Publicació sobre treball comunal universitari: Desenvolupament Humà en comunitats vulnerables

Juan Carlos Domínguez i Yago Di Nella, de la UTEP Copolis-Argentina, presenten “Desenvolupament Humà en comunitats vulnerables”.

Aquest llibre és el resultat d’una experiència de Treball Comunal Universitari i és, en si mateix, el que anomenem “operacions comunitàries”. Fa més de 12 anys el P.I.F.A.T.A.C.S. es va definir per la Universitat, com a àmbit adequat per dur a terme un projecte ambiciós i utòpic: la posada a prova d’una acció professional i docent conseqüent amb els Drets Humans i la convicció de sostenir una pràctica que legitimes una política de Justícia Social que redueixi la desigualtat social. Sabíem que ens jugàvem molt, ja que en aquesta experiència posàvem en pràctica el model teòric que anomenem Clínica de la Vulnerabilitat Psicosocial.

Aquest llibre està dirigit llavors a aquells que, encara reticents, vulguin apropar-se a un model de treball que pren com a estratègia metodològica l’àmbit de la Universitat, que procura fer coresponsable social de les persones i grups que es troben en situació de desemparament o conflicte, tendint ponts de solidaritat des d’una forma de treball científica que promou accions on la base és una planificada estratègia. Aquesta agafa els seus principis ètics de l’humanisme científic i dels nous principis constitucionals de la nostra Nació Argentina (Reforma de 1994).

No existeix llavors un autor d’aquest volum; existeixen narradors, relators, contistes, analitzadors i escribents en el marc d’un programa-el PIFATACS-que va realitzar una acció grupal d’operació comunitària, consistent en implementar el dispositiu anomenat Treball Comunal Universitari a la Universitat Nacional de La Plata. Aquest dispositiu docent, investigador i assistencial va ser possible per l’acceptació i acompanyament permanents d’aquesta Unitat Acadèmica que “es va jugar” per un projecte al començament incert i fins i tot desconegut. Va ser possible a més per la pujança i la fibra de la joventut que es va acostar a un espai de treball que no venia imatges ni sortejava res; una joventut que segueix sent l’única capaç de viure, d’atrevir-se a viure l’aventura que ve.

Més informació aquí.