José Miguel Nieto Olivar ha publicat a “Sexualitat, Salut i Societat REVISTA LLATINOAMERICANA”, l’article “Prostituição feminina i Direitos sexuais … diàlegs possíveis?”. A partir d’una experiència de recerca i militància, aquest article
reflexiona sobre les recíproques implicacions de les possibles relacions entre prostitució femenina i drets sexuals com camps polítics. La reflexió es basa en el context brasiler de la primera dècada del segle XXI. El text s’estructura a partir d’escenes que ofereixen suport empíric a tres intrigues. La primera aborda les línies de força que orienten la relació dels moviments brasilers de prostitutes amb els drets sexuals. La segona condueix al camp d’advocacia de drets, i la tercera al cas de la experiència de dones prostitutes en contrast amb els discursos hegemònics sobre drets sexuals. Es suggereix una anàlisi d’usos, de creacions. Una anàlisi que no conclou amb una veritat estatal sobre la pregunta, sinó amb noves preguntes, desdoblaments i suggeriments de
continuïtat per al treball. L’article complet es pot consultar a: http://www.e-publicacoes.uerj.br/index.php/SexualidadSaludySociedad/article/view/2681/2391
Una segona publicació del mateix José Miguel Nieto Olivar en companyia amb Carlos Iván Pacheco Sánchez, apareix el juliol d’aquest any en el llibre publicat per Kumarian Press: “Conflict-Related Sexual Violence”, editat per Tonia St Germain & Susan Dewey. Olivar & Pacheco escriuen un capítol titulat “Which Conflict? Which Body? Which Nation? Prostitution, Gender and Violence in the destructura Postconflict Context “. El propòsit del text és discutir, amb el suport de les dades obtingudes a través d’una investigació etnogràfica, sobre la prostitució en el marc del conflicte armat colombià, les formes a través de les quals en l’anomenat “post-conflicte”, les polítiques iniciades en la guerra es perpetuen. A la pràctica, s’explicita com la consolidació a llarg termini d’una biopolítica del cos i de gènere, promoguda per la lògica dels vencedors de la guerra, no és un efecte secundari, sinó, com en el cas de l’ocupació de la terra , l’objectiu de l’acció armada. A partir de l’any 2002 la guerra interna de Colòmbia va adquirir una nova forma, amb una forta avançada contra les FARC i l’aparent desmobilització de grups paramilitars. La taula de contingut del llibre es
pot consultar a: http://www.kpbooks.com/Books/BookDetail.aspx?productID=293388