre altres, que va acabar amb un llibre i la seva participació; al taller de treballs metodològics sobre Terrorisme d’estat, amb Verbitsky, uns quants anys més tard, i a tantes classes on vam compartir amb ell estones de diàleg amb l’alumnat de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, a Criminologia, a Ciències Polítiques o a Sociologia, on no paraven de preguntar a algú que s’havia treballat i analitzat sempre a fons, del tema del que parlava, fos el terrorisme d’estat, la memòria, la policia, els mossos, la repressió, la criminalització dels sectors vulnerables, el franquisme, la situació de les dones, de les preses, dels presos, de la política, de Catalunya….l’enyorarem i molt.
Elisabet Almeda i amics i amigues de COPOLIS